Fiamma Benítez no és una noia qualsevol. La jugadora deniera, amb tan sols 19 anys, ja acumula quatre victòries amb la Selecció Espanyola Femenina de Futbol; la més recent, el mes de febrer passat a la UEFA Women's Nations League. La campiona, que es regeix sota els valors de l'esforç i el treball, seguix sense assimilar encara els èxits.
El futbol va arribar a la vida per afició familiar. Aviat va començar a entrenar a l'Escola Municipal de Futbol de Dénia i aconseguiria arribar al València CF ia la Selecció, amb la qual ja ha aconseguit ser campiona a l'Europeu Sub-19 (2022 i 2023) i al Mundial Sub-20 (2022) ). Fiamma reflexiona sobre la seua trajectòria i el paper del futbol femení en aquesta entrevista a Dénia.com.
PREGUNTA. Què sents en pensar que amb 19 anys ja has aconseguit tots aquests èxits?
RESPOSTA. És una cosa que em costa assimilar encara, al final vas dia a dia i no ho estàs pensant gaire. Però, quan ja estàs en fred, t'emociona força veure aquesta recompensa a tota la feina.
P. Com vas viure aquesta última victòria a la Women's Nations League?
R. Va ser un poc al·lucinant. Recordo eixir amb les meues companyes corrent cap al camp a celebrar-ho i, òbviament, tinc la imatge d'ensenyar-li la medalla als meus pares.
P. Els teus pares són argentins, la passió pel futbol ve de família?
R. Sí, jo crec que té alguna cosa a veure aquesta descendència. Al final la meua família sempre ha estat molt futbolista. La meua mare, el meu pare, els meus germans també... bé, la meua germana no gaire, però el meu germà gran sí. Jo sempre recordo tindre una pilota a casa i jugar a totes hores.
P. Vas començar a l'Escola Municipal de Futbol de Dénia, quins records tens?
R. Vaig començar en futbol sala a l'escola i vaig estar-hi un any. Després vaig anar a jugar amb el Dénia masculí fins als 13, va ser una etapa molt bonica. El que jo recordo de jugar amb els meus companys és ser un poc “la protegida”, perquè com que era l'única noia... i la veritat que tinc records bons, tant d'entrenadors com de jugadors. Ja quan me'n vaig anar, crec que van trigar dos anys a formar l'equip femení.
P. Què opines de la gent a qui només li agrada el futbol masculí?
R. No cal obligar ningú a veure res, però jo crec que cada vegada són més els aficionats que també veuen futbol femení. Al final, si t'agrada l'esport, crec que et pot agradar perfectament el futbol femení, independentment de si són dones o homes. A qualsevol que li agradi el futbol, un partit de futbol femení li agradarà igual.
P. Creus que hi ha diferències entre el futbol femení i masculí?
R. Doncs pot ser que hi hagi diferència, però a nivell tàctic i tècnic no crec que n'hi hagi cap entre un joc i un altre. Jo jugava també amb nois i es pot jugar perfectament, però bé, al final aquesta gent que intenta menyscabar un poc el futbol femení és perquè no té res millor que fer; si no els agrada, doncs que no se'l mirin.
P. Creus que entre les jugadores dones hi ha més pressió en el sentit que a més de jugar bé han d'estar maques?
R. Si la gent vol tindre aquesta imatge, és un problema de la gent. Nosaltres només ens dediquem a jugar i ja està, ens és igual la cua i la resta.
P. Vas donar suport a Jenni Hermoso quan va passar el famós cas del petó de Rubiales, creus que ha canviat la situació per a les futbolistes a partir de llavors?
R. Sí, després del Mundial, Espanya també va guanyar en part a la seua societat, perquè va passar un fet que òbviament no hauria d'haver passat i crec que la gent en va prendre prou consciència.
P. Què has après de les teues companyes de la selecció?
R. He après tant nivell a personal com a futbolístic. Són jugadores més grans, tenen més experiència que jo, coneixen més l'elit... Podia aprendre aquestes qüestions tàctiques, tècniques, aquest joc, la rapidesa i també poder formar-me encara més com a persona i com poder ser millor esportesta, a poder arribar ser una persona i una professional de deu, o acostar-se a aquesta excel·lència.
P. Dedueixo que tens els teus fans, com s'emporta això?
R. Amb naturalitat. Mola ser referent de nenes, de nens o de gent en general, que et demanin una foto o el que siga, és una cosa que també a nosaltres ens agrada i ho fem òbviament encantades.
P. Percebes que el públic que s'interessa pel futbol femení està format majoritàriament per dones o està igualat?
R. Bé, jo crec que està força igualat. Sí que és cert que veiem nenes que els agrada el futbol, però jo veig molts nens també o adults amb famílies. Al final és gent que vol anar a veure un partit de futbol, sense més ni més.
P. Els jugadors de futbol en general solen rebre insults. Al futbol femení, has escoltat alguna vegada pel fet de ser dona?
R. Insults, comentaris... quan jugava amb nois, és cert que rebia de rivals. Ara òbviament l'afició contrària intenta treure't el partit com pot, igual que els homes; ens arriben comentaris, però no pas perquè siguem noies, sinó perquè som el rival.
P. Aquest món sempre ha posat el focus en el futbol masculí, creus que els darrers anys ha canviat el panorama?
R. Sí, ara l?enfocament és molt diferent, sobretot a Espanya, jo crec que en part és arran d?aquests títols. Al món també s'està percebent la importància del futbol femení, està creixent la repercussió mediàtica; això atrau públic, masses, perquè la gent està veient que existeix i li agrada.
P. Havent aconseguit ja tants èxits, quin és el teu següent somni?
R. El meu objectiu és treballar dia a dia. Els èxits, que per sort he aconseguit, han estat fruit d'aquesta feina diària. Aleshores, pel que fa al futur, doncs penso òbviament en el meu club; penso en aquests possibles Jocs Olímpics, o al Mundial Sub-20. Però és una cosa encara llunyana i jo penso a treballar amb constància perquè això es pugui complir.
P. Com és el teu dia a dia?
R. És entrenar i també estudio Dret. Pràcticament consisteix a ser una esportesta d'elit, cuidar el descans, l'alimentació, l'entrenament amb el meu club i l'entrenament personal també fos per poder continuar millorant.
P. I se't fa difícil compaginar-ho tot?
R. Amb els estudis sí que és cert que és un poc complicat, però bé, s'intenta trobar temps lliure per a tot. Em divideixo un poc les matèries, intento cursar-les no totes juntes. Al matí entreno ia les tardes intento estudiar, anar al gimnàs o amb el meu entrenador personal, o descansar, perquè també és important per a nosaltres.
P. Què diries a les nenes que es volen dedicar al futbol?
R. Doncs que, si és el que els agrada, que vagin endavant. És sacrificat, perquè el que és valuós en aquesta vida sempre costa, però ara mateix que s'ho passin bé, han de gaudir del que fan, jo ho seguixo fent. Que seguiscan lluitant, que segur que ho aconseguiran.
