Butoni, L'Home de l'Sac, el Moro Mussa ... la tradició valenciana recorda als seus monstres més enllà de Halloween
La festivitat de Tots Sants ha importat, des de fa uns anys, la tradició anglosaxona de la nit de Halloween. El 31 d'octubre, persones de totes les edats vesteixen de manera terrorífica i gaudeixen d'una nit de por gràcies a les nombroses activitats que se celebren en locals privats o de manera pública, com el cas del túnel del terror que proposa l'Ajuntament de Dénia .
Però més enllà dels zombis, els vampirs o les bruixes, la tradició valenciana té també els seus propis monstres, els que sembraven por entre els més xicotets fa uns anys i que ara, gràcies a diferents iniciatives, tornen a l'imaginari col·lectiu.
Fa tan sols unes setmanes, més de 800 escolars de Dénia van poder gaudir de la campanya d'animació a la lectura sobre els monstres a partir del llibre La Maria no te per, De Francesc Gisbert. Aquesta campanya es va dur a terme al Centre Social, on es va instal·lar l'exposició Els nostres monstres.
Allà van poder descobrir a personatges com el Moro Mussa, Un personatge tradicional de la nostra mitologia del que s'explica que viatjava acompanyat per la seua gat negre i amb una serp enroscada en el seu cos.
També va aparèixer en escena el Butoni, Una mena de monstre, o dimoni, un personatge habitual en el bestiari de l'imaginari valencià, que es dedica a fer malifetes, i fa por als nens xicotets.
I qui no recorda al home del sac? Es diu que segresta els nens ficant-los en un sac. Se sol representar com un home que vaga pels carrers amb un sac a la recerca de nens perduts. És un dels estereotips de ser amb la qual es fa por a les criatures.
Entre els monstres del bestiari valencià destaca també la Quarantamaula, Una criatura misteriosa, d'origen demoníac, un ésser fantàstic que servia per espantar als nens i nenes quan es portaven malament.
I no cal oblidar els Gambosins, Una mena d'homenets, encara que un altre els consideren animalots, que viuen amagats en els boscos que hi ha prop dels pobles. Els agrada acostar-se al nuclis poblats per observar la gent del poble i imitar els seus gestos i accions. També solen acostar-se a zones d'acampada o zones amb fons i taules per menjar. Quan troben algú es burlen d'ell. Uns diuen que tenen cua, d'altres que udolen i ballen a la lluna plena; i altres els consideren follets capritxosos.
A ells se sumen Donyets, la Cuca Fera, l'Home dels Nassos, els Gegants o les Bruixes. En definitiva, un recordatori per sentir-nos orgullosos que la nostra tradició també té monstres, històries i llegendes relacionades amb la por.