De Manises Jesús Pobre: la intrahistòria de el nou emblema de l'Mercat de Dénia
La nova decoració de al Mercat Municipal de Dénia ja es pot visitar. Un enorme mural artesà construït a partir de 828 rajoles pintades a mà, Amb el qual podem viatjar a l'passat, fins als anys 50, simplement aturant davant d'ell uns segons i observant la gran quantitat de detalls.
Primer veurem un port dianense anterior a l'actual, més rude, més nu. Ràpidament, la nostra vista se l'emporta el suggerent castell. Però, és clar, sempre acabem mirant a l'Montgó. Ara bé, el mural és molt més que això. Davant d'ell es pot tornar a passejar per l'època, no només amb el paisatge que observem sinó també per la tècnica que evoca la dècada en què es va obrir el Mercat. Queda't davant d'un taulell simplement blanc i no et creuràs que s'ha fet en 2019.
Aquest magnífic nou emblema de l'edifici i, per tant, de la ciutat de Dénia és obra de José Manuel Tos, home natural de Manises, la capital de la rajola valenciana, que tota la vida s'ha dedicat a la decoració en ceràmica. «Vaig fer el peritatge artístic a l'escola de ceràmica, em vaig graduar als 18 anys i ha estat la feina meua vocacional de tota la vida», Explica l'autor.
No obstant, el Montgó el va captivar i va haver de mudar a prop. «Fa 5 anys vaig conèixer Jesús Pobre. El primer diumenge de l'any 2015 vaig anar a visitar el poble i em vaig trobar amb el mercat que hi havia, amb el seu ambient tan agradable. Vaig decidir mudar-me amb la meua senyora i visc aquí des de fa 4 anys». Aquí va ser on Tos conèixer a Javier Scotto, alcalde de Jesús Pobre i regidor a Dénia. A l'sembla, aquest li va comentar a l'artista que hi havia un projecte per fer un mural a la zona de la peixateria.
«Ho vam estar parlant i vam arribar a l'acord que s'havia d'un mural representatiu de l'època en què es va fundar el mercat. Vaig pensar que no havíem de posar ni peix ni figures, que hauria estat fàcil, però sent la zona del peix el millor era presentar alguna cosa amb què la gent s'identifiqués amb l'ambient que volíem plasmar», Relata Tos. Al març va presentar a l'Ajuntament un esbós a partir d'una foto que li van facilitar dels anys 50. Va passar un temps entre els papers i la licitació, i el maig d'aquest any se li va concedir l'execució de l'mural.
El mural està fet de forma artesanal, com s'ha treballat tota la vida segons Tos, exceptuant la part de baix que és un sòcol en blau, purament industrial. La part de dalt s'ha fet totalment a mà. El esmaltat usat en la part blanca li atorga aquest caràcter antic lluny de el blanc industrial, amb el qual l'autor busca reflectir una miqueta més l'època que es presenta en el quadre.
Quatre mesos d'ardu treball
El mural consta de 828 rajoles, la part de baix amb un sòcol de 80 centímetres en blau cobalt, a la part superior d'aquesta hi ha 390 rajoles que formen la panoràmica de 20×20, amb 2'60 d'alçada per 6 metres d'amplada . En total són 390 rajoles la part decorada. A la part superior trobem l'escut de l'Ajuntament de Dénia, el motiu central és el rètol del mercat i la data, ia la part dreta tenim la rosa dels vents que representa molt bé què és la zona aquesta. La part ja superior és l'esmaltat en blanc. Esmaltat tot a mà, per les mans de José Manuel Tos.
«És una feina de 4 mesos que he passat força nerviós fins al final, destacant el nerviosisme dels 4 dies que ens ha portat la col·locació del mural. Perquè en aquest mural, com qualsevol de ceràmica, el problema és el muntatge. Amb qualsevol contratemps es trenca una rajola i es paralitza tot per tornar a pintar la rajola i ajustar-ho al que hi ha al voltant», Admet Tos.
Llibertats preses enfront de la realitat
Ara bé, l'ull més espavilat pot trobar alguns detalls que, per molt anys 50 que representi, s'allunyen de la realitat. No obstant això, tot té un perquè. «La fotografia que em van presentar era en format vertical i el mural és en horitzontal, i per això he hagut de fer xicotetes distorsions per quadrar-lo. Javier (Scotto) es va entossudir que aparegués la part final del Montgó, cosa que és impossible amb aquesta panoràmica. Jo crec que li hauré tret un quilòmetre com a mínim al Montgó però bé, ho hem ficat. Després, la foto també era des de força lluny, per la qual cosa he recorregut un poc a la inventiva. Hi haurà detalls de la gent que vivia en aquella època que no seran tal com perquè m'era impossible poder-los fer. Demano disculpes a les persones que no se sentin identificades al 100%, però del que es tractava era fer una panoràmica que representés l'època en què es desenvolupa el mural».
I, per descomptat, aconseguix plasmar com pocs en aquest enorme mural que es converteix en la seua segona obra més gran pel que fa a quantitat de rajoles, per darrere d'un encàrrec de l'hotel Bali de Benidorm, de manera que l'artista afirma que li ha suposat tot un repte.
José Manuel Tos afirma que ara tornarà a gaudir de les coses xicotetes, les obres en aculejos individuals que ven al mercat de Jesús Pobre. «No sé si aquest serà el que em jubilarà dels murals», Comenta Tos. Esperem que no.