Arqueologia supervisa el projecte de reurbanització de la Glorieta en trobar material islàmic
El projecte de reurbanització de la Glorieta i el seu entorn ha iniciat la seua execució al voltant de la mateixa plaça, amb la substitució de les canonades daigües pluvials i residuals. El projecte compta amb una actuació arqueològica dirigida per Alebus. Patrimoni Històric SL, amb el seguiment de l'arqueòloga, Noemí Daniel Asensio i la supervisió del Servei Municipal d'Arqueologia.
Les intervencions arqueològiques realitzades als voltants de la plaça han proporcionat destacades restes immobles i conjunts materials que han permès conèixer el desenvolupament urbanístic de la medina dels segles XI-XII en aquest sector de la ciutat actual i, juntament amb altres intervencions arqueològiques, tindre una visió força cuidada de la seua trama urbana.
El procés d'urbanització del carrer Marqués de Campo i la instal·lació de la xarxa de clavegueram que va afectar als voltants de la glorieta del País Valencià el 1994, així com la construcció d'altres elements com una bateria de contenidors enterrats el 2007, van deixar el descobert una complexa estratigrafia arqueològica amb unitats d'època islàmica i nivells valuosos d'època medieval cristiana, menys coneguts pel que fa a la investigació arqueològica. Paradigma d'aquests nivells postislàmics és el conjunt de ceràmiques italianes, mallorquines i catalanes procedents de les intervencions arqueològiques a la plaça de l'Arxiu, la cronologia de les quals oscil·la entre els segles XIV-XVII.
Un cop més, l'estratigrafia arqueològica postislàmica ha estat escassa i difícil, però present. Alguns paraments datats a través d'una encunyació del segle XVII, uns diners amb arbre de València, potser de Felip III o Felip IV, acompanyada d'algunes formes ceràmiques, ens remet a aquesta cronologia.
Les intervencions arqueològiques efectuades al carrer de Ramon i Cajal el 2017 per l'equip tècnic d'Arpa Patrimonio SL, posen de manifest una característica comuna a totes, proporcionen arquitectures islàmiques immerses en un ambient urbà de prestigi, on els habitatges domèstics presenten estructures de factura cuidada i on són habituals les decoracions parietals i els patis enrajolats, amb encintats decoratius que de vegades delineen estructures relacionades amb un ús de l'aigua de finalitat ornamental.
D'altra banda, l'arqueologia del lloc posa al descobert una qüestió que singularitza la medina islàmica, és a dir, una topografia força més accidentada en aquest sector que la ciutat actual, amb un pendent o busseig sensible de direcció nord-sud.
El projecte arqueològic que s'ha dissenyat es fonamenta en el desenvolupament d'un seguiment exhaustiu de totes les afeccions al subsòl, encara que la renovació de determinades canonades discorre sobre rases prèvies, ja que posaran al descobert perfils estratigràfics susceptibles de documentació arqueològica. Així mateix, s'han projectat diversos sondejos en funció del que aconselli l'esdevenir arqueològic.
L'arqueologia, però, una vegada més ha estat generosa i ens ha ofert unes estructures singulars. Un vial de direcció nord-est/sud-oest amb claveguera, que delimita una casa on s'observa una latrina al costat d'una bassa de factura molt cuidada que amaga una xicoteta canal. La tipologia dels elements que constitueixen la balseta, maons de 27,00 x 24,00 x 4,00 cm, ens remet, de nou, a un sector urbà de prestigi on es freqüenta la rajola.
Finalitzada la intervenció, que encara pot donar sorpreses, els vestigis seran coberts amb geotèxtil i graves inerts i romandran conservats sota el nou terra de la Glorieta.
1.-
2.- Foto: Alebus. Patrimoni Històric SL
3.- Intervenció arqueològica al carrer Ramon i Cajal, 2017. Foto: Arpa Patrimoni SL.