La caiguda en desgràcia d'un monument a Dénia: cercant les restes del Sagrat Cor
Dénia compta hui amb molts elements simbòlics amb què se la reconeix a molts llocs. La gamba roja n'és un, sens dubte. També el nostre litoral, el Montgó, per descomptat, i fins i tot algun carrer com Marqués de Campo. El Castell, però, és segurament el més emblemàtic. Tant és així que forma part del nostre escut. Però, durant un temps n'hi va haver un que va destacar per sobre (en tots els sentits) del castell: el monument del Sagrat Cor.
El Castell de Dénia seguix hui dia lluint amb tota la seua esplendor, en part pels ambiciosos treballs de rehabilitació que s'han dut a terme al llarg dels anys. Tot i això, no sempre ha estat així. El segle XIX va ser potser el més fosc del monument. L'assalt napoleònic durant la invasió francesa va deixar la seua estructura molt deteriorada. A més, el 1859 es va instar les tropes a abandonar la fortalesa i destruir-la.
Sent aquest ja un immoble inservible i l'esfondrament del qual semblava un fet, l'Estat va decidir subhastar-ho. Sí, el monument d'important valor històric i cultural passaria a mans privades. Per sort, el que podria haver suposat la seua perdició, no obstant, va aconseguir preservar el futur.
La privatització del Castell
Un grup de deniers va adquirir la propietat del Castell. Van ser 20 veïns, els quals van evitar que aquest acabés destruït. Amb aquest canvi de propietaris va passar a convertir-se el seu terreny en una finca agrícola orientada al cultiu de la vinya ia la producció de la pansa. Durant aquest temps es van habilitar terrasses per a l'agricultura i es van crear murs de contenció.
En aquesta època, que va durar fins que el 1952 l'Ajuntament va recuperar la propietat del castell, es va emprendre la creació del monument més imponent de la ciutat, el qual es va imposar a la resta de simbologia durant uns anys. Durant uns quants anys.
Aixecant el nou monument de Dénia
El 1926 es va col·locar la primera pedra del que seria el monument del Sagrat Cor. Es va alçar a la cimera del Castell, un punt elegit a consciència perquè fos visible des de tota Dénia. Al projecte es van bolcar centenars de veïns, ajudant en la costosa tasca de transportar els materials fins al lloc. La inauguració, el 3 de maig de 1927, va ser tota una festa que va atreure multitud de persones.
El majestuós monument, dissenyat pel professor de Belles Arts de València Salvador Rubio, es va completar amb una capella a la base i un xicotet altar amb un Sagrari. Comptava també amb dues campanes per anunciar els oficis religiosos. La imatge del Sagrat Cor, d'estil neogòtic, va ser col·locada mirant el poble i el Montgó. A més, perquè fos ben visible es van instal·lar dos reflectors que la il·luminaven en dates assenyalades i els primers divendres de cada mes. Això va causar una gran sensació entre els deniers.
Ocàs del Sagrat Cor
Tot i això, l'emblema va durar poc, passant a ser història una dècada després que es col·loqués la primera pedra. El monument del Sagrat Cor va ser enderrocat com a conseqüència de la Guerra Civil a principis d'agost de 1936. No obstant, ningú es va preocupar per fer-ho desaparèixer, jaient en un més que reconeixible estat a terra del Castell durant dècades.
Al mateix lloc que va caure va romandre fins al 1974, quan l'administració va decidir retirar-los al pati del col·legi Carmelites. Durant un temps es va estudiar la possibilitat de reconstruir-lo al recinte, però es va rebutjar la idea i les restes van acabar sent traslladades a una xicoteta parcel·la abandonada entre la residència Santa Llúcia i el col·legi Alfa i Omega.
La pista de les restes del monument aviat es va perdre, quedant completament en l'oblit el que al seu dia va ser el símbol més majestuós de la ciutat. De fet, des dels anys 80 es va perdre completament la pista de la localització del que quedava de la imatge. Però aquesta seguia al mateix terreny apartada de tot, entre grans males i roques de les que amb prou feines es diferencien.
A dia d'hui seguixen allà, abandonats, però ja queda poc per reconèixer. S'ha perdut completament el monument, deteriorat fins al punt de ser gairebé indistingible en un descampat ple d'altres roques amb menys a comptar.
El 2012 la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Dénia va anunciar que es recuperarien les restes per preservar-les després de la publicació del seu parador per aquest diari. Tot i això, mai va arribar la iniciativa enlloc. Un símbol tan determinant del passat de Dénia continuarà sent això, simple passat. Entre la mala herba descansen, pel que sembla per sempre.