Com seria la nostra vida si visquéssim a la Dénia de fa 400 anys?

Si fóssim deniers de l'S.XVII i visquéssim el moment en què deixem de ser vila per convertir-nos en ciutat, no seríem ciutadans, sinó vassalls. La societat que ens envoltaria seria violenta i armada, amb l'amenaça dels pirates sempre al nostre voltant. El Marquès de Dénia, a què li hauríem fidelitat, tindria dret sobre la nostra vida i mort; a ell li pagaríem anualment gran part de les nostres rendes, a l'igual que a l'Església i la Inquisició, que a més ens vigilarien per ser bons "cristians vells".

Els homes serien probablement Joan, Francesc, Vicent, Antoni, Pere o Jeroni, ens dedicaríem a la terra, seríem pescadors o mariners, o potser fusters, sabaters o sastres. Els que més riquesa tinguessin serien metges, advocats, comerciants, pagesos rics o frares del Convent de Sant Antoni.

Si fóssim dones en la Dénia del segle XVII ens diríem Caterina, Isabel, Joana, Jerónima, Paula Ursola o Anna i viuríem sota la tutela del nostre pare, germà, marit o de l'Església.

Tota aquesta informació ha estat recopilada per l'Arxiu Municipal de Dénia en una exposició que rememora la Dénia de 1612 al 400 aniversari de la concessió del títol de ciutat. L'exposició, inaugurada ahir, es podrà visitar fins al 2 de desembre al Centre d'Art l'Estació i neix amb l'objectiu que els visitants es posin en la pell dels deniers del segle XVII.

Formada per tres blocs, aquesta mostra abasta tots els aspectes de la societat de 1612, des del poder a la ciutat, amb explicacions de cerimònies com la Andana (Quan es comunicava a la població les honres fúnebres dels personatges importants), la defensa de la ciutat o l'important paper del port. En aquest apartat, situat a la Sala 1, es troba la maqueta d'una galera real realitzada per Antonio Simó.

La segona sala se centra en la religiositat i la gastronomia, i hi podem veure els vestits de la Moma i el Momo de les festes de Corpus que, igual que la figura del Drac, han estat cedits per a l'exposició per Dianium Dansa . Curiositats com les celebracions de Sant Roc i la Santíssima Sang acompanyen en aquest bloc un quadre del Pare Pere realitzat pel pintor Gastón Castelló donat a l'ajuntament.

Molt interessant resulta també l'aproximació a la gastronomia de l'època, en la qual les llenties eren considerades nocives i productes com la patata o els tomàquets encara no eren de consum habitual a les llars.

L'última sala està dedicada a la Nova Ciutat, i en ella podem veure la mostra original del títol de Ciutat de Dénia, així com una reproducció del vestit cerimonial dels jurats, la gramalla, Realitzada a partir dels pocs quadres conservats. En aquesta sala també es recrea el sistema d'elecció dels governants municipals -els jurats- conegut com Els redolins, En què els noms dels candidats, escrits en pergamí, s'embolicaven amb una bola de cera i es dipositaven en una bacinilla de barber plena d'aigua. Un nen era l'encarregat d'escollir les quatre boles que determinarien els jurats d'aquest any.

Figures com el "saludador" o el "empedrador", l'existència d'esclaus a la ciutat, les ermites de Dénia, els cognoms dels seus habitants o el preu dels aliments són algunes de les interessants curiositats que ens ofereix aquesta exposició, imperdible per qualsevol ciutadà que vulgui conèixer el passat de Dénia.