Així ha crescut Dénia, cap amunt, en les darreres dècades
Al paisatge de Dénia han tornat en els darrers anys les grues que durant dècades van ser un element habitual de l'skyline de la ciutat. Nous projectes urbanístics privats es duen a terme als voltants del municipi per albergar la creixent població denier. Això provoca que novament s'engrandi una Dénia que es manté reticent a créixer cap amunt, encara que no ha estat sempre així.
Dénia no és una ciutat precisament alta malgrat la seua nombrosa població. Mentre que localitats més meridionals com Calp, Altea o Benidorm han apostat per no posar límits al sostre, la capital de la Marina Alta ha intentat evitar perdre la seua personalitat d'estatura humil per conservar aquesta imatge de port obert i de població a peus de castell. Ara bé, créixer ha crescut, i els canvis del darrer segle són més que notables.
Els primers edificis «alts» de Dénia
Per trobar el primer edifici de més de cinc altures ens hem de remuntar al 1940. L'edifici no és altre que el número 10 del carrer Diana, pràcticament a la cruïlla amb el carrer Magallanes. Aquest bloc d'habitatges ara passa desapercebut, ja que s'han construït a prop gran quantitat d'edificis de més altura, però al seu dia va poder presumir de ser la construcció de més envergadura de Dénia. Fins quan?
El 1945 va aparèixer molt a prop un altre edifici de cinc altures encara que un poc més alt. Es tracta del 10 de Ramon i Cajal, confirmant la tendència del cor de Dénia, decidit aquest a créixer cap amunt. No obstant, el següent gran bloc va aparèixer lluny del centre, al número 2 de Vicens Collado, el qual va ser el primer que va arribar a les sis altures.
Els monstres de deu altures
El 1960 l'skyline de Dénia va patir el major canvi amb l'aparició de diversos monstres de canviarien per sempre l'horitzó de la ciutat i doblarien l'altura aconseguida fins aleshores. D'una banda van aparèixer dos edificis pràcticament bessons davant del port, el 21 i 22 de l'esplanada Cervantes, un d'ells de nou alçades i l'altre de deu. Aquests van alterar per complet la façana marítima, la qual conservava fins aleshores els aires de població marinera (i que hui perdura gràcies a la zona del barri Baix la Mar). En lloc d'això, semblava que la ciutat volia seguir els passos d'altres poblacions turístiques i esdevenir un gegant de ciment visible des del mar. Per això aquests dos edificis van ser imitats per dos veïns de l'esplanada que fins i tot els van superar en altura, com el gegant que va aparèixer el 74 per fer cantonada amb Marqués de Campo.
Aquell 1960 també va ser l'any que la principal artèria de la ciutat, Marqués de Campo, va créixer. El número 42 es va alçar al centre del carrer amb unes imponents deu altures que el col·loquen encara hui com un dels edificis més alts de la ciutat, encara que empatat amb massa.
Les 13 altures van ser aconseguides tot just dos anys després, confirmant la gran velocitat que estava aconseguint aquesta «estirada» de Dénia. Novament el gegant elegia Marqués de Campo, però també va afectar el paisatge portuari. Es tracta del número 66 del principal carrer de Dénia, un edifici que encara hui imposa pel contrast que fa al seu nou i baixet veí que un dia va albergar el bar Mediterrani.
Al 62 també el carrer Diana, amb el seu número 27, va donar un cop a la taula, encara que es quedaria l'edifici en nou plantes.
La capital comarcal va entrar a la dècada dels 70 amb tota l'esplanada Cervantes gairebé idèntica a l'actual. La muralla d'edificis d'unes deu altures es va imposar i la ciutat semblava decidida a perdre la seua estètica de poble pesquer per convertir-se en una destinació turística moderna.
Les Rotes i les Marines se sumen a l'«estirada»
També destaca l'aparició d'un gran bloc de deu altures el 1965 a les Rotes. El litoral sud de Dénia tampoc semblava voler deslliurar-se d'aquesta tendència, apareixent aquell any aquest gegantí edifici de la carretera de les Rotes, que fa pràcticament cantonada amb camí de la Racona.
Una dècada després, el 1978, li va imitar en altura la seua veïna urbanització Las Viñas, però per sort la moda es va acabar aviat al lloc i va tornar a dedicar-se a construccions més «humils».
Les Marines no sé va quedar gaire enrere, ja que va permetre el 1968 que sorgís un deu altures conegut com a urbanització La Taronja, quedant aquest conjunt d'edificis com els més alts del litoral nord.
Entre el 1970 i el 1980 els edificis de menys de cinc altures pràcticament es van deixar de construir. Era l'època de dalt, i al llarg de Marqués de Campo van anar apareixent grans blocs. Si bé la zona portuària va frenar el seu creixement (cap a dalt, sempre), el carrer Diana i el passeig Saladar semblaven voler imitar les vies més altes.
S'ha acabat construir cap amunt
Des del 1980 es van frenar les aspiracions a assolir el cel. Es va construir molt, i alt, però gairebé res no va assolir les deu altures al nucli urbà.
Destaca una construcció del 1981 que s'ha quedat com una de les més altes de Dénia perquè, a més del seu nombre de plantes, es va construir en un terreny elevat i ben visible ja que res al voltant té més de tres plantes. Es tracta del monstre de 13 altures del carrer Deimos. L'edifici més visible des de la Marineta Cassiana i que altera completament el paisatge de xalets unifamiliars baixos de la zona.