Aquest matí s'ha presentat a l'Ajuntament de Dénia la programació de les jornades de memòria històrica Memòria i Futur de 2022. L'alcalde, Vicent Grimalt, I el regidor de Cultura, Raúl García de la Reina, han fet públic un programa que inclou conferències, exposicions i presentació de nous estudis sobre la matèria i que s'estendrà del 21 d'abril al 25 de maig.
Vicent Grimalt ha recordado que la iniciativa comenzó en 2018, a raíz del 80 aniversario de la Guerra Civil, y, después de una pausa obligada por la pandemia, se reanudó el año pasado con un nuevo nombre, «Memòria i Futur», «porque en contra de las voces que siguen reclamando el olvido, nosotros pensamos que si aspiramos a un buen futuro, debemos mirar en la cara el pasado, cerrar heridas y conocer los errores cometidos, para no repetirlos».
L'objectiu de les jornades, ha afegit l'alcalde, “és el de donar a conèixer aspectes de la nostra història, encara recent i viva, per facilitar la reflexió encara tan necessària. I promoure el que realment ens motiva: propiciar entre la ciutadania la convivència en pau i tolerància i una estima més gran pels valors democràtics, els pilars de la nostra societat”.
El programa de actividades, tal y como ha subrayado el concejal de Cultura, Raúl García de la Reina, «es fruto de la colaboración de tres áreas municipales: Cultura, Archivo y Biblioteca», a cuyas responsables ha agradecido la trabajo realizado.
Programa Memòria i Futur 2022 de Déni
Memòria i Futur 2022 comença el 21 d'abril amb la presentació d'un estudi nou que uneix l'horror i el dolor del temps històric de la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil amb la utilització de la música com a part de la maquinària propagandística del feixisme. L'estudi titulat “Música i repressió política. De l'Alemanya nazi a l'Espanya Franquista” serà presentat per Enrique Téllez, coordinador, editor i coautor del llibre, i Josep Lluís Galiana, escriptor, musicòleg i director d'EdictOràlia. Serà a les 20 hores a la Casa de Cultura de Dénia.
Per al dia 23, la proposta és una obra teatral, La invasió dels bàrbars, d'Arden produccions, que ens ofereix una visió dual de la guerra a partir de dues històries enllaçades però separades per mig segle, entre la fi de la guerra i l'aprovació de la Llei de Memòria Històrica. L'obra fou nominada a millor espectacle i millor text de les arts escèniques valencianes. La funció serà a les 20:00 al Teatre Auditori del Centre Social.
El 27 d'abril, a les 19 hores, a la Biblioteca Pública municipal, presenten el seu darrer treball dos destacats investigadors de la nostra comarca: Robert Llopis, de Benissa, i José Luis Luri, de Calp. Es tracta de l'obra Canters de pedres negres, llambordes i sindicalistes al planter de la Mola (Benissa-Calp, 30-1926), un estudi sobre una temàtica molt poc coneguda fins ara: el sindicalisme obrer a la Marina Alta.
Del 29 d'abril al 29 de maig s'instal·larà a dues seus, el Centre d'Art l'Estació y la Casa de Cultura, una exposición de pintura de Antoni Miró titulada «L’hospital sueconoruec d’Alcoi. Como explicó el concejal de Cultura, se trata de una muestra de 43 obras de Miró basadas en fotografías del hospital de Alcoi, que durante la Guerra Civil española nació con el apoyo social y solidario de Suecia y Noruega. La exposición está comisariada por el historiador Ángel Beneito.
Al mes de maig, es tornarà a organitzar, el dia 5, l'homenatge als deniers víctimes del nazisme al camp de Mauthausen, al cementeri municipal.
I el divendres 6 de maig, al Centre Social, es projectarà el documental La maleta de Mauthausen, activitat que comptarà amb la presència d'Adrián Mínguez, delegat de l'Amical de Mauthasen, i Rosa Tarin, néta del protagonista del documental: Joaquín Tarín, de Sueca, deportat a Mauthausen, que va guardar en una maleta fotografies i materials del camp que ara han vist la llum. A les 19:30 hores, al Centre Social.
