Dénia.com
Cercador

La història dels Gojos de Sant Antoni: els orígens d'una devoció centenària a Dénia

16 de gener de 2024 - 08: 00

Amb l'arribada del fred, cada gener se celebra la festivitat de Sant Antoni Abat o Sant Antoni del Porquet amb la benedicció dels animals domèstics. Fundador de monestirs, amb un ideal de vida de penitència i pregària, Sant Antoni i els seus monjos estaran associats especialment al porc perquè amb el greix de l'animal tractaven el «foc de Sant Antoni» o «foc de l'infern», una malaltia produïda per un foc parasitari, el cornivell, que crescaa al pa de segó.

La història dels Gojos de Sant Antoni, cantats per les veïnes del carrer del mateix nom a Dénia i que va rescatar l'Arxiu Municipal a l'audiovisual Els goigs de Sant Antoni, realitzat per Marina Crespo, amb el suport de la Regidoria de Cultura, tenen una tradició ben documentada. Fa vint anys, un estudi publicat des de l'Arxiu, per l'arxiver Rosa Seser i el músic Josep Sendra, va deixar constància que els goigs del carrer de Sant Antoni es van començar a cantar cap a l'any 1930, quan una veïna del carrer agraït, al sant, va col·locar un panell ceràmic amb la imatge a la façana de la seua casa.

Des d'aquell moment les veïnes celebraven la novena al sant i durant nou dies cantaven cada vesprada els goigs davant del panell.

La tradició perdurarà, encara molt viva, el 2000, quan es va publicar l'estudi, però amb els anys s'ha anat perdent i l'ànim de recuperació és el que va impulsar Marina Crespo, vinculada al carrer, a fer un audiovisual que posa de manifesto el sentit de comunitat i els valors de convivència veïnal i festa col·lectiva que aporten les tradicions.

Una devoció amb segles d?història

La devoció a Dénia per San Antonio Abad és una de les més antigues. A finals del segle XIV l'eremita Caterina Bas, coneguda com a sor Basota, va aconseguir llicència per construir una ermita al capdamunt del Montgó, al lloc que tots coneguem com el cap de Sant Antoni.

Al llarg del XV l'ermita es va mantindre amb rendes del patrimoni del rei i donatius. Al XVI el marquès de Dénia, don Bernardo, li concedeix les rendes de la partida de Real.

Als segles XVII i XVIII a Dénia continuava molt viva la devoció a Sant Antoni de la Muntanya, com era coneguda l'ermita. Els majordoms s'encarregaven de pagar la festa. Alguns van ser molt generosos, com Joan Antoni Gavilà, que va posar una nova campana el 1785, o Domingo Llorens, que va pintar l'església.

L'Ajuntament de Dénia va estar al càrrec de l'ermita i nomenava l'ermità que hi treballava les terres del voltant.

A principis del segle XX, l'ermita i les terres es van abandonar. La devoció a Dénia va continuar i com a manifestació concreta van començar els actes del veïnat del carrer de Sant Antoni.

Deixa un comentari

    37.861
    4.463
    12.913
    2.700