Óscar Mora sempre ha estat proper a la narració, el que és seu és explicar històries. Ha tingut diferents oficis, des d'assessor de literatura infantil i juvenil per a diverses editorials, contacontes o guionista de televisió, el treball actual. No obstant, va ser en els anys que va passar a Dénia sent llibreter on va sorgir la seua primera novel·la, La tempesta de Sant Joan, guanyadora del premi Diafebus de novel·la Juvenil 2023.
La tempesta de Sant Joan es tracta d'una novel·la d'aventures on sis joves arriben a Dénia per assistir a un festival de música els dies previs a la nit de Sant Joan. Alhora, una societat secreta formada per pescadors del poble està fent rituals per despertar una força sobrenatural que descansa sota el Montgó.
Aquest dissabte l'autor presentarà la seua obra a la Biblioteca Municipal de Dénia a les 12, però ha volgut avançar alguns secrets de la seua creació en aquesta entrevista.
PREGUNTA. Quant de temps vas estar vivint a Dénia?
RESPOSTA. Jo vaig venir primer un estiu i em vaig quedar fins a l'octubre. Treballava a la llibreria Ambra, fins que va tancar. I després vaig tornar els dos estius següents a treballar de llibreter a Ex Libris, de juny a setembre. Ara visc a València i torno a Dénia cada mes i mig amb la família.
P. Creus que calen referents de novel·les que tinguin lloc a Dénia?
R. No ho crec, de Dénia ixen moltes novel·les. Per exemple, tenim Manuel Vicent, que ja ha mostrat la ciutat a les seues novel·les diverses vegades o Rafael Chirbes amb crematori.
P. Creus que la ciutat de Dénia té llavors potencial com a ubicació de les novel·les d'aventures?
R. En la Marina Alta oa Dénia no veiem normalment aquest tipus de narracions, les trobem en plataformes digitals, i fins i tot en les novel·les, les històries passen sempre als Estats Units i amb éssers fantàstics... Són coses que sempre els passen a altres i no hi ha un motiu pel qual no puguem traslladar tot aquest imaginari aquí.
Quan em vaig plantejar escriure aquesta novel·la em vaig preguntar per què no intentaria atrapar aquesta essència tan particular que té la Marina, en concret Dénia, i explicar una història d'aventures on els personatges no es diguin Jimmy i Harry, sinó que sigan Miquel, Vicent i Paula.
P. La història va sorgir a partir de la ciutat o al revés?
R. Vaig pensar la trama al principi. Volia fer una novel·la d'aventures que tinguera un misteri i un xicotet element sobrenatural o fantàstic, però no hi trobava l'espai.
Primer la vaig ambientar a Guardamar del Segura, que és un poble que també vull molt, és a prop d'on vaig néixer. D'altra banda, havia començat una altra novel·la quan vivia a Dénia. Ni la història juvenil ni l'altra no m'acabaven de convèncer.
Aleshores vaig traslladar la trama de la novel·la d'aventures a Dénia i va ser efectivament quan tot va començar a encaixar, la història va ser rodada. Per exemple, en una persecució que passa al llibre, jo deia «això ha de passar al barri de les Roques».
Si coneixes bé el poble, saps que té moltes cares. És un lloc ple d'història. Jo faig referència al llibre, per exemple, a la Taifa de Dénia. Té molts anys de recorregut, es podria comptar des de lèpoca romana.
De fet, la novel·la està recolzada al poema d'un novel·lista nord-americà, John Dos Passos, sobre morir a Dénia. Estic parlant de principis del segle XX.
I sobretot, un altre aspecte clau és que es tracta d'un lloc on hi ha molta cruïlla de persones i de cultures diferents i de la barreja sempre ixen sempre coses interessants i són les que m'agrada explicar.
P. En què et vas inspirar per escriure la novel·la?
R. Hi ha dos escriptors que tinc com a referents. Un és Terry Pratchett, és un autor que el que feia era barrejar fantasia i humor com a excusa per parlar de problemes com el masclisme o el racisme. Jo he intentat crear personatges un poc bojos com els que ell feia. També m'he donat suport a l'escriptor Christopher Moore, un autor que fa sàtira.
P. Creus que el gènere d'aventures està associat a la novel·la juvenil i hi ha un cert pudor per part dels adults per llegir aquest tipus d'històries?
R. Sí, el problema és el que té i no té, diguem-ne, prestigi social. Fa poc va eixir una llista d'un estudi dels deu llibres que la gent diu que ha llegit però és mentida (com el El Quixot). És a dir, hi ha un cert tipus de postureig.
Hi ha certa objecció que, si una novel·la t'està explicant una aventura, no és tan important i això és completament fals perquè els textos més fundacionals, els primers textos de literatura, són tot novel·les d'aventures.
La narració més antiga que tenim és una novel·la d'aventures, L'Epopeia de Gilgamesh, que té 3.000 anys d'antiguitat. Després hi ha l'Odissea y la Ilíada que són els textos dels que neix la cultura occidental i són dues històries d'aventures: una parla d'una guerra i una altra del viatge d'una persona que vol tornar a casa i no pot perquè hi ha un ciclop, una bruixa, una sirena… Fins i tot El Quixot és un llibre d'acudits i d'aventures.
