Dénia ha buscat el seu suport econòmic allà on ha pogut. A la pesca i el comerç marítim, a l'agricultura i la passa, a la indústria i la joguina, i des de fa dècades al turisme, on se sent còmoda. Però el turisme és molt capritxós, exigint, a la ciutat que en vol viure, molts sacrificis.
Fa unes quantes setmanes, l'Observatori Marina Alta de CREAMA publicava un estudi en què es revelava que la nostra comarca és la segona més envellida de tota la província. En comparació amb altres municipis propers, el cas de Dénia no sembla especialment preocupant en les gràfiques que compartien. L'edat mitjana ronda els 45 anys, per això la població és més jove que en localitats veïnes, especialment de l'interior.
La dada que es va fer inevitablement viral d'aquest informe, i que van recollir la totalitat dels mitjans, és la de la mitjana d'edat dels residents estrangers, molt superior a la dels locals i que llençava per a si de la mitjana general del municipi per envellir-la. No obstant, el mateix Observatori, responent a les preguntes de la periodista Itsaso Aurrekoetxea per a LaMarinaAlta.com, va revelar una altra causa que està directament relacionada amb el principal motor econòmic de la zona: la fugida de talent jove.
El futur fora de Dénia
Entre mantindre els joves i el turisme, es va triar turisme. És inqüestionable que el model ha aportat riquesa, repartida d'aquella manera, però mou i genera diners a Dénia. Ara bé, ha estat una aposta de tot o res i s'ha sacrificat l'espai que generacions senceres es veuen obligades a cercar fora.
En una ciutat on la majoria de l'ocupació que es genera és al sector serveis, quin futur té qualsevol altra especialitat? Doncs pràcticament cap. Només cal mirar quin percentatge de contractes a Dénia es realitzen a persones amb titulació universitària. Segons les dades del mateix Observatori, només són el 7,29%. Entre les titulacions de formació professional de Grau Mitjà i Grau Superior són un altre 7%. I el de persones amb només l'educació obligada, o menys? El 75,2%. Sense anar més lluny, el 89,06% dels contractes a Dénia són del sector serveis.
Una ciutat només per al que serveix
L'adaptació de Dénia al turisme durant dècades, abandonant la inversió de qualsevol altre mercat, ha fet que es multipliquin els llocs de treball, però només en un sector. Els altres s'han descuidat i els joves fugen per buscar una feina «en territoris amb més futur laboral», apuntava l'Observatori Marina Alta. Tothom que no es dedica a l'activitat turística fa el currículum a causa de la poca diversitat sectorial a l'hora de buscar feina.
El turisme com a meta única també envelleix la població. Si no hi ha oportunitats a Dénia per als joves qualificats, si totes les portes es tanquen, se'n van. Però és el sacrifici que s'ha acceptat, ja que tot això ja es coneix, la idea és perpetuar aquest model. Tots els esforços continuen posats a mantindre-lo, estacionalitzat o desestacionalitzat, com s'aprecia amb la creació d'una seu universitària centrada en el sector o l'aprovació d'un Pla General Estructural on no es preveu ni un gran creixement del sòl industrial, ni en ell hi ha mires de creixement dactivitats compatibles amb sòls terciaris, o industrials de baixa intensitat, tipus hub tecnològic. És a dir, més diners, sí, envelliment, també, i l'adéu al talent jove de Dénia.
La qüestió a plantejar-se és possiblement una altra.
Quins altres tipus d'alternatives s'han generat per complementar el turisme? Que a Dénia tampoc no és tant, aquest és el problema.
No oblidem que el comerç, la gastronomia/restauració i una bona part de les empreses de serveis, sense aquest turisme tindrien grans problemes per obtindre un compte de resultats que els permeti seguir endavant. Cert és, que el turisme no és el problema, la qüestió és , quines empreses als sectors de la indústria, les tecnologies, consultories…etc s'han creat? Aquestes que poden generar més estabilitat.
