Fa tres anys els veïns de Dénia, i de tot el país, ens vam quedar a casa per primera vegada de manera obligada. Una amenaça, pràcticament de ciència ficció fins que va tocar a la nostra porta, era a l'exterior. El 14 de març del 2020 no vam eixir, i només va ser el primer dia de moltes setmanes on la incertesa va canviar per sempre les nostres vides.
Primer va ser l'hostaleria, després les escoles i després les falles. Van ser tres tancaments i cancel·lacions seguits, amb una diferència de poques hores. Les notícies es van acumular i van ser impossibles de pair. Sabíem moltes coses, però ningú no sabia res. Era impossible. Qui en un municipi qualsevol d'un país qualsevol estava preparat per al que havia d'arribar i que posaria en perill tot el planeta?
Ens vam reunir tres anys després amb Vicent Grimalt, l'alcalde que va haver d'administrar, com tants altres, una ciutat sencera des de casa i amb els mateixos dubtes que qualsevol. Això sí, amb molta més responsabilitat. Com se'n sobreposa un a allò que no entén perquè en depenen desenes de milers de persones? Com ens ha canviat? Com ha canviat Dénia després de la pandèmia, i ja per sempre?
Aquest és un breu extracte de la nostra conversa, l'entrevista completa la trobareu al final d'aquesta notícia.
PREGUNTA. Com vivies les primeres notícies d'un virus que de mica en mica s'acostava, però que seguia fora de les nostres fronteres?
RESPOSTA. Amb incertesa. Amb molta incredulitat. Ha passat moltes vegades. Algun virus del sud d'Àfrica, Àfrica central o Àsia que es dispara. Però pensàvem que passaria el mateix de sempre: que s'hi quedaria i ja està. Al final, evidentment, no va ser així. Per desgràcia.
P. Penses que no ens podia afectar.
R. Pensava que sí, que ens podia afectar. Però que no seria tan mortal, tan contagiós. Pensàvem que seria un virus que passaria, com la Grip Aviar o la Grip A, o aquests virus que són estacionals... Que seria més o menys el mateix.
P. No obstant, al març de 2020 vam començar a rebre notícies ja preocupants com els tancaments de col·legis, hostaleria, fins a la cancel·lació de Falles. Com es va viure aquest caos des de l?Ajuntament?
R. Això de les Falles va ser una cosa que va marcar un abans i un després. Quan em diuen que cal suspendre les Falles, aquí sí que dius «uf, això va de debò». Al principi és que no sabíem ningú que això passaria ni què passaria.
Tenia clar que això podia durar una setmana o diverses, i que passaria. Fins i tot ens plantegem fer les Falles al pont de maig oa les Festes de Santíssima Sang. Però no t'ho esperaves mai que fos tan virulent el virus.
P. Però, com dius, al final ens confinen. Al principi semblava que per a 15 dies, però se'n va anar allargant. Penses que duraria tant?
R. Jo també pensava que si era un virus tan contagiós per l'aire, si cadascú es quedava a casa amb les seues unitats familiars i no en sortim, no té perquè el virus continuar circulant. Però quan ens vam adonar que no, que cada cop anava a més... Ara fa tres anys i encara no ha desaparegut.
P. M'agradaria que expliquessis com és ser alcalde de Dénia des de casa. I com s'hi administra una ciutat.
R. Des de casa, al principi, doncs bojos. Perquè no estàvem preparats per això. Recordo que durant els primers dies vam haver de posar-nos a comprar ordinadors portàtils ràpidament perquè tota la gent, almenys els tècnics i serveis més importants, pogueren continuar treballant des de casa i no s'hagués de parar la maquinària de l'administració. Entre altres coses, perquè era necessari a Serveis Socials posar en marxa tots els ajuts que feien falta.
«Vam passar d'estar repartint entre 30 i 35 mil euros al mes en ajudes a prop de 50 mil a la setmana»
De sobte et diuen «farem una reunió a Zoom». I és clar, això del Zoom... això què és? Quan t'adones que aquestes plataformes sí que funcionen està bé, però en aquells primers moments que vam haver de fer el pas per comprar equips perquè la gent poguera treballar des de casa va ser complicat.
P. Perquè no estàvem preparats.
R. No estàvem preparats. Ningú no estava preparat per al teletreball des de casa. Però mira, doncs sí que podem treballar des de casa i una administració pública pot treballar des de casa.
P. S'allarga el confinament més del que s'esperava. Heu de prendre mesures per fer front a la crisi econòmica derivada de la pandèmia. Què es va fer en aquest sentit?