El que passa és la típica «lectura culpable». Només has de mirar cap al cine: les pel·lícules que més triomfen ara són les de superherois, les d'aventures. Tots estem interessats en històries que ens agradaria viure o que ens agradaria haver viscut.
P. Quins llocs de Dénia apareixen a la novel·la?
R. Llocs com Les Roques, el Castell, Cova Tallada… Jo vaig viure a Dénia a l'estiu, que és força diferent d'hivern, era un formiguer de gent. La vaig recórrer de dalt a baix. Jo vivia a Baix la Mar, que apareix al llibre, té molt d'encant.
Per exemple, un lloc que apareix a la història i no coneixia era el Cementeri dels Anglesos, que no és un cementeri de veritat. És l'únic lloc de la novel·la que no he hagut de canviar i fer un poc diferent de com és en realitat.
P. Has hagut d'estudiar la història de la ciutat per escriure la novel·la?
R. Si passes molt de temps en un lloc, el millor que pots fer és conèixer-lo, ja siga a través de la vida que hi ha a la mateixa localitat i del que ha passat allà (la seua història). Durant el temps que vaig estar vivint a Dénia, vaig estar investigant un poc la construcció del castell, per exemple, o la independència del barri de Baix la Mar. Vaig estar documentant-me sobre com es va configurar la ciutat. És un lloc únic.
P. T'has inspirat en algun habitant de Dénia per a la història?
R. Doncs sí, en treballar de llibreter, realment no deixa de ser treballar de cara al públic, i em van inspirar moltes persones que passaven per la llibreria, molts nois joves que venien i també en la gent que he conegut.
Hi ha únicament un personatge que és 100% real, un amic meu. Quan estava escrivint no se m'acudia com havia de ser l'ajudant del mànager de l'estrella de rock; així que li vaig posar el nom, el cognom i la personalitat del meu amic. La resta són barreges de gent que he conegut o he fabulat.
P. T'ha costat molt passar de «mode guionista» a «mode escriptor»?
R. No, gens. Jo ara treballo de guionista, però els meus treballs -des que vaig començar a treballar- tenen a veure sempre amb explicar històries. A més, sóc contacontes de nens i adults, també sóc editor de textos... La matèria primera amb què jo he treballat en el 90% dels casos és explicar històries.
Com que és guionista, m'han dit que el text que faig és molt audiovisual, és a dir, està creat amb imatges. Jo intento que tot siga visual i fàcil d'imaginar sense descriure'l. I quan llegeixes el llibre, pots veure que amb prou feines hi ha adjectius, descripcions o trets dels personatges. Crec que és la millor manera que cadascú s'imagini les coses com vulgui, encara que sí que sóc més exigent amb els llocs, perquè són reals.
P. Quant temps vas trigar a escriure la novel·la?
R. Del que és redacció, uns tres mesos res més. Tot el projecte, al voltant d´un any. Vaig començar a escriure on no tocava, ho vaig deixar... tenia esborranys però no acabava pràcticament cap història.
Quan vaig descobrir aquest premi literari, em vaig posar data i va ser quan faltaven tres mesos per tancar el termini.
P. Creus que la gent de Dénia apreciarà més el llibre en tindre lloc a la ciutat? Has ensenyat el llibre a algun veí? Quina ha estat la resposta?
R. Jo imagino que sí. Algunes persones que ho han llegit m'han comentat que està molt ben retratada la ciutat, a més a més es descriu de manera positiva. La meua il·lusió és que la gent es vegi reflectida en aquesta línia que jo retrat, els agradi i ho prenguin com a referent.
De fet, altres persones d'altres llocs –com València– que han llegit el llibre, el que m'han dit és que tenen moltes ganes d'anar a Dénia per veure els llocs de la novel·la. A veure si l'Ajuntament posa alguna ruta per tota la ciutat amb el llibre a tots els racons (riu).
P. Què se sent en guanyar el VI premi Diafebus de novel·la juvenil amb la teua primera novel·la?
R. És un honor la veritat, una sort i un privilegi. Jo coneixia l'editorial que el convocava, sé com treballen, aleshores que aquest text siga elegit perquè té un estàndard de qualitat molt alt, a mi m'afalaga.
És un orgull sobretot per tindre l'oportunitat d'entrar al catàleg d'aquesta editorial, que és un referent de la literatura en valencià.
P. Com descriuries la novel·la?
R. És l'aventura que a tots ens agradaria haver viscut de joves i, si sou joves, la que us agradaria viure.
P. Què diries als lectors perquè la llegeixin?
R. Doncs que no és gaire llarga, que passaran una estona molt divertida i que, si no els agrada el text, les il·lustracions d'Alba López són excepcionals.
P. Tens alguna altra novel·la al cap?
R. Tinc diverses, no paro d'escriure. Ara esperarem a veure com va aquesta, per veure si seguixo amb aquest camí o publico una cosa diferent.
Dénia, deu ser perquè és un port envoltat pel mediterrani que inspira amb la seua màgia, senzillament encantador ☺️