«Política 'low cost'»
És arribar les eleccions i el Partit Popular immediatament recorre a les seues fòrmules màgiques de política 'low cost' per intentar arrapar vots sense necessitat de proposar un projecte coherent que il·lusioni la ciutadania.
«Baixarem un 20% els impostos», hem sentit prometre aquests dies a la candidatura popular. «Perquè és millor que el diners estiguin al butxaca de la gent», diuen. Unes afirmacions lògiques al marc d'un partit que ha fet de les privatitzacions dels serveis públics la seua senyal d'identitat.
Més ens val tindre diners a la butxaca, efectivament, si el PP torna a governar… Per a poder accedir a la sanitat privada quan la privatització de la pública devalue intencionadament la qualitat de l’atenció universal malgrat els esforços titànics dels professionals; per a portar els fills a un col·le ‘de pago’ quan les inversions en educació siguen irrisòries.
Ja que al Partit Popular li agrada parlar tan a la ligera de la baixada d'impostos, anem a posar-li números a eixa promesa electoral 'low cost': una reducció d'un 20% a la recaptació d'impostos i taxas municipals equival a ingressar 9 milions d'euros menys al pressupost municipal.
Potser res greu per a la candidata del PP, la senyora Pepa Font, acostumada a navegar en governs que van augmentar el deute municipal fins als 35 milions d’euros i que tenien com a mitjana uns 80 dies, mes i mig, per a pagar els proveïdors.
Potser res greu per a un partit que no creu en el paper que compleixen els governs a l'hora de garantir la justícia i la igualtat social: 9 milions menys difícilment ens haurien permès plantar-li cara a les exigencies d'una pandèmia mundial ( el 2021 es van repartir 5 milions d'euros en ajudes socials i de suport a la xicoteta empresa i els autònoms, en col·laboració amb Generalitat i Diputació).
En què consistiria el pla d'eficiència amb què afirmin resoldre-ho tot? En baixar les subvencions a les entitats de la ciutat, disminuir el pressupost per a les Escoles Esporteves Municipals o deixar d'asfaltar carrers?
Deixaria d'avançar Dénia cap a l'objectiu tan proper de ser una ciutat universitària per no poder assumir la seua part de la finançament del projecte?
La seriositat i la responsabilitat política no sembla que sigan els punts forts d'aquesta candidatura del PP, que en els darrers mesos ens ha sorprès amb més d'una declaració grandiloqüent sense cap ni peus.
Tampoc podem esperar gran cosa de la política ‘low cost’, la de promeses fàcils que tan fàcilment com es diuen s’hi incompleixen: entre els anys 2011 i 2012, amb el govern sorgit de la moció de censura, amb Ana Kringe i Pepa Font al capdavant, l’IBI va pujar un 28%; i la taxa del fem, de 2011 a 2013, un 26% (sense cap increment dels serveis).
Paco Roselló, número 3 de la candidatura del PSPV Dénia al 28M i actual regidor d'Hisenda