Dénia compta hui amb molts elements simbòlics amb què se la reconeix a molts llocs. La gamba roja n'és un, sens dubte. També el nostre litoral, el Montgó, per descomptat, i fins i tot algun carrer com Marqués de Campo. El Castell, no obstant, és segurament el més emblemàtic. Tant és així que forma part del nostre escut. Però, durant un temps n'hi va haver un que va destacar per sobre (en tots els sentits) del castell: el monument del Sagrat Cor.
El Castell de Dénia seguix hui dia lluint amb tota la seua esplendor, en part pels ambiciosos treballs de rehabilitació que s'han dut a terme al llarg dels anys. Tot i això, no sempre ha estat així. El segle XIX va ser potser el més fosc del monument. L'assalt napoleònic durant la invasió francesa va deixar la seua estructura molt deteriorada. A més, el 1859 es va instar les tropes a abandonar la fortalesa i destruir-la.
Sent aquest ja un immoble inservible i l'esfondrament del qual semblava un fet, l'Estat va decidir subhastar-ho. Sí, el monument d'important valor històric i cultural passaria a mans privades. Per sort, el que podria haver suposat la seua perdició, no obstant, va aconseguir preservar el futur.
La privatització del Castell
Un grup de deniers va adquirir la propietat del Castell. Van ser 20 veïns, els quals van evitar que aquest acabés destruït. Amb aquest canvi de propietaris va passar a convertir-se el seu terreny en una finca agrícola orientada al cultiu de la vinya ia la producció de la pansa. Durant aquest temps es van habilitar terrasses per a l'agricultura i es van crear murs de contenció.
En aquesta època, que va durar fins que el 1952 l'Ajuntament va recuperar la propietat del castell, es va emprendre la creació del monument més imponent de la ciutat, el qual es va imposar a la resta de simbologia durant uns anys. Durant uns quants anys.
Aixecant el nou monument de Dénia
El 1926 es va col·locar la primera pedra del que seria el monument del sagrat Cor. Es va alçar a la cimera del Castell, un punt elegit a consciència perquè fos visible des de tota Dénia. Al projecte es van bolcar centenars de veïns, ajudant en la costosa tasca de transportar els materials fins al lloc. La inauguració, el 3 de maig de 1927, va ser tota una festa que va atreure multitud de persones.
El majestuós monument, dissenyat pel professor de Belles Arts de València Salvador Rubio, es va completar amb una capella a la base i un xicotet altar amb un Sagrari. Comptava també amb dues campanes per anunciar els oficis religiosos. La imatge del Sagrat Cor, d'estil neogòtic, va ser col·locada mirant el poble i el Montgó. A més, perquè fos ben visible es van instal·lar dos reflectors que la il·luminaven en dates assenyalades i els primers divendres de cada mes. Això va causar una gran sensació entre els deniers.
Ocàs del Sagrat Cor
Tot i això, l'emblema va durar poc, passant a ser història una dècada després que es col·loqués la primera pedra. El monument del Sagrat Cor va ser enderrocat com a conseqüència de la Guerra Civil a principis d'agost de 1936. No obstant, ningú es va preocupar per fer-ho desaparèixer, jaient en un més que reconeixible estat a terra del Castell durant dècades.
Al mateix lloc que va caure va romandre fins al 1974, quan l'administració va decidir retirar-los al pati del col·legi Carmelites. Durant un temps es va estudiar la possibilitat de reconstruir-lo al recinte, però es va rebutjar la idea i les restes van acabar sent traslladades a una xicoteta parcel·la abandonada entre la residència Santa Llúcia i el col·legi Alfa i Omega.
La pista de les restes del monument aviat es va perdre, quedant completament en l'oblit el que al seu dia va ser el símbol més majestuós de la ciutat. De fet, des dels anys 80 es va perdre completament la pista de la localització del que quedava de la imatge. Però aquesta seguia al mateix terreny apartada de tot, entre grans males i roques de les que amb prou feines es diferencien.
A dia d'hui seguixen allà, abandonats, però ja queda poc per reconèixer. S'ha perdut completament el monument, deteriorat fins al punt de ser gairebé indistingible en un descampat ple d'altres roques amb menys a comptar.
El 2012 la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Dénia va anunciar que es recuperarien les restes per preservar-les després de la publicació del seu parador per aquest diari. Tot i això, mai va arribar la iniciativa enlloc. Un símbol tan determinant del passat de Dénia continuarà sent això, simple passat. Entre la mala herba descansen, pel que sembla per sempre.
Que ho pintin amb els colors de l'arc de Sant Martí i ja està, ia més gratis subvencionat o com siga.
Per què no es va solucionar durant l'època del Franquisme? Des del 1939 fins al 1975 són molts anys per poder-ho fer.
