Era el 1962, The Beatles havia nascut a Anglaterra. El grup va ser un dels més reeixits de la història i va popularitzar el rock arreu del món. El fenomen musical es va estendre per tot el globus fins a arribar a la localitat de Dénia.
Els joves deniers admiraven aquest grup, igual que va passar amb The Rolling Stones, banda nascuda el mateix any que la de Liverpool. La febre del rock marcaria el panorama musical dels anys 60 i 70 a la localitat, on es van crear conjunts musicals que imitaven els seus ídols, igual que a tota la Marina Alta.
«Els conjunts musicals consistien en dues guitarres, un baix i un bateria, a dues o tres veus, la solista i després la segona o tercera veu», explica Pepe Ortolá, expert en la història musical de Dénia i creador de la pàgina de Facebook Músics de Dénia i Marina Alta dels 70's, a més de ser membre d'alguns grups d'aquella època.
La vida dels rockers
Els grups musicals de Dénia no eren com els de les pel·lícules, cada membre havia de buscar diversos treballs, ja que la música no donava per viure. «Jo treballava de fuster fins a les set de la vesprada i després assajaria; viure de la música ho podien fer molt pocs conjunts», explica Pepe.
La seua rutina consistia a anar a alguna de les botigues de música que hi havia a Dénia i comprar els singles del moment. El guitarrista recorda una situada al carrer Diana sota el nom Disco Marshall. «Hi havia vegades que no hi havia el disc que buscaves, llavors el reservaves i el portaven en tres dies», explica.
«Els anys 60 i 70 van ser un aprenentatge perquè no teníem gaires estudis musicals», diu el músic. Per saber tocar les cançons en directe posaven el tocadiscos moltes vegades; una altra tècnica era observar les actuacions dels altres grups a les revetles.
Hi havia dues cançons que no podien faltar al repertori de cap conjunt: Satisfacció dels Rolling Stones i el Giro i crit dels Beatles.
Qui eren els protagonistes del fenomen beatlenià?
Els Bruixots Negres, els Pigui-Bacan, Els Combo Star (on tocava Pepe) o els Merry Boys van ser grups de músics nascuts a Dénia. També passaven per la ciutat altres cantants i grups d'altres localitats, i fins i tot de fama nacional, com ara Bruno Lomas o Juan Bau.
El fet que hi haguessin tantes opcions musicals feia que existís certa competència entre els grups: «Competíem per veure qui feia més gales a l'any, qui agafava els millors locals, quin grup havia fitxat un cantant que era molt bo...» , recorda Pepe.
També hi havia discussions internes en els grups, cosa que feia que tots foren molt canviants. D'un grup que es dissolia en podien sorgir quatre de nous. A més a més, molts es dissolien quan els membres havien d'anar a la mili.
«Però després ens reuníem a Oliva, hi havia un restaurant que es deia El Rebollet i allà anàvem els conjunts abans de tocar, a les sis de la vesprada, i quan acabàvem, a les tres de la matinada. Preníem xocolata amb xurros tots junts», recorda Pepe.
Els concerts estaven organitzats de manera que primer actuaven els novells, després els de nivell intermedi i es deixava per al final els veterans amb més experiència.
El boig ambient d'aquelles dècades
Pepe descriu la sensació de tocar en un conjunt com a «adrenalina» i recorda els aplaudiments i els elogis del públic com a «una droga», una recompensa al reconeixement d'un bon músic.
El públic que anava a aquests concerts era jove, entre 16-20 anys, i tots volien posar-se a primera fila. «Hi va haver un fenomen fan enorme, una explosió del so batre», comenta l'entrevistat.
Tot i això, l'alcohol era present en aquestes festes i sempre hi havia algun altercat, ja que hi havia gent èbria que volia pujar a l'escenari: «Havíem de cridar a la policia pel micròfon», lamenta Ortolá.
«S'omplien tots els locals que hi havia. A la sala Rosaleda, per exemple, quan venia algun grup que ens agradava, hi havia unes 500 persones. Als joves ens agradaven les actuacions en directe i es parlava molt de música», explica Pepe.
L?entrada valia 60 pessetes i quan tocava un bon grup rondava les 75 pessetes. A partir dels anys 80, els ajuntaments van començar a contractar grans orquestres i cantants de fama nacional. Els concerts van passar a ser gratuïts i moltes sales es van veure forçades a tancar el negoci.
No només era música, era una manera de ser
el moviment hippie va sorgir als Estats Units a principis dels 60, però va començar a decaure al final d'aquella dècada. Tot i això, Pepe explica que a Espanya el fenomen va ser popular fins a l'any 1977 i va marcar la personalitat i l'estil de la població denier.
«Tots portàvem els cabells llargs, pantalons de campana i la camisa molt atapeïda», recorda el músic. També hi havia els rockers, amb les xuclades de cuir negre i cabellera.
La música actualment
«Aquells anys van ser una explosió de música en directe. Ara no hi ha gaire quantitat de grups perquè no hi ha gaire oferta, abans hi havia concerts cada setmana ia l'estiu cada dia. A més, als joves ara els agrada el reggaeton, que està fet amb ordinador», reconeix Pepe.
L'expert creu que encara hi ha esperança: al Carrer de la Mar hi ha quatre locals de grups musicals, per exemple el grup Black Little. «La música en directe no es perdrà mai», conclou.
No sóc de Dénia tinc 77 anys i els meus records deniers són La Rosaleda els Migui-Bagans, el Càmping Femenia els Merri-Bois que tocava Marti i el cantant era Carrasco, el Palladium i Mini Golf i l'impressionant Salon Diana de Femenia des Mobles i la cafeteria Capri que hui està la Xixonenca des doncs Jaume va muntar el Don Quixot. En aquell tems tots anavem en abric i aquell any era comú al carrer Campos l'expressio » Oiga Oiga a vostè li dic si si al de l'abric»
Cada vegada va quedant menys gent, perquè es van morint, que se solivianta amb aquestes coses i cada cop hi ha més gent que li importa un tou el franquisme i la república o tan sols saben què és. Aquesta és la realitat.
Hui… 14 d'abril Aniversari de la II República Espanyola i no és Portada en aquest mitjà de comunicació pestilent? Com us agrada les informacions de l'època Franquista, assassina, genocida i Sàdica…eh?
VISCA LA REPÚBLICA, VISCA STALIN (EL QUAL ENS VA AJUDAR AMB MEDICINES, BALES, ALIMENTS, ETC.. I VISCA MÈXIC CABRONS QUE VAN SER ELS 2 ÚNICS PAÏSOS DEL MÓN QUE ENS VAN PRESTAR AJUDA PER VÈNCER L'ESCOMBRARIES FRANQUI.
Cada vegada va quedant menys gent, perquè es van morint, que se solivianta amb aquestes coses i cada cop hi ha més gent que li importa un tou el franquisme i la república o tan sols saben què és. Aquesta és la realitat.
Gràcies per explicar-nos perquè vam perdre la guerra.