Francesc Muñoz i Martínez (València, 1939) és un dels cantants en llengua valenciana més importants i estimats del nostre país. El seu pas per Dénia a finals dels anys 80 va marcar profundament la seua vida i trajectòria com a cantant, encaminant cap a una música més mediterrània, "que és la que realment portava dins i no acabava de saber-ho ". Durant Exos anys a Dénia es gestaria "D'01:00 terra dins de la mar", Disc en el qual s'inclou "El vell Montgó", Una cançó estàndard per als valencians de la Marina.
Paco Muñoz es va criar amb un germà de la seua mare, que va ser capellà d'Ontinyent i de Carcaixent. Amb 10 anys va iniciar els seus estudis de seminarista. Va acabar la carrera i després va exercir catorze anys de capellà en els municipis de Castelló de la Ribera, Puçol i Montserrat. D'aquells anys conserva molts bons records, segons ens explica el cantant: "Era l'època de Joan XXIII, un moment de canvi molt fort dins de l'església ... però després fa marxa enrere en aquest procés de canvi i és quan molts amics meus es ixen". L'interès per la música ja es va despertar en els anys que va passar al seminari: "Recordo que a l'Escola Cantorum acudien molts nens motivats sobretot perquè el que assajava tenia més temps per jugar a futbol - comenta divertit- Vaig estudiar música gregoriana, vaig fer tots els cursos possibles i hui dia continua agradant-me. El dia menys pensat us trec un disc de gregorià, us agafarà un enix que pa què! " ens diu entre rialles.
Paco Muñoz va ser rector fins a l'any 1975. "Inicialment no demano la secularització i estic fent classes un any i escaig als Escolapis de València i després és quan Ovidi Montllor em dóna l'empenta perquè em dediqui a cantar. En 1976 faig el primer concert al Teatre El Micalet de València ". El seu primer disc, "La llibertat la picaren", Va aparèixer l'any següent amb un pròleg de Toni Mestre, coautor de la cançó "Que vos passa, valencians?".
Entre les primeres iniciatives que va portar endavant en els inicis de la seua carrera va estar la recopilació i difusió de cançons populars valencianes per al públic infantil i la creació de contes, de la mà de l'editorial Edelvives. "Vocacionalment, vaig fer un casset de cançons per a nens amb una editora de Barcelona i se la vaig portar al meu amic escriptor Joan Fuster perquè ho escoltés. Ell, aixecant el dit de la mà esquerra em va dir: Fins que no facis deu com aquest, per la meua casa no tornis. I em vaig dedicar a recollir cançons ia gravar i cantar per a nens. "La majoria de la gent pensa que les cançons populars que cantava eren meues, però no ho eren. En el moment en que començo a treballar en aquest tema encara vivien moltes persones grans que es recordaven i que les cantaven, i me les van transmetre ". La seua producció infantil comprèn una dotzena de cassets amb el títol genèric "Paco Muñoz canta para los xiquets", Recopilats més tard en tres CDs i un altre amb noves cançons publicat en 2008.
Les actuacions per al públic infantil van començar d'una manera casual, segons ens relata Paco Muñoz: "A València, allà per l'any 1984, en els Vivers Municipals, feien tots els diumenges teatre per als nanos. L'organitzador, Manolo Olmos -molt amic meu- em va comentar que quan començava el teatre no hi havia gairebé nens perquè estaven jugant. Com jo havia fet un casset per nanos, parlem de la possibilitat que cantés dos o tres cançons perquè acudiren els nens i després jo anunciava que començava el teatre. Un dia, el grup de teatre no es va presentar i vam haver de allargar l'actuació i va ser tot un èxit. Llavors es van organitzar tres dies de teatre i un dia de música al mes " En aquells anys, Paco Muñoz es converteix en l'únic cantant valencià dedicat gairebé exclusivament a la cançó infantil. En 1986 va actuar davant 16.000 escolars de cent deu centres educatius a la plaça de bous de València, en un festival organitzat per la Diputació. Cantar per a nens li ha reportat moltes gratificacions: "Ha estat impagable -afirma-, i el directe m'ha proporcionat la possibilitat de poder fer en cançons per a majors el que he volgut fer "
Del que li ha aportat haver-se dedicat al món de la cançó, Paco Muñoz no dubta a remarcar que "Del que més agraït estic d'haver cantat és de la possibilitat que m'ha donat de conèixer tot un món de poetes que jo admirava i havia llegit, però que no pensava mai que arribaria a tindre un tracte directe amb ells, i gràcies a cantar vaig arribar a conèixer-los. És bonic arribar a conèixer i tractar amb persones que has admirat profundament "
En 1988 traslladen a la dona de Paco Muñoz, Pepa López Real, a Dénia, al Col·legi Vessanes i la família s'instal·la a la nostra ciutat durant dos anys. "En aquesta etapa vaig fer el disc"D'1 terra dins de la mar "- que inclou la coneguda cançó "El vell Montgó"-, que suposa un tall molt fort en la meua trajectòria discogràfica. Fins a aquest moment la meua tendència era més a la música francesa de Brell, la música anglesa d'Elton John, ia partir d'aquí, entro en un món d'havaneres, de boleros, d'una música més mediterrània ... ".