Però de veritat que us agradaria veure aquesta estàtua a la ciutat? Totalment fora de context!
A més, arruïnaria la silueta de la ciutat amb el seu Castell i el seu Montgó, dic jo
Per què no? Com el Crist Redemptor a Rio de Janeiro.
Com tot el que els sobra o no agrada, o per vagància i desídia acaba abandonat, llençat en un descampat on la mala herba i les escombraries s'encarreguen de tapar-ho. Després et parlen d'història, cultura, tradició i festes.
«….El Castell de Dénia seguix hui dia lluint amb tota la seua esplendor,…»
Comorrrrr? Però si ja no hi ha Castell!! El Rei està nu.
A veure si deixem d?exagerar. És una figura que només va ser al castell 9 anys. Ni tradició, ni cultura. Si ho volen recuperar que el posin en un recinte religiós i deixin els llocs públics en pau.
Antonio, un lloc públic és per exemple una de les esglésies de Dénia, i no per això, cal portar-les i tancar-les en un recinte religiós.
Tu no vagis i punt
Difícil comentar aquest assumpte.
Alguns sembla que tenen enyorances de la Dénia amb reminiscències de segles enrere. Obres parades, desatins, etc. per alguna pedra, allò que els que en viuen en diuen muralles o altres. Vegeu la part de muralla a la zona d'escola de música, coberta per bigues rovellades i un maçacote de formigó. On estarà l'il·luminat que va decidir allò que és ridiculitzat per visitants que vénen a veure, lleig molt lleig.
En el cas d'aquesta escultura, sembla que no hi ha inquietuds pels quals s'han erigit com a defensors de no sé que memòria. Sembla com que tenim berguenza de defensar allò que és nostre, cultura, creences, tradicions. Que poca imaginació la d'aquells que per un grapat de vots s'obliden d'on som, i on hem d'anar. Esperem que quan els arribi la necessitat de la mà de qui representa la imatge, se'ls tendeixi d'igual manera. Mai és tard per ser el que un és.
Salutacions
El 1936, qui manava a Dénia?
Qui mana hui ?? …
Uns bàrbars van tindre la brillant idea d'esborrar tots els signes que recordessin la cultura cristiana/catòlica/nacional i una de les seues accions va consistir a enderrocar aquest monument, potser per no haver pogut assassinar D. Pedro, rector a Dénia, i altres clergues que van escapar i es van amagar a recer d'alguns veïns i gent bona de la població i rodalies.
Pretendre que els hereus d'aquells desalmats reparin ara les seues malifetes és demanar peres a l'om. I més ara que amb la seua llei ens intenten esborrar la veritable memòria que ens han explicat els nostres pares i avis.
L?única solució passaria per una iniciativa popular cívica.
Per què no es va solucionar durant l'època del Franquisme? Des del 1939 fins al 1975 són molts anys per poder-ho fer.
Recordo de nena, haver estat saltant i jugant sobre aquests trossos, quan es trobaven al pati del col·legi Carmelitas. Per què no van deixar que es reconstruís al centre? Encara es pot restaurar?
Espero que l'ajuntament faci alguna cosa i es recuperi aquest monument
Vergonya deuria donar-los a tota aquesta gent que dirigeix regidories, el meu interior i altres de cultura, cultura? Això és del que no tenen, és clar que benefici econòmic els aporta col·locar una altra vegada una estàtua? RES, però per a altres actes que són totalment prescindibles si que hi ha diners…com si no els coneguéssim ja. Quina vergonya ells mateixos es destapen.
Sobre El Sagrat Cor
S'aturen obres per aparèixer alguna pedra, es col·leccionen atuells, etc. tot compte, i està acceptablement bé, però un emblema de la ciutat de Dénia no es pot recuperar i restablir al seu lloc?
Imagineu que el Crist de Corcovado caigués i s'abandonés, el Senyor que cuida i mira per la ciutat, no té a la ciutat i els seus ciutadans la resposta perquè es recuperi i miri la població i el mar, com a emblema i protector?. Que trist
Alguna cosa caldrà fer, opinin i moguin inquietuds que permetin recuperar el protector de Dénia
Sort
Et dono tota la raó, és una vergonya, quan jo era xicotet la meua àvia em parlava d'aquest monument, és trist que parts de la història de Dénia es deixin perdre així
Recordo de nena, haver estat saltant i jugant sobre aquests trossos, quan es trobaven al pati del col·legi Carmelitas. Per què no van deixar que es reconstruís al centre? Encara es pot recuperar?
Espero que l'ajuntament faci alguna cosa i es recuperi aquest monument
Q pena més gran això de l'estàtua de Dénia..és una llàstima per la trista història.Una salutació