Mayca Sala García, esportesta referent a Dénia i tota la comarca de la Marina Alta, va complir els seus casaments de plata a l'esport de l'atletisme fa un any. Les primeres competicions van ser l'any 1987, des de llavors fins ara, el seu palmarès és molt extens. El millor triomf és haver creat llaços d'amistat fent el que més li agrada, atletisme.
Mayca Sala va compaginar el món de l'esport amb el dels estudis, és Fisioterapeuta, una professió que li permet seguir en ple contacte amb els esportestes. Exerceix la seua tasca en el propi poliesporteu municipal, de manera que entrenar no li resulta complicat.
Com et sents sent una dona referent per a moltes atletes joves?
Per a mi és un orgull. La veritat aquest era un dels meus objectius des que em vaig iniciar en l'esport. A la Comunitat Valenciana he aconseguit un gran nivell, a base d'esforç i treball. Per això m'enorgulleix ser referent per a les noies més joves.
Et va agradar el reconeixement que et va fer l'Ajuntament de Dénia en l'2010 en el Dia de la Dona?
Em poso molt nerviosa quan he de parlar davant molta gent, però és una cosa que sense voler perseguia. Espero seguir sent aquesta dona de la qual parlin no només les noies joves sinó també la gent gran. Penso que a través de l'esport es pot tindre una bona salut i gaudir millor de la vida en general.
Et resulta complicat compaginar la feina amb l'esport?
No suposa cap esforç. Porto diversos anys treballant al poliesporteu, és qüestió d'organitzar-bé. Cal adaptar els horaris d'entrenament i tinc una flexibilitat molt bona.
Com ets a casa teua?
Sóc una dona molt normal, organitzada en tot. M'agrada tindre-ho tot ben lligat, crec que sense una bona organització les coses es compliquen molt. He après a la convivència amb la meua parella que les tasques cal repartir-les, i ara viu sense tant pes. Es porta millor compartint tot que intentant acaparar una sola persona.
¿Es tracta igual a les atletes que als atletes?
Encara seguix existint certa diferència pel que fa als premis econòmics, no es paga igual als nois que a les noies. Però en altres aspectes tampoc marcaria jo una diferència tan important. Això sí, ara les dones crec que estem marcant un nivell per tot el pes que portem. Cal ocupar-se de la família, portar el pes de la casa i compaginar tot això amb la pràctica de l'esport.
Creus que és necessari que es celebri el Dia de la dona?
Tampoc crec que siga necessari, la dona treballa tant com l'home. No crec que calga portar les coses a l'altre extrem. Però és una forma de reconèixer que la dona cada dia ha anat lluitant per ser igual que els homes i està bé que es reconegui aquesta tasca. El més just és que no existís; això significaria que som igual que els homes.
Què dona ha estat el teu model al llarg de la teua vida?
Moltes, cap en concret, simplement en diverses i m'he quedat amb les coses bones que m'agrada d'elles com a persones. Sempre estic intentat millorar i evolucionar per a ser una bona persona. En l'esport tampoc tinc una atleta referent. Com he comentat no és el meu aconseguixo ser una atleta amb moltes medalles i molt palmarès. Em quedo amb l'esforç del dia a dia i si s'aconseguixen coses millor. M'agrada ser-hi ser una línia de vida.
