Compromís per Dénia ha conmemorado el 9 d’Octubre en un acto celebrado en la plaza Jaume I, como es tradición cada año. En esta ocasión, ante un grupo de militantes y simpatizantes, el evento contó con la participación de María José García, Secretària Comarcal de Compromís, i el diputat provincial Ximo Perles, els qui van oferir discursos en què es van destacar els valors del valencianisme i la importància de la defensa de la cultura i els drets valencians.
García ressalta la importància de la reivindicació valencianista
María José García, en su discurso, enfatizó la necesidad de reivindicar el valencianismo y la política valencianista en un momento en el que persisten desafíos como la búsqueda de un financiamiento justo. García señaló que el 9 d’Octubre no debe simplificarse como un simple día festivo, sino como una oportunidad para recordar la historia y las luchas del pueblo valenciano.
També va destacar la importància de mantindre viu l'esperit del Botànic, un govern que, suggereix, va treballar pel benestar de les persones i la justícia durant 8 anys. Tot i els obstacles, García va emfatitzar el compromís de Compromís a ser l'oposició més efectiva «al pitjor govern autonòmic».
L'edil denier també va assenyalar la preocupació per l'augment de la influència de la ultradreta i va fer una crida a la mobilització i la col·laboració entre la societat per protegir els drets i valors fonamentals. "Els atacs a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la castellanització de les institucions i un llarg etcètera són exemples molt evidents que retrocedim".
El valencianisme com un sentiment de pertinença
Per la seua banda, Ximo Perles va ressaltar la importància del valencianisme com un sentiment de pertinença i amor per la terra i la cultura valencianes. Va subratllar que Compromís és l'expressió d'aquests valors i va destacar els èxits i el compromís de la formació a la Marina Alta.
Perles també va fer una crida a la defensa del valencià com a part integral de la identitat valenciana i va destacar la necessitat de protegir-lo contra aquells que busquen marginar-lo. Així mateix, va instar la unitat i la col·laboració «per enfortir el futur del País Valencià».
Apologia del Catalanisme amb disfressa de Valenciania.
Ni això és la nostra senyera, ni aquesta és la nostra identitat ni això el valencià que em van ensenyar els meus avis.
Si aquesta és la seua ideologia estan condemnats al fracàs ia desaparèixer, no insultin un poble valencià de debò.
Un fracàs estrepitós i vergonyós al qual a penes van acudir una vintena de persones (amics i familiars) i un parell de despistats que passaven per allà, només cal veure les fotos per adonar-se de com aquestes polítiques pancatalanistes de compromis perden suport dia a dia .
Senyor Carrió, no hi ha res pitjor que el que renega de la seua terra i cultura, vagi a viure a Santa Coloma del Gramenet, les seues idees catalanistes seran ben rebudes.
Lladren, després cavalquem. Si es queixen que s'ataca el catalanisme és bona notícia. Seguiu així senyor Mazón que som valencians i espanyols.
Aquest home és ximple sempre o entrena? Ha de veure que es queda sense feina…
Bon dia. Ja hi ha les revoltosos però molestos de Compromíis, a tornada amb la llengua valenciana i la seua opressió. Deixeu-vos d'històries! Això si… NO S'OBLIDEN DE SOL·LICITAR QUARTS PER AL SEU FINANÇAMENT.
Però senyors ; aquest grupet són els que ataquen el castellà, amb el qual no s'ha de comparar. En canvi bé s'empassen l'afront dels veïns regionals, és a dir de Catalunya. que asseguren que a la regió Valenciana es parla el català, incloent-la a més a l'ESSONYACIÓ DELS PAISOS CATALANS.
I a sobre. La cantarella que si la dreta, que si la ultradreta. ah, que vostès no saben que són ULTESQUERRA COMUNISTES . ..i que tenen un horrible historial., carregat de ruïna i milions d'assassinats.?
Situeu-vos d'una vegada al 2.023 i … a treballar que si acudeixen amb aquest interès, trobareu moltes coses o
úties i pendents per fer.
.
3 gats que s'inventen problemes per donar-se rellevància. Així comença el camí fins a l'independentisme, manifestacions d'identitat i excepcionalisme, victimització i acusacions als altres. Res de nou des dels anys 30, però això no es diu progressisme, es diu una altra cosa.
a més