Als seus 18 anys, la pilot deniera Marta García té un somni: poder participar a la Fórmula 1. Aquesta jove estudiant que cursa 2º de batxillerat a Barcelona, és una amant del món dels cotxes. Una afició que va descobrir amb tot just 8 vuits, quan el seu pares la porto a un kàrting a Sueca. Des de llavors la seua ambició l'ha portat a ser una de les dones que més a prop té la possibilitat de pujar a un monoplaça en la Fórmula 1.
Qui et va inculcar l'afició pels cotxes?
Una vesprada el meu pare em va portar a muntar en un kart i quan vaig provar l'experiència li vaig comentar que volia un. M'ho va comprar i amb 9 anys vaig començar la meua carrera en karts. He passat per totes les categories i la veritat és que vaig tindre bons resultats a nivell nacional, europeu i fins i tot mundial.
¿Després de la teua etapa en els karts, què vas fer?
Quan ja vaig pensar que la meua etapa al kàrting havia acabat, i gràcies als meus resultats, vaig entrar a formar part de l'equip Renault Junior Team. Allà vaig estar un any competint en Fórmula 4, però les coses no van eixir com esperava i ho vaig deixar.
Què va suposar aquest ensopegada per la teua carrera com a pilot?
La veritat és que ho passi malament, molt malament. No teníem pressupost per competir i vaig pensar en el pitjor, que la meua carrera s'havia acabat. Els meus il·lusions de jove tirades per terra. Va ser sincerament dur. Aquest esport és molt car i el meu pare ja no podia donar-me més, i tot es va complicar molt.
A què et aferraste en aquest moment?
Vaig pensar en centrar-me en els estudis, m'agraden les lletres i intentaré fer alguna cosa que tingui a veure amb el món del màrqueting o la publicitat. Doncs en això, i vaig tornar al món del kàrting per córrer el Campionat d'Espanya.
Quan et va arribar la gran oportunitat de tornar a competir?
Tot va canviar a l'inici d'any, quan vaig rebre una trucada per anar a provar un F3, en un circuit d'Àustria. Allà vaig haver de competir amb 60 dones més. Vaig tindre la sort de passar el tall i posteriorment, al mes de març, va arribar una altra selecció, en aquesta ocasió a Almeria. Allà vaig tornar a enlluernar per la meua manera de conduir i vaig entrar definitivament entre les 18 dones que disputen el mundial femení.
Ets una pilot molt comxicotetiu?
Dins de la pista sóc molt comxicotetiva, el fet d'haver corregut al costat d'homes et fa fort, ja que la majoria d'ells no suporta que una dona els endavant. Després he de reconèixer que tinc bons amics tant en dones com en homes, però sempre quan sota del monoplaça.
Estàs contenta amb el tercer lloc de Hockenheim?
Estic contenta però crec que ho va poder fer millor. Sóc de les que vol guanyar fins quan jugo a algun joc de taula. Però també penso que, després d'haver estat tant de temps sense córrer, és un resultat molt bo, però vull guanyar i és el que més em motiva de cara a la pròxima carrera del mundial femení W Sèries.
¿Compatibilizas bé els estudis amb la competició?
Abans era tot més fàcil, ara vaig bastant liada, de fet vaig estar corrent a Alemanya i aquesta mateixa setmana la tinc plena d'exàmens finals de 2º de batxillerat i estic atabalada.
Sols venir molt per Dénia?
Si clar, sempre que puc em vinc a Dénia, els meus pares viuen aquí, tenen una botiga, Original Pik i els dono un cop de mà.
La gent et sol parar pel carrer?
De moment no. Tinc la gran sort que quan camí per Dénia ho puc fer amb total normalitat. Quan vinc per aquí sempre acostumo a dir als meus amics per eixir i ho faig amb total tranquil·litat.
¿Arribar a la Fórmula 1 ho veus com un somni?
Ho veig difícil perquè és un esport molt car, ara és veritat que estic competint en un campionat que és gratis, però l'any que ve hauré de fer altres coses, Fórmula Renault, Formula 3 i tot depèn que faci resultats i vagi bé, pas a pas. Sinó tot és més complicat i seria impossible arribar fins a la Fórmula 1.
De moment la deniera, que gaudeix del seu primer podi de la temporada, ja camina pensant en la seua pròxima cita del mundial femení W Sèries, que serà els pròxims 17 i 18 de maig al circuit belga de Zolder.
