Sibylle Schorlemmer és una fotògrafa alemanya criada a Altea que ha recorregut el món amb la seua càmera analògica a la mà i les obres de la qual se centren a retratar les dones dels llocs on ha viatjat. La professional explica el seu rerefons: «Valoro les dones a les meues imatges amb respecte i admiració a la gran força que tenen a la societat».
A menys d'una setmana per al 8M, Schorlemmer ha inaugurat l'exposició “Dones del Món” al Centre d'Art de l'Estació de Dénia. S'hi pot observar el treball d'una vida que ja s'ha mostrat en exposicions d'Alemanya, Espanya i Noruega.
La vena artística li ve de família. El seu pare, Eberhard Schlotter, era pintor i va ser qui va educar Sibylle a veure els colors, les ombres i la llum quan vivien a la costa mediterrània (van arribar a Altea el 1956). «També em va inspirar el meu avi per part de la mare), ja que era arquitecte i feia fotos d'edificis al voltant del 1910, eren fabuloses. Ell me les ensenyava i jo les admirava», explica.
Schorlemmer va començar la seua carrera com a fotògrafa als anys 70, quan encara predominaven els homes en la professió. «En aquella època van començar a eixir fotos fetes per dones a les publicacions, però la majoria seguien sent de fotògrafs», diu. L'alemanya va estudiar a l'Escola de Fotografia de Munic i després va treballar quatre anys com a fotògrafa de moda a Lux Foto Studio a Frankfurt.
«M'hauria agradat ser fotògrafa de moda», admet, però es va haver de mudar perquè l'home amb qui estava casada llavors va aconseguir una beca per anar a Anglaterra com a científic. Tot i això, Sibylle s'ha recorregut els cinc continents en diferents viatges i ha aconseguit captar l'essència de les dones en cadascun.
Històries de fotògrafa
Quan Sibylle torna a veure les fotografies que va capturar fa anys sent «una gran satisfacció del que ha viscut» i moltes tenen històries al darrere.
La fotògrafa en recorda una de les que més li va impactar: «En el meu viatge a Bolívia el 1976 vaig fer una foto d?una dona asseguda en uns draps venent llegums, el poc que tenia, en un mercat. Em va dir que tenia un bebè que em volia regalar perquè amb nosaltres tindria millor vida. No ho oblido mai. A Bolívia aquell any va morir el 40% dels nens de tuberculosi», lamenta.
Altres històries són gracioses, com la vegada que una dona es va enfadar en fer-li una fotografia d'imprevist: «Gairebé em llença el meló que portava», confessa Sibylle entre rialles, encara que reconeix que aquests moments li van servir per adquirir experiència.
Com es fa una bona foto?
«Sempre he fet i faig les meues imatges per a mi, no visc de la fotografia i no depenc d?algú que em digui com fer-ho per a la venda», explica la professional sobre la seua postura.
El retrat és el seu treball estrella, encara que a la fotògrafa no li agrada prendre's ella mateixa. «No tinc mala pinta, però prefereixo fer-los fotos als altres», fa broma. En aquest sentit, la professional explica que resulta complicat quan una persona li demana que vol eixir maca, ja que per part seua procura que siga el més natural possible.
Per fer una foto, l'alemanya es fixa en matisos com la llum i les ombres, les perspectives, els materials, la natura i el mateix ésser humà. Les seues imatges solen aparèixer en blanc i negre perquè, aclareix, «la manca de color fa un poc més de marge d'interpretació».
Fotografia al segle XXI
A la dona que gaudia de fer servir la seua càmera analògica 6x6 no li agrada la càmera digital, encara que és la que fa servir ara: «Pel meu gust és tot massa net, massa correcte». També li «espanta» que hui dia qualsevol persona es consideri «una experta» fent fotos amb el mòbil i en presumeixi.
Sibylle també ha percebut un canvi respecte a la imatge de la dona en els darrers anys, ja que, segons exposa, «en les imatges més recents, la dona és més orgullosa i presumida, moderna en tots els sentits, és present, segura, fort».
Davant aquest nou món, la professional dóna diversos consells a les noves generacions de fotògrafs: entre ells, estudiar la història de la fotografia des del principi –especialment els treballs de Christina García Rodero i Isabel Muñoz–, però, sobretot, «desenvolupar inquietuds i ésser sensible per percebre l'entorn».
Fantàstic article, molt interessant! Desitjant veure l'exposició… q sempre és cultura i de la que cal molt aprendre sobre totes les dones.Enhorabona,!!!!
Sibylle és una gran professional i una dona excepcional, ia la vista hi ha les seues manifestacions. La vaig conèixer quan tots dos érem dos nens, i ella ja era preciosa. Encara que no ho ha tingut gens fàcil, ha heretat la força i l'expressivitat del seu pare i la bellesa de la seua mare. Una gran abraçada per a ella i enhorabona per larticle!!