Ser d'una ciutat és ser dels carrers. I Dénia no és res més que això, igual que qualsevol municipi, un conjunt de carrers. N'hi ha de més boniques que d'altres, més oblidades que d'altres, més verdes, més de vianants o més vives que d'altres. Però la gran majoria comparteixen una història en comú, i són testimonis del pas dels anys per la ciutat i de com l'han afectat els esdeveniments més crucials.
Tot i això, el seu paper no queda relegat al de simple testimoni, també han estat víctimes dels grans esdeveniments històrics. D'elles se n'han servit per deixar constància de qui mana a cada moment, per la qual cosa quan hi ha successos tan revolucionaris com pot ser un cop d'estat o la reinstauració d'una democràcia, les administracions s'afanyen a col·locar noves plaques als carrers com si foren colonitzadors clavant la seua bandera sobre una nova terra descoberta.
La democratització de la guia de carrers de Dénia
Dénia només és una ciutat més el carrer de la qual va patir una transformació de la nit al dia durant la Transició, després d'haver estat sotmès ja a la seua respectiva adaptació amb el pas de la Segona República a la dictadura franquista.
Al Franquisme, molts carrers de Dénia, els més importants, homenatjaven a alts càrrecs del règim oa símbols lligats als ideals nacionalcatòlics que es van imposar llavors. D'aquesta manera, era fàcil trobar-se entre els espais més concorreguts la plaça dels Caiguts, el Carrer del General Mola o el Carrer del Generalíssim.
Les propostes de l'Ajuntament
Després de reinstaurar-se la democràcia durant la Transició, el 1979 es va iniciar un procés per reanomenar un gran nombre de carrers de Dénia per «trencar amb un període històric els símbols del qual haurien de ser oblidats». Així ho exposava la regidora deniera Mª Teresa Villar en la moció amb què es demanava recuperar els antics noms dels carrers previs al Franquisme, i es proposaven noves nomenclatures per a les localitzacions creades durant la dictadura.
Les propostes van ser les següents:
| Nom llavors | Proposta de canvi |
|---|---|
| Carrer de Gabriel Moreno | Dels Cavallers |
| Carrer de José Antonio | De la Mar |
| Carrer de Méndez Núñez | Fora Mur |
| Carrer de Loreto | De les Monges |
| Carrer de Vista Alegre | Del Trinquet |
| Carrer del Generalíssim | Marquès de Campo |
| Plaça dels Caiguts | Pl. Major o Pl. de la Constitució |
| Plaça de Crist Rei | Pl. del Mercat Antic o Pl. de Vicente Blásco Ibáñez |
| Passeig de Calvo Sotelo | Passeig d'Ausias March |
| Carrer General Mola | Avda. d'Alacant |
| Pl. del 18 de Juliol | Pl. de la Marina Alta |
| Carrer Falangista Cárdenas | C. de l'Estació |
La darrera paraula de la Comissió de Cultura
No va ser fins novembre de 1980 quan van ser revisades aquestes propostes i adaptades per la Comissió de Cultura, que va decidir fer diverses modificacions i va afegir altres adreces a la llista per sotmetre's a canvis.
Entreu la indecisió sobre si canviar la Plaça dels Caiguts a la Plaça Major o Plaça de la Constitució, es va optar per aquesta segona «per donar-li més relleu». També dues opcions es van plantejar per a la Plaça de Crist Rei, però aquí es van rebutjar les dues propostes per batejar-la, com a homenatge, com Glorieta del País Valencià.
La Carrer General Mola, que seria Avda. d'Alacant pel fet que es plantejava que fos una extensió d'aquesta, finalment va derivar en Carrer de la Via ja que era com es coneixia popularment en estar situada aquí l'antiga línia de Carcaixent-Dénia.
A la llista van afegir la proposta de canvi de la Carrer Dr. Giménez Díaz per Carrer del Temple Sant Telm, Plaça Almirall Valterra per la Plaça Pere Eiximen d'en Carrós, «en record a aquest capità» al comandament de les tropes de Jaume I, i la Carrer Almirall Bastarreche a Carrer del Castell d'Olimbroi, ja que era el camí que portava a la fortalesa amb aquest nom, situada a Sant Nicolau, construïda per l'esmentat capità.
La Comissió Informativa de Cultura, a més, va decidir rescatar el nom de Gabriel Moreno, qui va ser nebot de Marquès de Campo, i traslladar-ho a Baix la Mar per substituir la carrer Zumalacarregui. Això es deu al fet que van considerar que Gabriel Moreno va ser un gran benefactor per a Dénia, contribuint a la construcció del port.
Tot i que en els documents de la comissió de l'Arxiu Municipal a què hem tingut accés no s'esmenta, a dia d'hui sabem que la carrer Loreto va mantindre la seua nomenclatura. De la mateixa manera, es va ajornar el canvi del passeig de Calvo Sotelo per a un millor estudi de les seues antigues denominacions, com la d'Arriete que van proposar els regidors d'UCD. Però es va desestimar, així com la proposta del PSPV de anomenar-lo Passeig d'Ausias March, o Passeig de Joan Baptiste Basset com es va proposar amb una recollida de signatures. Des de l'acord al desembre de 1980 se'l coneix com Passeig del Saladar.
Pot ser que Maria Teresa Villar siga en realitat Tere Villó, que va ser regidora pel PSOE en la primera legislatura democràtica?