Aquest dijous ha tingut lloc la presentació del 2024 Año Maria Ibars a l'Ajuntament de Dénia, amb una gran acollida per part dels assistents. Entre ells hi havia Patricia Payá, besnéta de l'escriptora; Verónica Cantó, presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, juntament amb Àngels Gregori, presidenta de la comissió encarregada de la iniciativa; Vicent Grimalt, alcalde de Dénia, i els investigadors històrics, Carles Mulet i Rosa Seser.
Patricia Payá ha lamentat no arribar a conèixer Maria, igual que tampoc ho va fer el seu pare. Tot i això, els seus descendents diuen sentir «orgull» per l'escriptora que va dedicar la seua obra «a deixar constància escrita d'un paisatge, una època, una manera de viure, pensar i sentir».
«L'any de María Ibars és un any de traspàs, fora de regla, com ho era ella», comenta la seua besnéta, tot i que confessa no saber com se sentiria l'autora davant d'aquest homenatge, ja que era «una dona que preferia passar desapercebuda».
La familiar veu necessari «reivindicar figures com ella, que fan camí seguint el cor, en una època plena de divisions, bàndols i enfrontaments», amb l?objectiu de trencar estereotips.
En aquest sentit, la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó, ha destacat que amb aquesta iniciativa la institució pretén "rescatar de l'oblit" les escriptores, ja que "les creadores literàries són les més amagades". De fet, es tracta de la tercera dona a qui l'Acadèmia dedica un any, després d'Isabel de Villena i Carmelina Sánchez-Cutillas; una xifra que crida l'atenció perquè, com indica la presidenta, aquest homenatge a escriptors va començar el 2004.
«Es tracta d?una escriptora que va literaturitzar Dénia i la seua comarca, els costums, els oficis, les tradicions i el particular paisatge entre el mar i la muntanya», ha descrit Cantó, que ha exposat que ho va fer amb «una perspectiva femenina, denunciant en la producció literària les condicions de vida de les dones de la seua època».
Per part seua, Vicent Grimalt ha volgut ressaltar la necessitat que «l'admiració que sent Dénia per l'escriptora s'estengués per tota la Comunitat Valenciana». L'alcalde ha confessat estar «emocionat» davant de la presència de la família de Maria Ibars.
Accions per a l'any Maria Ibars
Àngels Gregori, presidenta de la Comissió encarregada de l'Any Maria Ibars, ha anunciat quines són les accions que l'Acadèmia farà per homenatjar l'escriptora. Una serà una exposició fixa per a finals d'any en què es mostrarà la figura de l'autora, juntament amb elements etnogràfics relacionats amb la passa. A més, es farà una exposició itinerant, Maria Ibars, un paisatge de paraules. Escriure i viure a l'ombra del Montgó».
D'altra banda, hi haurà una coedició de l'obra L'últim serf que anirà destinada als clubs de lectura. També hi haurà una edició d'antologia poètica, un Seminari a la tardor amb la participació d'especialistes a l'autora i una altra conferència a la Font de la Figuera, on l'escriptora va passar alguns anys de la seua vida.
Finalment, des de l'Acadèmia pretenen promocionar l'autora a les xarxes socials, dedicar-li un acte del Festival d'Humanitats de Dénia i han creat un logotip en honor seu.
Els comissaris de les exposicions Carles Mulet i Rosa Seser han mostrat el seu entusiasme per formar part d'aquests projectes, que ara es troben en fase de disseny, ja que ja hi ha hagut una recopilació prèvia d'informació sobre el tema. Seser ha descrit la complexitat d'aquesta investigació perquè és un material «bastant antic».
Han destacat el paper que han tingut l'Arxiu Municipal de Dénia i el Museu Etnològic per proporcionar fotografies sobre lautora. A més, han volgut esmentar el paper que va tindre l'actual propietari de Penyamar -antiga casa de Maria a què es van acostar els investigadors-, Pastor de Velasco, que també va proporcionar materials per a aquesta iniciativa.