També al mes de maig la Biblioteca acollirà dues conferències, totes dues a les 19 hores. El dia 30, una xerrada sobre els mestres i les mestres durant la República i el seu gran paper de renovació pedagògica, a càrrec de Walter Ferrús, professor del Departament d'Educació Comparada i Història de l'Educació de la Universitat de València. I el 12 de maig l'escriptora i activista Llum Quiñonero ens parlarà sobre les darreres investigacions al voltant del Patronat de Protecció de la Dona, actiu entre el 18 i el 1941.
Posarà fi a aquesta edició de les jornades “Memòria i Futur” la presentació, el dia 25 de maig a les 19:30 hores a la Biblioteca Pública, del llibre L'Hogar suec per a nens de Dénia durant la Guerra Civil. El diari de Magnhild Olsson. editat per l'Ajuntament de Dénia i l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta. Realitzaran la presentació els autors del llibre, Angel Beneyto Alan Swan.
Bon dia. , L'Excm. Grimalt persisteix a la desmemòria històrica. Ja que diu tancar ferides i tot el context de les jornades de la memòria histèrica es basa a demonitzar una sola part. Els que van vèncer.
Sr Grimal, no sé la seua edat , però em sembla que vostè ja ha conegut millors coses a la postguerra, que les calamitats en què sempre es recreen. Dediquin els seus esforços a redreçar simplement totes les aberracions que els polítics estan fent a Espanya des de començament de Segle. Això si és contemporani i pot moure alguna cosa. La resta són salves, soroll de pols per distreure l'atenció del que ara cal i més després dels efectes devastadors en la nostra economia i salut causats per aquesta pandèmia. On per cert el govern actual, com vostès mateixos han aprofitat per disposar d'uns sous i prebendes a l'alça.
Predici's amb l'exemple i no es deixin trepitjar per la Catalinitat, això és més actual i important. pels alacantins.
D'acord només un matís en allò de «la catalanitat» . Això és una altra cortina de fum per desviar latenció sobre els autèntics problemes. No us preocupeu per «la catalanitat» això no té cap futur. És més si coneix bé els catalans i els alacantins és com barrejar oli amb aigua. Diferents maneres de pensar, entendre i viure la vida. Impossible barrejar-los.
cpino44@gmD. ignacio serà així, si vostè ho assegura, tant de bo!.el president de la comunitat Valenciana sembla tindre una altra tendència. .
Em tranquil·litza vostè. Gràcies.
Com els agrada recrear-se a la guerra que van perdre per immorals, inúils i perversos. Ajudats sempre per les hordes comunistes. D'això no se'n parla, millor, ja estem farts del seu fals i mal gust en explicar que en una «guerra incivil» només en mataven uns».
D'altra banda, també n'estem farts, sobretot els de la meua generació 1944. Hem treballat des de nens amb la dignitat d'homes, categoria que s'aconseguix rendint i exigint-se a un mateix superació per arribar a prosperar, sense necessitat d'exhibició ni de falsos sindicats gorrons, ni partits polítics ni hos…..
Ni érem Franquistes, que això no existia, ni ens obligaven a semblar-ho
. I per acabar. Present ens un compte de resultats simplement la quarta part dels èxits aconseguits a l'època del govern de Franco, amb 10.o 12 ministeris i sol, potser 20 o 22 consellers, que eren els mateixos ministres amb la seua capacitació. Atreviu-vos..¡ Ja està bé !
Bona vesprada.
El que també poden presentar és el llistat de famílies que van arrabassar les propietats als altres amb l?excusa de l?afiliació politica. Així com les famílies que per afiliació politica podien muntar negocis: farmàcies, estancs, administracions loteria, bancs, caixes d'estalvi, hotels, restaurants... i accedir a treballs funcionarials o lligats a l'administració pública: advocats. gestors, notaris. Si volen parlar de tot que ho facin, coneixen molt bé la història perquè és la història de les famílies.
Per quan les jornades de Memòria historica de la corruption?