El tema central d'aquesta Edició Primavera 2024 Dénia Festival de les Humanitats era “l'envelliment”. Tot i això, els ponents d'aquest esdeveniment han preferit parlar de «longevitat» en dues xerrades que han tingut lloc aquest dijous a l'Auditori del Centre Social de Dénia.
Amb el títol «Viure i conviure amb l'envelliment», el filòsof Nobert Bilbeny ha volgut destacar la idea que «el fet de ser vell es tracta d'un judici aliè», que fa la família d'aquest vell o l'entorn social, encara que aquesta persona pot no sentir-se a si mateixa com a «vella».
Bilbeny ha assenyalat un altre aspecte que comporta complir anys: la vellesa és com una segona adolescència. En aquest sentit, el pensador entén aquesta etapa de la vida com un canvi al cos, a la ment i que també implica noves experiències i projectes.
A més, el ponent ha criticat que hi ha «una falta de contacte i aprenentatge cap a la gent gran», que acaba sent «una generació invisible» malgrat la quantitat de persones de la tercera edat que hi ha a la societat.
Tot i això, Bilbeny conclou que la vellesa hauria de ser «com una primavera de la vida», buscant aquesta part positiva: es pot dir el que es pensa, es pot triar amb qui es vol estar sense tanta pressió, ja no importa dependre del judici dels altres i en general es permet a les persones ser més elles mateixes.
Xita Rubert, investigadora i docent de Literatura a la Universitat de Princeton, ha donat suport també a la idea d'aquest filòsof sobre l'oblit de la generació de gent gran. Ho va comprovar en primera persona a partir d'un projecte amb què volia explicar històries de gent gran amb demència: quan proposava escriure sobre aquests temes es trobava amb la negativa dels mitjans de comunicació. «La literatura és el lloc on explicar aquestes històries, els secrets i els tabús de la societat, com la vellesa», ha exposat.
L'escassa inversió en la gent gran
Sota el títol “Una aproximació científica/sociològica a la longevitat”, ha tingut lloc una altra conferència a càrrec de María Ángeles Durán, Catedràtica de Sociologia i professora del CSIC, i Josefa Ros, investigadora centrada en l'estudi crític de l'avorriment.
Ambdues ponents han coincidit en la necessitat invertir en la longevitat de les persones. En primer lloc, María Ángeles Durán ha explicat que molts avis es veuen obligats a haver d'estalviar per poder sobreviure en l'última etapa de les seues vides.
L'experta ha denunciat que, per exemple, el sistema sanitari tan sols cobreix un 5% de les necessitats que té una persona que pateixi Alzheimer: «Caldria un altre 95% més, del qual normalment s'ha d'encarregar alguna dona, ja siga familiar de la persona afectada o alguna cuidadora immigrant amb salaris insuficients».
Per part seua, Josefa Ros, ha parlat d'inversió en residències per fomentar un model en què les persones grans tinguin capacitat de decisió sobre qüestions que afecten el seu dia a dia i que les facin eixir de l'estat d'avorriment a què s'enfronten amb la rutina, més centrada en la seguretat que no pas en l'entreteniment dels residents.
L'experta ha exposat les conseqüències que provoca l'avorriment a les residències a través d'un estudi propi: canvis d'humor, reaccions violentes, personalitats retretes, desordres de son i alimentaris i fins i tot depressió i ideació suïcida.
Ni una paraula al valencià. Ni una ponència. Vergonya.