D'aquells temps Paco Muñoz guarda molts records i vivències. Al seu amic Joan Fuster li explicava que "Anava a l' carrer Camps a passejar ia fer el dropo ". "I Fuster em deia: home, parla amb propietat! I jo li deia: si és que és veritat ... no faig res, vagueo. I ell em contestava: No, però això els antics en deien filosofar, que queda molt més fi. Tu digues que anaves al Carrer Camps a filosofar !. D'acord, li deia jo, a partir d'ara diré que estic filosofant per Dénia ", Ens explica entre rialles. "Va ser una experiència molt bonica, sobretot perquè a partir d'aquí van néixer un munt de projectes i cançons". "Definitivament la meua estada a Dénia em va marcar profundament fins al punt que la meua cançó "De la meua terra" dic que quan em mori em porten al braç del vell Montgó ". Paco Muñoz recorda especialment el seu primer concert a Dénia, que va sobrepassar la plaça de Sant Antoni i va omplir els carrers adjacents: "Va ser la primera vegada que en un concert de Paco Muñoz per a majors hi havia aquesta bestialitat de gent, aquest concert ho recordo moltíssim", Destaca el cantant.
Paco Muñoz ha compartit escenari amb grans cantants i artistes, entre ells Joan Manuel Serrat, Luis Eduardo Aute, Ovidi Montllor, Lluís Miquel, Raimon, Dyango i amb la majoria de cantants valencians. Quan li preguntem sobre els concerts que han estat més especials per a ell, Paco Muñoz es refereix a una actuació que va compartir amb Serrat en els Vivers de València: "Per a mi Serrat era una fita. Cantar en la seua companyia, amb l'afecte amb el qual em va tractar ... hi va haver un detall molt bonic, i és que em va deixar utilitzar el seu equip i em va ajudar tant com va poder. Recordo que a les tres del matí em va dir: un català no fa mai res gratis, així que el favor m'ho he de cobrar. Digues-me què és el que vols, li vaig contestar jo, i em va deixar de pedra: Vull conèixer a Vicent Andrés Estellés i jo sé que tu ets molt amic seu. I jo li vaig dir: quan vulguis. I em va dir: doncs demà a les onze del matí. I el va conèixer, i van connectar molt bé, fins i tot Serrat va aconseguir que aquella nit jo i el mànager li portéssim al concert que oferia aquella nit, i li va dedicar quatre cançons. Per això aquest concert em porta molt bons records, pels dos, per Serrat i per Estellés ".
Paco Muñoz se sent molt orgullós de la seua amistat amb Joan Manuel Serrat: "Em considero molt amic seu, m'ha donat suport tota la vida. Sempre que he parlat amb ell ha acabat dient-me: el teu és un suïcidi, cantar en valencià al País Valencià és impossible. Si et fan falta diners, digues-m'ho, tu ja saps qye aquí estic jo per el que et faci falta. Serrat és una persona encantadora "
precisament, va ser Serrat qui li va aconsellar que creés la seua pròpia productora discogràfica. "Tal com estan les coses -afirmava Serrat les multinacionals deixaran de fer discos en valencià, i si vols fer el que vulguis, fes-te el teu discogràfica". Per a Paco Muñoz l'empresa Paco Muñoz Produccions "Durant molt de temps ha estat com una ONG, on ha pogut gravar molta gent jove que no tenia discogràfiques. Quan li gravo un disc a algun xaval jove sempre li dono un marge de credibilitat d'un disc. Des de la productora hem pogut dur a terme projectes molt bonics ... Vaig a complir 72 anys i continuo cotitzant a la Seguretat Social com a autònom per mantenarla oberta, perquè és un camp que permet fer moltes coses ".
