Ian Ashtree, escriptor especialitzat en misteri: «Dénia és un escenari magnífic per a la novel·la negra»

Ens endinsem a la ment creativa d'Ian Ashtree, l'enigmàtic autor darrere de dues captivadores novel·les de misteri i suspens que tenen com a teló de fons la nostra pintoresca ciutat: Dénia. Ian comparteix amb nosaltres els detalls sobre el procés d'escriptura, les eleccions deliberades d'escenari i personatges, així com la seua experiència en el desafiant món de l'autopublicació. Ens endinsem a les pàgines de Hora de netejar y cites per descobrir l'escriptor darrere d'aquestes obres intrigants.

Entrevista amb Ian Ashtree

PREGUNTA. Què et va inspirar a escriure aquestes dues novel·les?

RESPOSTA. Ja havia escrit alguns relats breus i sobretot poemes, però d'alguna manera sentía la necessitat d'escriure un poc més extens. I la neteja de Dénia era un tema recurrent a les xarxes socials, havia llegit sobre les campanyes de l'Ajuntament per fomentar la recollida de la femta dels gossos i observava les posicions, de vegades trobades, entre amos de gossos i aquells que demanen més neteja . Vaig pensar que podia ser un bon argument si ho elevava a obsessió malaltissa però amb la pretensió de donar-li un toc d'humor, que calmés els ànims, i així va néixer Hora de netejar.

Amb la creació de la primera novel·la em van quedar moltes idees al tinter, principalment sobre la manera com hui ens relacionem i com les xarxes socials interfereixen en el procés de «desconèixer-nos», les aplicacions de cites són especialment fredes i calculadores en aquest sentit, una mena d'aparador en què ens venem i comprem amb resultats diversos. L'amor es mercantilitza i la privadesa es perd, tot això pot desencadenar resultats inesperats, com es pot llegir a la segona novel·la cites.

P. Per què escollir Dénia com a escenari principal?

R. Dénia, i en general la Marina Alta, és un escenari magnífic per a qualsevol novel·la, però especialment per a la novel·la negra. A més de les localitzacions naturals com els senders i boscos, o les cales rocoses que són perfectes per al misteri, Dénia compta amb una vasta història que es plasma a el Castell, el túnel o les sendes del Montgó i una riquesa multicultural on és senzill engendrar personatges, víctimes i assassins.

Escriure sobre el que coneixes t'involucra més amb els personatges, et pots endinsar en la ment del criminal i imaginar on amagaria el tràgic fruit de la seua obsessió.
A més, Dénia ja compta amb el merescut honor d'haver estat escenari de diverses pel·lícules.

P. Per què vas decidir utilitzar el pseudònim de Ian Ashtree per a aquestes obres en particular? A què és degut l'anonimat?

R. El pseudònim és un joc de paraules, senzill de resoldre, però deixaré aquesta tasca a les mans dels lectors. He preferit separar la meua faceta de novel·lista dels meus negocis online per no interferir en la indexació que fan els cercadors i el posicionament de les pàgines web dedicades als meus startups.

P. Com descriuries el gènere de Hora de netejar y cites? Quins elements caracteritzen aquestes novel·les?

R. Novel·la negra, sens dubte. Totes dues són novel·les criminals o també podríem dir policíaques però la resolució del cas no és el més important, les obsessions i les relacions humanes, fins i tot l'amor, són els elements clau en aquestes. Els personatges són propers, podrien ser els nostres veïns i això crec que afegeix el punt d'inquietud que atrapa el lector, encara més quan la trama es desenvolupa en llocs coneguts.

P. La inspectora Laura Signes és un personatge central en les dues novel·les. Què et va fer crear aquest personatge i què la fa especial?

R. Volia un personatge que em poguera acompanyar en més novel·les, de fet l'elecció del mateix la vaig fer quan ja estava embastant la segona novel·la; és una dona moderna, sense un passat fosc com sol ser la norma hui dia, compleix la seua feina i és eficient però, òbviament, té sentiments. No resta protagonisme a la trama ni a l'assassí.

A més, és una dona «de la millor terreta del món» i capaç de qualsevol cosa.

