A l'inici de la segona meitat del segle XX, molts veïns de la Marina Alta van decidir acostar-se al mar per construir una primera o segona residència. Fins aleshores es disputaven les muntanyes, però si aconseguien travessar els enfarragosos caminals trobarien un poc de pau a prop de l'aigua. Tot i que no tant com es pensa. El que hui coneixem com a primera línia es trobava llavors a molts metres de la riba. Les platges tenien amplades de més de 50 metres en diversos trams, i de lluny, després de la arena, s'aixecava alguna humil vivenda unifamiliar després de comprar un terreny i obtindre tots els permisos necessaris. Habitatges reglats i completament legals.
Així ho assegura el president de l'Associació per a la Defensa de les Platges Nord de Dénia, Francisco Ros, que representa milers de veïns afectats per la delimitació de Costes. Però què està passant i d'on ve aquesta situació?
El procés actual que ha tret als carrers centenars de veïns no afecta només grans projectes immobiliaris que van néixer amb el boom del ciment i l'especulació. Com sol passar, els més afectats són famílies que mai no van construir a pocs metres del mar i mai li van treure un terreny que ara recupera l'aigua, com se sol malinterpretar. Van adquirir un terreny per alçar un habitatge com qui compra un pis legal a un barri cèntric de Dénia.
Ara bé, imagina que després de comprar aquest pis a Dénia ix una llei superior que l'afecta directament. Al principi sembla una llei lògica i positiva, ja que el seu principal objectiu és salvaguardar el manteniment i el bon funcionament, per exemple, del clavegueram. Cal llegir fins a arribar a punt que parla que l'Estat podria reclamar l'edifici on se situa el pis si l'aigua hi arriba. Però s'haurien d'unir molts supòsits i és impossible, aparentment, ja que l'objecte de la llei és evitar que això succeeixi duent a terme les cures i el manteniment del clavegueram que n'és el principal objectiu.
Una llei de doble tall
La Llei de Costes de 1988 és aquesta llei, que es presenta en el seu primer article de la manera següent: «La present Llei té per objecte la determinació, protecció, utilització i policia del domini públic maritimoterrestre i especialment de la ribera del mar ». Els molts metres de platja que hi havia davant de les cases del litoral van anar desapareixent al llarg dels anys. L'aigua començava a eixir de les clavegueres, i ningú no estava vetllant pel compliment de la llei, ja que ni es revisava el clavegueram ni s'estudiaven treballs de regeneració. Es demanava, però la platja seguia desapareixent i l'aigua apropant-se. On era aquesta protecció del domini públic-terrestre que van deixar morir?
Arribem a l'actualitat i decideixen dibuixar una delimitació per delimitar què és el sòl públic i què no. I una llei que durant dècades ha sobrevolat Dénia sense aturar-se a mirar les seues platges de sobte les posa al punt de mira. Ja no era aquesta eina protectora.
Per dibuixar la delimitació no s'atenen els plànols del 88, és clar. Es dibuixa tenint en compte la situació d'aquell moment, amb una línia de costa que ha arribat fins aquí perquè la llei no ha actuat per evitar-ho. Això afecta 3600 habitatges, dels quals 135 passaran a domini públic.
Alhora, però, es duen a terme per fi treballs de regeneració de la costa i s'han tornat a guanyar desenes de metres de arena davant de les Deveses. La línia ha estat adaptada a la nova realitat? Ni es dibuixa conforme a la situació de quan es va crear la llei ni es dibuixa conforme a la situació actual, sinó a la de fa uns mesos que era com a mínim domini públic quedava, i només cal parlar.
Què passa amb els habitatges que passen a domini públic?
Aquests habitatges complets o parts, com ara terrasses o piscines, pertanyeran a l'Estat de no arribar a un acord després de presentar apel·lacions i els llargs processos judicials que s'entreveuen a l'horitzó. Tot i això, el futur no és gaire optimista.
