La posició de ciutadans permet contemplar la política des d'una posició de privilegi, la del centre liberal. No tenim més línies roges que les que neixen del sentit comú.
Amb aquests principis, mirem a la nostra dreta i ens trobem amb dues variants del mateix estil polític. Els blaus i els verds. Al cap ia la fi el verd no és més que blau barrejat amb groc. Tots sabem què significa el groc.
Mirant a nivell nacional veiem un PP que està vivint una volta als vells costums, veurem si també les corrupteles que els tenen encara pelegrinant pels tribunals. Fins i tot veiem una resurrecció de vells quadres dirigents després de passar per xapa i pintura amb més o menys èxit. Convençuts que Sanchez ja s'ocupa d'aniquilar les possibilitats de l'esquerra, centren tots els seus esforços a intentar esborrar del mapa Ciutadans, oferint tot tipus de càrrecs i prebendes als seus representants sempre que abandonin donant un cop de porta el més fort possible i moment que els ho indiquin. Així estan tornant a la cleda en realitat tots aquells que el van abandonar sense rubor quan el taronja era trending topic i que ara tornen a la caloreta del que és vell i conegut. És la filosofia de l'ètica variable, val del tot si la borsa és bona. Però els hem de comunicar que cada dia els estem més agraïts per treure les escombraries per nosaltres. El talent continua sent taronja.
L'àmbit local no és aliè a tot això. A Ciutadans ens hem tornat experts a escoltar propostes d'absorció amb tot el mostrari d'argumentaris, des de la sentimental complaent del tipus «és que seria una pena que tant talent com teniu es perdés», passant per l'oferiment de càrrecs i llocs en llista, fins al menyspreat despit quan no reaccionem com esperen. Em pregunto què deuen pensar els seus propis càrrecs i afiliats en veure aquesta subhasta. Fa la sensació que no els entra al cap que algú estigui en política sense buscar cap interès, lucre o poder. Probablement els grinyola tant perquè posa en evidència el pervers i deforme de la seua forma de fer política, som un mirall incòmode.
Els veiem llançant-nos la seua campanya mediàtica hiperventilada i buida de missatge real, una pràctica habitual en el bipartidisme que acaba provocant el tedi i desaferrament de la política que veiem en gran part de la ciutadania. Potser tant al PP com al PSOE els convinga que la gent es desentengui i els deixi mans lliures per perpetuar-se com a polítics de poltrona, però és hora que els votants prenguem el control del govern de les nostres ciutats, és hora que la política torni a ser útil i propera. Els circs mediàtics millor que es queden a l'altra banda de l'Atlàntic.
En el cas de VOX, no hi ha por que sigan un mirall incòmode per al PP. No és el cas, ni tampoc el seu objectiu. Mantenen una presència a nivell nacional que no s'acaba de veure reflectida a nivell local. Probablement siga per com resulta de complicat defensar desinteressadament i cara a cara uns postulats tan escassos i populistes. Per descomptat que sempre hi ha hagut públic per als extrems. Així que hi conviurem.