Com a exemple de ciutats que són grans creadores de llocs de treball i per tant de cotitzacions que repercuteixen en l'interès general, es poden posar:
1.- «Durant 2022, Madrid va acollir més de 8 milions de visitants davant dels 7,3 milions de la capital catalana.29 oct 2023»
2.- «Es tracta de Madrid, que augmenta el seu posicionament internacional i se situa com la tercera ciutat del món més atractiva per al turisme el 2023, segons un rànquing anual.13 des 2023»
Per tant, no sembla que el turisme siga un problema, més aviat un complement clar al mercat interior, generant facturació i riquesa. Si bé no es pot esperar que els problemes conjunturals se solucionin sols, i si no, queixar-se i donar-ne la culpa altres.
Formació, Infraestructures i atractiu per atraure inversió, aquesta és una qüestió important i que possiblement aportaria aquesta necessitat de desenvolupar-se als nostres joves.
Tant Madrid com Barcelona estan envoltades de poblacions totalment industrialitzades, vet aquí la Indústria a tots els sectors, la feina, l'economia, la vida real, els bars i restaurants són per a la població no per als turistes. Que això vingan a visitar els centres de les ciutats és un altre tema. Si visitarem qualsevol ciutat Europea on anem? Als dins històrics i de lleure oa les zones on hi ha totes les fàbriques i els barris obrers? No compareu amb Dénia.
El Turisme. Però que no crea ocupació «de qualitat» per als joves i no tan joves? Però que no genera un munt de riquesa per a Dénia? Els turistes no porten tants diners que aquí en vivim tots, en total abundància. Diners i riquesa que reverteix en les infraestructures i serveis de Dénia que tots gaudim. Ara aquestes mentides ja no venen?
Laboralment, el turisme no és sostenible.
Estan matant la gallina dels ous d'or.PER CATETS…
Miopia total dels nostres “savis” polítics.
El problema de “només” mirar el turisme no és només la fugida del talent jove. També provoca un boom immobiliari i de preus que fa que siga difícil viure aquí i siga impossible trobar habitatge estable.
Aquest percentatge altíssim de persones que treballen en serveis i que al final tenen salaris baixos només uns mesos a l'any…. a poc a poc s'aniran o baixaran tant la qualitat del servei que espantarà el turisme.
No tot s'hi val per enriquir uns quants.
Mirem cap al futur senyors.
I quan «els que treballen servint», l?escalafó més baix, no pugui subsistir aquí. També se n'anirà d'aquí per buscar-se la vida. I el castell de cartes s'esfondrarà.
Demostreu-me amb dades que el turisme ha generat riquesa per a la comarca
El més alarmant d'aquest sistema és fins quan, cada empresa que s'ha iniciat en aquesta ciutat ha donat lloc a una època de degradació després del final de l'activitat, però sempre aquests alts i baixos comptaven amb una població jove per remuntar, però ara sí aquesta ciutat es crema amb municipi turístic qui remuntarà la situació, els estrangers resideixen els quals vendran les seues cases, els propietaris d'hostaleria que recolliran els seus guanys i d'aniran rumb a un altre lloc o els centenars de jubilats que depenen de l'estat. per pensar-ho
Gràcies a l'Observatori, a Itsaso, ia aquest mitjà que el fa públic. Queda reflectit que sempre cal un equilibri, i si no es té en compte, tot es transforma, i de vegades, tal com aquí queda reflectit, no és millor. No sempre tot s'hi val. Dénia sempre va tindre potencial, però a poc a poc, tot i que ara amb un ritme més desenfrenat, se li va anar canviant el ritme, i tot té els seus resultats, que ara podem veure reflectits, la recerca d'horitzons laborals fora de la seua ciutat, és una més de les conseqüències d'aquest canvi que, com diu l'article, «ha estat una aposta de tot o res» i busquen «en territoris amb més futur laboral». Aquesta és una de les grans conseqüències, però n'hi ha força més, i no hi ha equilibri.