Si aconseguixen el beneplàcit de Costes, els propietaris d'aquests habitatges poden aconseguir una concessió per romandre-los usant durant un període que pot arribar als 75 anys, encara que també a partir del primer es poden reclamar per crear parcs o passejades. Això si Costes finalment accepta la concessió. És a dir, les famílies propietàries i que vivien en aquestes cases passarien a ser inquilines temporals de casa seua, per moltes generacions seues que hagen passat per aquestes portes.
Els propietaris reben alguna indemnització com passa en el cas de les expropiacions? Doncs no.
Què és la zona de servitud i com afecta els 3600 habitatges de Dénia?
A la zona de servitud, que afecta 3600 vivendes del litoral de Dénia, les cases no passen a domini públic, però se'n limita legalment l'ús. És a dir, les famílies continuen sent les propietàries, però hi ha un òrgan superior, en aquest cas el Ministeri, amb poder de decisió.
El principal inconvenient, i més immediat, és que es prohibeix lús residencial en qualsevol modalitat. Això no vol dir que no es pugui seguir vivint a les cases, però es deixarà de permetre construir als terrenys buits, s'impediran ampliacions de la propietat i en cas d'haver d'afrontar reformes per mals majors, com esfondraments per temporals com va succeir a Les Deveses, es poden arribar a posar grans impediments per tornar a alçar els murs.
A més, la compravenda serà prohibitiva ja que les entitats bancàries no concedeixen crèdits per a l'adquisició d'habitatges que es troben a la zona de servitud.
I el futur?
Es pot pressuposar que aquesta és la primera fase, ja que la previsió és que el mar seguisca pujant. De fet, segons les previsions de la mateixa Generalitat, a finals d'aquest segle el mar haurà superat aquesta zona de domini públic i haurà inundat diversos metres de la zona de servitud (com s'aprecia al plànol que acompanya aquestes línies).
Per tant, l'aparent única solució és tornar a dibuixar la línia de delimitació, actualitzant-se en una nova fase d'aquí a uns anys que comenci a apropiar-se de cada cop més terreny, i habitatges, allunyats de la primera línia. El pas previ a una arribada del mar inevitable.
Possibles solucions alternatives
Inevitable? És una de les principals denúncies de l'associació, que la Llei de Costes s'està esgrimint només per apoderar-se de propietats que es van construir seguint la legalitat i complint amb allò detallat als plans o normatives urbanístiques. També es podria fer ús, segons Ros, d'aquesta llei per prendre mesures com fan altres països, recuperant el terreny al mar no només amb regeneracions a les platges, sinó amb dics enterrats que facin funcions similars als corals o la posidònia de frenar la arribada de l'onada, instal·lar esculleres a T a la italiana o altres projectes que funcionen amb èxit a zones on viuen sota el nivell del mar, com al nord d'Europa.
Anar endarrerint la delimitació assumint com a inevitable l'avenç del mar no és una solució, sinó una rendició. Aquesta hauria de ser la darrera opció del gran ventall de possibilitats que permet una llei que es va crear per protegir la costa d'aleshores i que, tanmateix, es fa servir per facilitar futures costes fruit de la inacció.
La regressió de la costa és un fet, si no s'actua s'evita que hi hagi una platja natural nova. La dinàmica costanera depèn de molts factors, un és la manca de sediments pels embassaments, més actuacions a la costa, i el canvi climàtic fa que en cas de temporal res no garanteixi la seguretat de les persones.
Si voleu estar prop de la platja ara podreu dormir sobre la arena, llençarem eixes cases i els que calgan per recuperar el nostre paradís natural, ja està bé de vendre la nostra terra i d'hipotecar el nostre futur. Ens nostres fills tornaran a gaudir allò que els nostres avis destruiran.
A paraules nècies, orelles sordes. Cal ser molt ximple i ignorant per dir el que dius. Les casa són legals. Que reclamin als ajuntaments que són els que van concedir les llicències
Ja em reclamat, i han dit que tirin les cases jajajaja, a plorar a la ploreria
?
