La pau i bellesa de la Marineta Cassiana

«Todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar. Pasar haciendo caminos, caminos sobre la mar». Así comenzaba Machado una de sus obras más conocidas y sobre el mar hemos caminado para descubrir uno de los parajes más bellos de la costa dianense, la Marineta Cassiana. La platja que rep el seu nom de les Germanes Cassianas, antigues propietàries de la zona, s'estén en un bell passeig de vianants on amb un gir de cap a la dreta es pot gaudir d'un magnífic Montgó i d'un mar extens, símbol ancestral de la llibertat, amb l'acció inversa.

Construccions del nostre segle llueixen pacients seus fonaments amb les seues particulars i privilegiades vistes. Entre elles una segona altura plena de vegetació acull 01:00 antic cementeri que custodia una làpida i en ella un epitafi en anglès. les pedres centenàries que serveixen de fortalesa, força desgastades, es modernitzen amb el fluorescent d'un barat esprai amb el que algú va voler deixar la seua rubrica o ¿potser va ser un acte de vandalisme ?.

La humitat estiuenca i el clam dels xiringuitos desapareix com desapareix la arena per començar a mostrar-nos els vestigis d'unió entre la nostra ciutat i les Pitiüses. Les roques comencen a adornar una visió en la qual cada vegada es fa més latent la conjunció mar-muntanya, muntanya-mar. I és que a Dénia és igual que horitzó vingas o la riba que suposi el teu destí. Vulguis vegetació terrestre o marina aquí la podràs trobar venint de fora o ignorant-des de casa situada dins d'aquest paradís històric.