Dénia.com
Cercador

El somni hoteler de Dénia amb eixida a un mar que ara és asfalt: la breu fita del Mar-Bella

28 de gener de 2024 - 08: 00

Eren els inicis del turisme. Quan, de fet, aquest turisme només era un projecte de Dénia que faltava veure si quallava. Tot apuntava que així seria. Encara no existien els grans ports nàutics ia la ciutat hi havia més aigua que asfalt. Però el mar era un recurs que des del principi aspirava a ser explotat per atraure el turista, i aquest va ser el principal reclam d'una de les iniciatives pioneres en aquest sentit: l'oblidat hotel Mar-Bella.

La Dénia dels anys 60 està molt lluny de l'actual. No ha passat ni un segle, però la transformació que va patir durant aquestes dècades van derivar en una ciutat totalment diferent. Als 60, el mar estava més present. La infraestructura portuària encara era molt arcaica i gairebé no s'havia desenvolupat. A més, encara no existien els ports nàutics privats que hi ha hui. Aleshores, què hi havia? Doncs això, només aigua.

Moltes carreteres del litoral de la ciutat per les quals circulen centenars de vehicles diàriament no existien, i al seu lloc només hi havia la Mediterrània. Sobretot al sud del nucli urbà, ja que la darrera línia de terra era pràcticament la carretera Dénia a Xàbia.

Va ser aquí on José Martí Ivars va decidir ubicar un dels primers projectes enfocats a un tipus de client molt concret: el turista que busca sol i platja. S'anomenaria Hotel Mar-Bella i, encara que partia d'una idea que ara s'emula amb èxit en una infinitat de destinacions turístiques, la seua vida va ser més curta del que s'esperava.

L'hotel amb portes al mar

L'Hotel Mar-Bella va ser un xicotet projecte amb aspiracions enormes. Va aconseguir la llicència el 1963 per poder construir un complex amb 10 habitacions amb vistes al mar. L'encarregat de plasmar la idea de Martí va ser l'arquitecte Eugenio Viedma, projectant un edifici de dues plantes, a dalt ubicant les habitacions dels hostes i reservant la base per a cuina, bar, saló social, menjador... Totes les comoditats. I a l'exterior una zona d'esbarjo a l'aire lliure on hi havia el principal atractiu del Mar-Bella: una eixida directa al mar.

A dia d'hui, el solar on estava ubicat és a molts metres de l'aigua. Per davant té una carretera, la que porta a la rotonda del port esporteu Marina de Dénia, i també un ample pàrquing i tota l'esplanada de l'abans inexistent Reial Club Nàutic. Però llavors només hi havia aigua i un xicotet pantalà, a mode de terrassa, que van construir per gaudir dels turistes.

La mort prematura a les portes del boom turístic

La situació era «magnífica», en paraules d?un pretendent que un parell d?anys després va proposar la seua adquisició per enderrocar-lo i posar fi per sempre al Mar-Bella. Sí, ho tenia tot per triomfar, sent un dels primers projectes que buscava el nostre actual turista oferint-li una porta directa al mar. No era una primera línia, era molt més. La terrassa estava en contacte amb l'aigua. Però no n'hi va haver prou.

Se'n va sol·licitar la demolició i en el seu lloc es projectava construir un bloc amb vuit plantes a més del baix, en comptes de només dues. Un edifici destinat a vivendes, com ara s?alcen al seu voltant. «Una obra digna per a la ciutat», prometien. L'hotel va desaparèixer no gaire després i l'edifici va prendre un nou rumb, molt allunyat del projecte que tenia al cap el seu primer promotor. I també, hui dia, molt més allunyat del mar.

3 Comentaris
  1. Quino Sala diu:

    I si no m'equivoco, va acabar sent durant uns anys, el bar El Galeón regentat per uns anglesos

  2. Miguel diu:

    Fascinant història, moltes gràcies.

  3. Miguel diu:

    Fascinant història. Moltes gràcies.


37.861
4.463
12.913
2.700