El Cementeri dels Anglesos, On les ànimes britàniques van mirar a la Mediterrània
Ja no hi ha cossos enterrats, però explica la llegenda que les ànimes dels que allà van reposar seguixen pul·lulant entre la mala herba. Allà van descansar el xicotet Reginald Rankin, de només un any d'edat; també Harriet Wallace. I així fins a comptar 14 persones enterrades en aquest racó que mira al Mediterrani. parlem del Cementeri dels Anglesos, A la platja de la Marineta Cassiana de Dénia, o almenys del seu record, perquè actualment no existeixen allà cossos enterrats ni làpides en bon estat.
Més aviat al contrari. La mala herba ha engolit aquesta xicoteta part de la història de Dénia que molts desconeixen i la visita és de difícil accés. Les restes de les làpides, trencades i erosionades pel pas del temps, mostren el descuit per part de les institucions d'aquest tros de la memòria deniera que es remunta a l'any 1856. Aquesta és la data del primer enterrament del que hi ha constància. Des de llavors, i fins 1918, el conegut com Cementeri dels Anglesos va albergar les restes de britànics que van perdre la vida a Dénia i no podien ser enterrats al cementeri municipal per no ser catòlics.
Però com diem, ja no hi ha cossos. La degradació de les instal·lacions i el robatori de les reixes que el protegien va obligar els familiars dels que hi descansaven a repatriar els cadàvers al Regne Unit per evitar possibles profanacions. Des de llavors aquest refugi d'ànimes ha patit una degradació constant, deixant a la natura seguir el seu curs i fusionar-se amb les pedres que al seu dia van ser làpides.
D'entre les seues restes destaca sobirà el monòlit central, erigit per la família Rankin en memòria del seu xicotet Reginald, que va morir el 6 de desembre de 1865. S'hi pot llegir també una xicoteta joia de la literatura universal: un text del poeta nord-americà John Dos Passos de 1922, How Fine To Die In Dénia (Que bo morir a Dénia), en què parla de les meravelles que envolten la ciutat. La placa es va col·locar de forma anònima a principis del S. XX i s'ha convertit ara per ara en el més valuós que queda a l'històric cementeri.
Malgrat el que explica la llegenda, el Cementeri dels Anglesos res té a veure amb el naufragi de la fragata la Guadalupe en 1799, ja que la seua construcció és posterior (1856). Per tant, tampoc és possible escoltar a la nit els cants dels mariners que van perdre la vida, ja que no van ser enterrats allà.
La realitat és que el cementeri continua sent de propietat privada i, de moment, no hi ha cap pla per a ell més enllà de la constant degradació que pateix pel pas del temps entre les seues pedres. El que és, i serà sempre, és un racó en el qual recordar una part de la història de Dénia que no ha de ser oblidada i al qual acudir per estar en sintonia amb les ànimes que el van habitar i les històries que amaguen.
