Parlem amb Rubén Poveda, concursant de «Qui vol casar-se amb el meu fill?»

L'estrena dilluns passat del programa de Cuatro "Qui vol casar-se amb el meu fill?" va donar molt que parlar a tot el país. Entre els participants d'aquest docu-reality es troba el denier Rubén Poveda, que participa en aquest programa junt a Rosi, la seua mare. El programa es va gravar aquest estiu i hem pogut parlar amb ell per conèixer-lo un poc més i saber més coses sobre la seua experiència televisiva.

Com sorgeix la idea de participar en aquest programa?

A la productora volien comptar amb un noi de les meues característiques, normal, bromista, extravertit ... i van contactar amb mi després d'haver estat Míster Segòvia. En principi els vaig dir que no, perquè no volia participar en un programa "busco parella", em volia desmarcar d'aquest rotllo. Però la directora de contingut em va explicar que era un estil diferent, i em va convèncer.

Com va reaccionar la teua mare?

Al principi pensava que estava vacilándola. Quan l'hi vaig dir em va dir: no em prenguis el pèl ... Li vaig explicar que m'havien ofert treball a l'estiu gravant un docu-reality, que anàvem a viatjar, que a més pagaven bé i que s'havia de venir a Madrid. Això li feia molta il·lusió. Així que la gent de la productora es va venir a Dénia a conèixer-la i els va encantar.

On s'ha gravat?

Són diverses localitzacions. No et puc dir on exactament per no revelar part del programa, però es va gravar en diversos llocs d'Espanya.

Quin era el teu objectiu en entrar al programa?

Jo volia saber com quedava davant de la càmera. Ja havia treballat darrere, però volia saber com era treballar amb un grup de persones pendents de tu. És una part fonamental del periodisme, ia mi m'agrada la televisió. El primer és tindre una experiència de recordar, i em vaig dir per què no ?. És un tipus de programa que la gent anava a criticar, però també sabia que m'ho passaria molt bé, i de fet així ha estat. I viure-ho junt a la meua mare, molt millor. A més, per què no, enamorar-me. Fins fa poc tenia una relació, el deixem, i no havia trobat a una persona per a mi.

Com et vas portar amb els companys?

La primera setmana, que va ser de presa de contacte, vam coincidir diversos dies a Navacerrada, i vaig conèixer tant a les mares com als fills. Tots i cada un són encantadors. Em porto molt bé amb Luis Ángel, el concursant gai, tinc una gran afinitat amb ell. I amb David també, perquè té la meua edat, té aquest rotllo valencià ... Seguim cridant-nos, mantenim el contacte ... I amb Jose Luis, per l'edat, un poc menys. Però amb la seua mare, Toya, súper bé, una tia genial. I amb Dani també molt bé, perquè a més viu molt a prop d'on jo treball. Hi ha hagut molt bon grup, molt bon ambient.

Què et semblen les crítiques que ha obtingut el programa?

Aquest és un país lliure, tothom pot exposar la seua opinió. Hi ha molta gent que pensa, i no em molesta, perquè accepto molt bé les crítiques. Però crec que cal entendre que és un programa d'entreteniment, un busco parella, que el que intenta és que la gent passi un bon moment, i en aquests temps a ningú li amarga unes rialles.

Ens han titlat de masclistes, però a tota aquesta gent els dic que esperin un poc i vegin com evoluciona el programa. En el meu cas, el primer dia és el primer cop que em trobo amb les noies i hi ha molts nervis. Després tot va sobre rodes. I que si m'he despullat ... doncs jo sóc model i no em preocupa ensenyar el cul. Va ser una imatge presa quan m'anava a dutxar, sóc model i estic acostumat a canviar-me davant de cent persones. Ni jo els miro el cul ni ells m'ho miren a mi.

No ens pots avançar res concret, però ¿ens queda molt per veure al programa?

Moltíssim. És un programa que va a donar molt, molt, molt que parlar. Jo puc parlar per la meua història, que està plena de moltíssims bons moments: romàntics, de llàgrimes ... no és tot superficialitat. És un programa que parla de sentiments, de conèixer a algú, d'enamorar ... Hi ha molt per descobrir, moments molt divertits tant meus com d'altres candidats. És un programa que el que va a fer és facilitar una horeta de rialles amb el públic. Hi ha molt, molt, molt per veure.