Tota la raó!
Que mala 'és l'envella.
Aquest està proclamant la revolució i la presa per la força de la propietat privada. No és un problema d'ecologistes, és marxisme fanàtic que justifica qualsevol mitjà a costa dels drets dels altres… segur que a aquest mom li confiscaran res…
Ningú no confisca. Simplement es fa complir una llei. Les reclamacions a l'ajuntament ..que són els que ingressen….
Entenc la teua preocupació, tu vas hipotecar el teu futur fa temps.
Veig molta enveja de personatges que mai han treballat per poder tindre alguna cosa res més que enveja als que intenten progressar i no ser uns paràsits del sistema
Primer de tot, la meua solidaritat amb els veïns, a qui crec que cal donar la millor solució o compensació
Segon, malauradament l'experiència ens està demostrant que les regeneracions són pa per hui i fam per demà i que l'acció humana de posar dics i similars altera els corrents i genera problemes i pujades del mar en altres punts, per la qual cosa és anar canviant el problema de lloc
Crec que cal permetre el dret d'ús a perpetuïtat als propietaris i als seus hereus, i oferir compensacions per la situació, però no permetre de cap manera noves obres ni encara menys edificacions en aquesta zona, com la terrible urbanització de Las Olas, la realització és intolerable
Primer, cal cercar una solució per als veïns, això estic convençut
Segon, tots hem de ser conscients que malauradament aquesta zona és zona de risc cada vegada més gran i que els pegats que posem només ajornen el problema. L'ésser humà no pot gairebé res davant del totpoderós mar
Moltes gràcies pel teu suport, Lluis.
Això de «pa per hui i gana per demà», no crec que siga el cas. No sé si coneixes i coneixies la zona que va des del que era la Costa de la Calma fins a l'espigó sud de la platja de les Deveses. Els propietaris d'aquestes cases van estar molts anys fent fora Rocas tipus escullera davant de casa per protegir-les. Sense embragatge, anys després de la regeneració, amb el famós Glòria, ni se'l van notar. Seguien tenint la mateixa platja. El que no té cap sentit, ni lògica, és que junt a propietats que es pretén delimitar o que passin a ser zona de servitud, s'estiguin aixecant grans urbanitzacions que no estaran afectades per cap de les 3 línies, i que hagen rebut els permisos de l'ajuntament per a la construcció. Això em sembla com a mínim sospitós, i fa pensar, si s'estan fent les platges grans per treure les casa de particulars i construir grans edificacions, on hi haurà centenars de persones que pagaran impostos. Ara resulta que Dénia serà la ciutat de les viles i urbanitzacions de luxe i no tindran cabuda les propietats dels ciutadans corrents. Estic segura que no sóc l'única que comença a pensar que en aquest tema » No som tots iguals davant la llei», i que les administracions estan consentint o fent moltes desigualtats i il·legalitats, què hi pot haver darrere d'aquests atropellaments?
L'única manera de parar la llei de Costes és la unió dels afectats. Una llei sense sentit que s'aplica a la conveniència d'uns interessos futurs. En ple segle XXI un robatori descarat. De forma selectiva s'apliquen les partions. On jo visc, a Galícia la delimitació va per darrere dels habitatges o per davant amb un greuge comparatiu increïble, sense justificació ni sentit. Els ajuntaments han de eixir en defensa dels seus contribuents i vetllar perquè respecten els habitatges existents. No enganyen ningú en un Futur la Costa serà per fer caixa els de sempre.
Denuncia a l'ajuntament si és veritat el que dius…
Si hi ha absolut Recht. In zweiter Reihe werden große Appartementanlagen genehmigt, deren Lage nach dem Llei de Costa eigentlich nicht zulässig ist. Die Abgrenzung des Schutzbereiches scheint rein willkürlich zu sein. Ein Rechtsstaat erfordert indeseindeutige klare und gerichtlich überprüfbare Reglungen, die einheitlich angewendet werden.