És probable que passis diàriament per Patricio Ferrándiz, un dels carrers més llargues de Dénia: travessa el nucli urbà unint la Plaça Jaume I amb el port. Però, qui era el personatge que li dóna nom? Comencem una sèrie d'articles en els que coneixerem la importància de les figures que donen nom a molts carrers, i que passen desapercebudes tot i formar part de la nostra vida quotidiana.
Patricio Ferrándiz Monerris va néixer el 1824, i va ser mestre municipal d'obres en diferents etapes, a més de regidor de l'Ajuntament de Dénia de manera intermitent. La dada principal i resumit és que Ferrándiz va ser el màxim responsable de l'urbanisme a Dénia en la segona meitat de segle XIX.
Cap a 1866 es va instal·lar la idea de la necessitat d'enderrocar les muralles per una qüestió de salubritat: «Els murs són un obstacle per a la circulació dels vents i de la salut pública», según recoge el libro de Vicent Balaguer «Dénia: Personatges populars». Acuerdan demolir les muralles i fer passejades, ia més, el mestre Patricio Ferrándiz s'encarrega de projectar tot l'eixample de la ciutat.
El següent moment important va ser la redacció de l' Plànol Geometric en 1867: a partir d'aquest moment, tot aquell que volgués construir a Dénia havia de cenyir-se a aquest pla, perquè els carrers s'anessin traçant conforme es marcava. amb el Plànol Geometric comencen a prendre forma carrers com Càndida Carbonell o Diana. Altres obres projectades o dirigides per Patricio Ferrándiz en aquests anys van ser la Glorieta, On es va construir el mercat, i on començaria Marquès de Campo, Amb una amplada que no existia llavors a Dénia.
Patricio Ferrándiz també va ser el responsable de l'execució de la carrretera Dénia-Ondara, I va realitzar diferents projectes per canalitzar la sèquia de l'Saladar.
En torno a esta zona, el Saladar, Ferrándiz tenía muchos intereses: gran parte de su numeroso patrimonio en Dénia estaba allí. Según Javier Calvo en su libro «Más dianenses del siglo XIX y principios del XX», su carácter emprendedor hizo que propusiera al Ayuntamiento construir un viver de marisc a prop de la sèquia de l'Saladar, Una cosa que mai va arribar a terme. Un tram descobert de la sèquia es va cridar carrer Tallandé, després rebatejada com carrer de Patricio Ferrándiz.
Gràcies a aquest urbanista de finals de l'XIX i principis de l'XX, el Passeig d’Arriete (Actual Passeig de l'Saladar), nom que possiblement roman en la memòria de molta gent, va passar a ser propietat de la ciutat. Patricio Ferrándiz va fer aquesta donació de part de les seues propietats a poble.
Dénia.com no ha trobat fotos antigues per conèixer la cara d'aquest personatge, tampoc a l'Arxiu Municipal. La raó més probable és que va ser un treballador municipal, i no s'esperava que la seua figura transcendís. Les fotos i qualsevol altre tipus d'imatge a la fi de segle XIX i principis de l'XX eren molt escasses.
Patricio Ferrándiz va morir al número 5 del carrer Pare Pere en 1911.