P. El fet que comparteixin protagonista vol dir que formen part d'una mateixa saga? En quin ordre cal llegir?

R. Sí, la primera novel·la és Hora de netejar i s'hi presenta la inspectora i el seu ajudant Marcos, tots dos comparteixen el sentit de l'humor. A la segona, cites, la inspectora Signes canvia d'ajudant ja que necessitava deixar l'humor negre en segon pla per descriure la fragilitat de les relacions.

P. Per què vas triar la festivitat de les falles com a teló de fons per Hora de netejar? Tens alguna connexió personal amb aquesta celebració?

R. M'encanten les falles, una bona mascletà et fa sentir viu. I és el moment ideal per desencadenar la ira de l'assassí, encara que la diversió dels altres no els ho faci fàcil per cometre els crims.

P. Quin va ser el procés de recerca que vas dur a terme per escriure sobre llocs tan específics a Dénia, com el Castell i el camí de les Colonies?

R. En residir a Dénia coneixia ja les localitzacions, a més acostumo a fer senderisme per la zona i freqüent el Montgó. Òbviament, em vaig haver de documentar sobre la història del Castell, l'origen del túnel o el camí de les Colonies, però en tractar-se d'una novel·la fictícia em permeto algunes llicències.

P. A cites, esmentes una aplicació de cites en línia com a element clau de la trama. Què et va atreure d'aquest tema i com ho vas incorporar a la història?

R. Les aplicacions de cites han revolucionat la forma d establir relacions, la impressió generalitzada és que fomenten les relacions esporàdiques però estadísticament han generat un percentatge molt elevat de parelles estables. I lògicament desencadenen amors apassionats i de vegades no correspostos. Un matx o un clic poden canviar les nostres vides.

P. Quin va ser el desafiament més gran que vas enfrontar en escriure aquestes novel·les?

R. No pas avorrir. Crec que el defecte més gran d'un escriptor novell és prolongar una descripció o un fet més enllà del necessari, una altra cosa és aprofundir en la ment humana, en els comportaments o traçar trames paral·leles però resulta difícil concentrar el lector quan t'estens descrivint un escenari al llarg de tot un capítol.

Les dues novel·les, Citar i Hora de netejar

P. Les dues novel·les estan autopublicades a internet. Pots compartir la teua experiència amb l'autopublicació i els reptes que has enfrontat al procés?

R. Sincerament, pensava que seria un procés molt més laboriós. Amazon compta amb eines per importar el document original i crear la portada. En el meu cas, les portades són fotografies pròpies, de la badia de Dénia des del final de la Marineta per a Hora de netejar i Cala Tangó per cites; és important que la portada siga interessant, per això vaig haver de canviar la de la primera novel·la ja que em vaig adonar que no despertava el mateix interès que cites, així mateix reconec que el títol de la segona és més cridaner que Hora de netejar, encara que aquest pretén reflectir el toc humorístic de la novel·la.

Publicar-les és senzill però és una part mínima de la feina, el més important és la promoció, aconseguir que et llegeixin.

P. Tens plans per a futures novel·les o projectes literaris? Podem esperar més històries de la inspectora Laura Signes en el futur?

R. Sí, estic treballant en dues novel·les més. Una serà un nou repte per a la inspectora Laura Signes i puc anticipar que Les Rotes hi tindrà molt a veure.

P. Quin missatge o emocions esperes que els lectors obtinguin en llegir les teues novel·les?

R. El primer és que es capbussen en la història, que la gaudeixin i imaginin els seus propis personatges, els bons i els dolents; les novel·les són per viure-les.

El segon és que si no són de la zona vingan a visitar-nos, mascota inclosa.

P. Tens algun consell per a aspirants a escriptors que vulguen embarcar-se a l'escriptura de novel·les de suspens o thriller?

R. No gosaria aconsellar però puc comentar el que m'ha ajudat a mi: la trama ha de ser tan original com siga possible. És difícil hui dia però alguna cosa queda; a partir del resum de la mateixa es poden establir els capítols i comprovar on encaixa la resolució, les pistes, els testimonis.

Jo sóc un poc erràtic escrivint i em puc embrancar en un capítol final abans d'establir tots els protagonistes, però això també m'ajuda a guiar la resta de capítols.

I, sobretot, cal divertir-se. T'ha d'apassionar el que fas.