R. Començar a injectar diners a Serveis Socials i la residència de gent gran d'altres departaments que sabíem que no ho gastaríem, com són Festes, Cultura, Esport, i alguns altres. Perquè la demanda era brutal. Passem, si no recordo malament, estar repartint entre 30 i 35 mil euros al mes en ajudes a prop de 50 mil a la setmana. És clar, els diners havia de eixir d'algun lloc.
Després tenies tots els ajuts que necessitaven les empreses, les PIMES, els professionals que estaven sense treballar... Això són molts milions d'euros que vam haver de posar a sobre de la taula per ajudar-los.
Si per a nosaltres Benestar Social sempre ha estat una prioritat, en aquest cas calia. No podíem mirar cap a una altra banda. Va ser molts diners que encara arrossega, des d'aleshores, amb plans d'ajuda, sobretot a les empreses, i que ho continuarem fent. Però en aquell moment havíem d'ajudar les persones. En aquesta situació has d'agafar el que siga d'on siga i posar-ho a l'abast d'aquelles persones que ho necessitin.
P. Amb la desescalada cal cuidar el distanciament. Dénia comença a apostar per augmentar les zones dedicades als vianants, fins i tot assentant la conversió en zona de vianants de Marqués de Campo.
R. Tanquem Marqués de Campo des del principi perquè els bars, gelateries i altres locals tinguessin espai per col·locar taules a l'exterior mantenint aquesta distància perquè les empreses pogueren treballar. I igual que ho vam fer a Marqués de Campo ho vam fer a molts altres llocs.
Crec que vam posar en marxa accions que ens van copiar després altres municipis, i per sort algunes que ja no tenen marxa enrere, com ara el tancament de Marqués de Campo.
P. Aleshores, la pandèmia ha provocat el canvi de la ciutat o l'ha accelerat?
R. Jo crec que ho ha accelerat. Nosaltres teníem al cap que el carrer Campo havia de ser de vianants, igual que altres carrers que havien de millorar i augmentar les voreres perquè la gent tingui més espai per passejar tranquil·lament. Això de carrer Campo va ser accelerar-lo. Si pensàvem fer-ho al cap de dos anys, ho vam fer aleshores.
Jo crec que hui dia la gent agraeix immensament que el carrer Campo siga un carrer de vianants.
P. Un canvi que també aprofiten els visitants. La veritat és que a les nostres temporades altes, els estius, del 2020 i 2021 jo vaig veure molta gent. No vaig tindre aquesta sensació que haguéssim perdut el turisme. La pandèmia va afectar Dénia a nivell turístic com altres poblacions, com Benidorm?
R. Dénia té una diferència molt important: el 50% del turisme és familiar de segona residència. Tenen la casa aquí. A Benidorm si no és el 100%, el 90% és hoteler i amb clientela estrangera que no hi pot venir. És clar, aquí la bufetada és immensa. A Dénia la sort que vam tindre és que molta gent és de València capital, que podien venir aquí quan no podíem eixir de les comunitats.
P. Pot sonar dur, però el fet que estiguessin les fronteres tancades... ens va afavorir?
R. Ens va afavorir. A Dénia visitants del sud de la província no solen venir. Jo sé de gent que ha vingut i ha descobert la Dénia, perquè solien anar més per al sud. En no poder eixir de la comunitat van decidir pujar cap amunt. Per primera vegada venien a casa nostra.
P. Hem eixit millors?
R. No. No. Això és el que deien abans: «eixirem millors», «la gent serà més responsable», «la gent es cuidarà». Al principi tots pensàvem que sí. Però hui en dia ix al carrer i digues-me quina diferència hi ha del gener del 2020 al març del 2023. No, no n'hem eixit millors. Hem eixit com estàvem abans. És com si no hagués passat res.
Tots, totes i tots que hi van estar involucrats rendiran comptes tard o d'hora. És clar que tenen por o no publicarien semblants articles exculpatoris.
Tens raó, Glòria. Tots els actors en l'engany monumental dels darrers tres anys haurien de pagar el preu que correspon a la seua responsabilitat personal i no dubten que ho faran
Em va semblar molt greu la intervenció de l'alcalde dient que tenien un problema amb els no vacunats. Em vaig adonar que seguia un guió i no s'havia llegit ni els prospectes ni la documentació tècnica de les vacunes COVID que ja demostraven la impossibilitat d'evitar el contagi i els múltiples efectes secundaris que ara patim. La seua responsabilitat és estar a l'última en la informació. La seua intervenció va ser desinformació als ciutadans.
No estàvem preparats.
Responsabilitat a primera línia.
Munts de vides innocents pel medi i NO ESTAVEN PREPARATS.
De veritat, se't treuen les ganes de votar qualsevol polític.
Des del Moviment Radical Popular proposem la immediata peatonalització del carrer Pare Pere.
Grimalt dimissió!