Sobre les sensacions quan actua en directe, Paco Muñoz ens confessa que "Davant del públic no he aconseguit mai estar tranquil, fins a la segona o tercera cançó estic fet un flam, sempre. Quan puges a l'escenari i veus l'afecte de la gent, t'emociones molt, t'arriba al cor ... Per això el metge, quan em va detectar la lesió al cor fa dos anys em va dir: s'ha acabat, perquè si tu no t'emocionaràs ... però com que no és així, has d'aturar ". A Dénia i Xàbia sempre hi ha hagut tanta quantitat de gent bolcada en els concerts ... En l'últim recital a Bocairent, un poble xicotet, hi havia més de tres mil persones que cantaven sols el "Serra de Mariola" mentre jo els dirigia! "
Al llarg de la seua trajectòria, Paco Muñoz ha rebut molts premis i reconeixements. Entre d'altres esmenta els premis dels Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià, el Micalet d'Honor, el Vicent Ventura de les Universitats, el Sant Jordi de la Fundació Scout Sant Jordi. Aquest últim premi el va fer espacial il·lusió "Perquè quan era capellà tenia el meu propi grup de scouts". "Serrat cada vegada que li dic que m'han donat un premi fa: que t'estàs morint? I jo li dic: no, home, no! I Fuster sempre em deia el mateix: tu treballa, treballa, que un bon enterrament tindràs, que en aquest país vam enterrar molt bé! "
L'últim recital de Paco Muñoz va tindre lloc el 3 de juliol d'aquest any, a la Universitat de València. "En directe només estic fent el que va quedar pendent de l'última gira, quan em vaig posar malalt. Vaig suspendre cinc recitals i vam acordar que quan estigués més tranquil del cor -ara està la cosa molt bé- poc a poc els faria. Aquest recital m'ho van gravar uns amics d'una televisió i hem fet un DVD del recital sencer que es diu "Paco Muñoz. Concert al Claustre ". El passat 9 de novembre el van presentar i van projectar a l'aula magna de la Universitat i la meua idea és que com hi ha tanta gent que m'ha volgut en aquesta vida, vull fer-los un regal, que aquest DVD, que no eixirà a la venda pública, arribi als amics a preu de cost. Està molt bé, dura una hora i tres quarts, estan editades les cançons, la versió del "Vell Montgó" és preciosa ... Portava un guitarrista de jazz, Dani Flors, que és un animal i en aquest tema fa un sol estrepitós i grandiós. En el DVD es nota que els músics em volen molt, estan pendents de mi en tot moment! ... Estar envoltat de tota aquesta gent és una meravella! "
Ara per ara Paco Muñoz seguix treballant, a un ritme més tranquil però sense parar. "Els meus amics Serrat i Aute em diuen: si tu no pots cantar, no cantes, però seguix fent cançons. Hi ha un poema molt bonic de Maria Ibars que parla d'un mariner que es vol anar a recórrer món i ella li diu que si vol veure món no cal que es vagi, que pugi al Montgó i des d'allà veurà molt món. Aquests dies estic escrivint una cançó basant-me en aquest poema, en el qual dic que jo sóc el mariner, que no li vaig fer cas a Maria i me'n vaig anar i ara que estic de tornada li dono la raó, que no calia veure molt més món per entendre el que havia passat. Per aquí van els trets ... "
D'altra banda, Paco Muñoz està especialment involucrat en donar suport als joves cantants. "Estic treballant intentant, en la mesura del que puc, donar suport a la gent jove que està sortint, que n'hi ha molts, perquè la gent sàpiga que hi ha, que tinguin l'oportunitat de cantar en unes bones condicions. És una cosa que no he entès mai, però quan més difícil estan les coses, rebroten els poetes, els cantants, els escriptors. Ara aquí hi ha una generació d'escriptors, de poetes, de narradors ... el problema és que el suport institucional és nul. Per això penso que hem de unir-nos els que puguem per publicitarles i perquè puguen donar-se a conèixer. Per a mi és menys dur anar-me sabent que darrere ve tota una fornada de gent amb molt a dir "
Arribem al final de l'entrevista i Paco Muñoz aprofita per expressar novament l'estima que sent per Dénia: Aquests dies estic posant música al poema Cap al sud de Toni Prats, professor d'institut que viu a Dénia, que ha guanyat diversos premis de poesia. En aquest poema fa una narració de quan ix de València fins que arriba a Dénia, i diu que quan veu el Montgó ja és a casa. Aquesta sensació la tinc jo també. La meua dona es burla de mi, perquè a l'alçada de Tavernes de la Valldigna ja es veu el Montgó i diu: Mira-ho, ja t'has quedat a gust? Tinc la sensació que anar a Dénia és com anar a casa… la quantitat d'amics, gent que no conec que em para pel carrer i em diu que li agrada molt la cançó del Montgó… i et quedes més ample que llarg”
Més info: www.pmproduccions.com
Text: Amparo Sevilla
Fotografies: Facilitades per Paco Muñoz
Ja anava a presentar-vos Als que estàven cantant per si no ho sabieu. Magda ja la coneixeu. Miri la de Carraixet és mare d'una dels pabordets Eixos dimoniets i la menuda no sap parlar. No però si li Poseu el micro fara nyinyiguinyinyiguinyiguinyi. I la cuina o l'alemanya de 17 diu diu la discriminem val. Miri. El alex. I el Javi que a la jota al meu em fa 1 Segona veu preciosa.
Ja anava a presentar-vos Als que estàven cantant per si no ho sabieu. Magda ja la coneixeu. Miri la de Carraixet és mare d'una dels pabordets Eixos dimoniets i la menuda no sap parlar. No però si li Poseu el micro fara nyinyiguinyinyiguinyiguinyi. I la cuina o l'alemanya de 17 diu diu la discriminem val. Miri. El alex. I el Javi que al meu M'ha FET XNUMX Segona veu en la Jota.