El cap de setmana passat moria Maria Caselles Llambies, fallera veterana de Baix la Mar. Els fallers han volgut retre un homenatge recordant la importància de la seua persona: «Hi ha persones que, amb absoluta senzillesa i naturalitat, deixen empremtes en la vida d'aquells que han tingut la sort de conèixer-les. Una d'aquelles persones és, sens dubte, la nostra Maria, una dona que ha viscut amb passió un amor incondicional per la nostra falla al llarg de tota la vida».
Maria va néixer i va viure al carrer Pont, on anys més tard s'establiria la falla Baix la Mar, a la qual va quedar lligada per sempre. El seu pare, Pepe Caselles, que era fuster de professió, participava activament en la confecció dels monuments fallers, per això, Maria va veure de primera mà la feina que es necessita per tirar endavant una comissió, i mai va deixar de treballar i col·laborar a totes les tasques que comporta un exercici faller.
A la cuina delectava els fallers amb les seues famoses coques fregides de forat. «I com oblidar-nos dels deliciosos entrepans de tomàquet amb què sopem tantes nits de carrossa? Ai, les nits de carrossa! Quant li agradaven, ¡i com en gaudia!», expressen des de Baix La Mar.
Recorden que amb ella les nits de feina eren «més divertides»: «Quantes rialles i converses queden en el record, quantes boles i confetis hi haurà enganxat i quants ànims i bons consells ha transmès als diferents càrrecs que, amb el pas dels anys , han encapçalat la comissió», diuen.
Destaquen que Maria era present en tots els actes i esdeveniments organitzats i gaudia com ningú; obria i tancava la festa ballant i s'acomiadava sempre de totes i cadascuna de les persones presents amb un petó i un gran somriure.
Va compartir el seu amor per la falla amb el seu marit, Pepe Albi, nomenat President Honorífic de la falla, i junts van transmetre als seus fills Bartolomé i Sefa, i als seus néts Patricia, Pablo, Quique i Maria, «no només l'amor per la festa, sinó també el seu bon caràcter i aquesta espurna, carisma i personalitat que els fa ser estimats per tothom».
«Maria, t'estranyarem, però mai t'oblidarem. Deixes una gran estela de vivències en tots els que t'estimem i estem segurs que cada vegada que cantem el No hi ha qui pugui, des d'on sigas, ens acompanyaràs. Fins sempre, Maria», concloïen des de la nota.
