Fa tot just unes dècades, quan es viatjava a algun lloc s'havia de fer una parada obligatòria al prestatge de postals de la botiga de souvenirs de torn. Aquestes estampes molt pensades i rebuscades amb què es volia promocionar el destí servien per acompanyar la tinta en forma de novetats dels primers turistes que van arribar amb el boom de la segona meitat del segle XX. Amb el pas dels anys i els avantatges de la instantaneïtat d'internet semblava que aquesta pràctica desaparegués, però encara les postals continuen sobrevivint a les zones turístiques.
Per conèixer l'evolució de les campanyes de promoció del turisme a Dénia no hi ha res com perdre's entre les postals amb què es venia la ciutat. S'hi pot observar la imatge que es volia donar per atraure els visitants, però també aquella amb què es volia presumir de vacances. I escriure unes paraules a familiars i amics després d'una imatge idíl·lica de la teua residència eventual durant l'escapada és la millor manera de fer enveja als teus coneguts.
L'evolució de les postals de Dénia
Recollint la gran selecció de postals que acompanyen aquestes línies, observem una evolució tant en la confecció com en allò que s'elegia com a reclam. Durant el principi de la segona meitat del segle XX, aquestes empreses van impulsar les seues postals escollint retrats del municipi, de l'entramat urbà, més allunyat del que es va cercar fomentar poc després: el turisme de sol i platja.
Entre les primeres postals ja podem trobar l'omnipresent castell. Des de diferents perspectives, però sempre ha estat l'emblema amb què la ciutat s'ha volgut destacar. Com es veurà, és una cosa que ha canviat poc. Però crida latenció que les platges no tenen cap protagonisme. El municipi es ven pel que és, pels barris, pels carrers i, sí, el castell.
Entre les primeres postals es pot veure una Dénia irreconeixible més enllà d'algun edifici que perdura i que serveix per poder-se ubicar, com ara l'actual comissaria de la Policia Nacional o les veteranes palmeres de l'esplanada Cervantes.
Més enllà del castell també la seua muralla va protagonitzar alguna postal, destacant la presència dels xicotets habitatges que es van alçar al costat d'ella. Aquestes ja no existeixen malgrat que hi va haver un temps en què en presumim.
També es veu com ja es buscava atraure els turistes a través dels Bous a la Mar. La plaça llavors era molt més precària i hi havia més presència de públic des de les barques en un port que té poc a veure amb l'actual, però la idea era la mateixa: el toro i el mar.
L'època de vendre l'exterior i l'aigua de la ciutat
Entre la col·lecció de postals que el Arxiu Municipal de Dénia preserva n'hi ha que criden l'atenció per comptar amb fotografies igualment en blanc i negre, però que s'han acolorit posteriorment. I entre aquestes destaca una estampa de Les Rotes y el Montgó, la primera que posa el focus fora de la població.
A poc a poc, a mesura que s'anava assentant el turisme, es va començar a donar més visibilitat a les aigües que envolten la ciutat. Al principi el port, amb l'habitual captura des de l'escullera nord, aquesta vegada amb pescadors inclosos. Ja es comença a assemblar a la façana portuària actual encara que queden molts canvis per endavant.
De fet, fins i tot s'ha captat com s'estaven construint els grans edificis de l'esplanada Cervantes.
No va haver de passar molt de temps fins que les càmeres van començar a apuntar a la costa nord i les platges. Com es veu a les postals, es va començar a vendre el model de vida basat en la segona residència. Posen el focus en edificis de primera línia, mostrant famílies estiuejant en paisatges que barregen la pròpia platja amb terrasses, berenars o, en definitiva, emplaçaments més quotidians. La idea ja no era que visitessin Dénia, sinó que visquessin a Dénia.
Un present en què perduren
Tot i que podria semblar que el negoci de les postals a partir d'aquí es va estancar a voler mostrar les platges sorrenques de la ciutat, la veritat és que no ha estat així. Encara hui dia es poden trobar postals a les botigues de souvenirs, segurament per adquirir-les més com a record o per col·leccionisme que per usar-les de missiva. I les platges no són les protagonistes en absolut.
El castell i el port de Dénia continua sent el més recurrent. També l'esplanada Cervantes, amb estampes gairebé idèntiques a les de mig segle abans.
Ara bé, s'ha imposat el format collage amb què optimitzar l'espai amb el major nombre possible de fotografies, havent deixat de banda el mim que durant un temps s'intuïa després de cada postal. Ara es poden trobar imatges de molt baixa qualitat, trucatges molt maldestres i fins i tot alguna fotografia de carrers de Xàbia que es cola a la promoció de Dénia.
No obstant, continuen perdurant malgrat la falta de cura dels seus creadors i, sobretot, dels que abans en feien ús. I, per estrany que sembli, la imatge que es busca imprimir de Dénia continua sent molt semblant a la dels primers intents per promocionar-se fora. Els carrers del poble, la vida, el port i la història. Les platges es mantenen en un segon pla, ja que el que interessa de Dénia tants anys després continua sent ella: Dénia.
Dénia, ciutat espanyola.
Les postals revelen un passat humil i senzill.
Tinc bons records de Dénia en general.
Aquí vaig conèixer la noia de la meua vida, Saioa.
Els capvespres són fantàstics, sobretot en torrecremada.
I no podem oblidar l'època dels anys 90 i principis dels 2000, la Dénia tenebrosa.
La Dénia de les falles lletges, mal il·luminada, amb el camió que regava els carrers a la nit, la Dénia més plujosa.
Aquesta és la Dénia tenebrosa.
La Dénia que l?ajuntament s?ha carregat.
Com la tornada a Espanya.
Això demostra que el canvi de fisonomia de Dénia per agradar al turista és com agafar-se a un clau cremant, on es perd el caràcter i la personalitat que feia de Dénia un enclavament únic.
Que boniques sobretot les més antigues.
Où peu ton voir toutes les vielles cart postal de Dénia?
Hb et veig pèl gandul i per això t'ho tradueixo jo. Això sí no et contestaré a la teua pregunta. Escriu-la bé:
On pots veure totes les postals antigues de Dénia?
La gent no escriu comentaris perquè els entenguis, ni tu, ni jo. A veure quan entens que cadascú és lliure, aprèn a tolerar. Aquestes polítiques progressistes estan fent molt de mal a la mentalitat de l'ésser humà.