La festivitat de Tots Sants ha importat, des de fa uns anys, la tradició anglosaxona de la nit de de Halloween. El 31 d'octubre, persones de totes les edats vesteixen terroríficament i gaudeixen d'una nit de por gràcies a les nombroses activitats que se celebren en locals privats o de manera pública, com el cas del túnel del terror que proposa l'Ajuntament de Dénia .
Però més enllà dels zombis, els vampirs o les bruixes, la tradició valenciana té també els seus propis monstres, els que sembraven por entre els més xicotets fa uns anys i que ara, gràcies a diferents iniciatives, tornen a l'imaginari col·lectiu.
Fa tan sols unes setmanes, més de 800 escolars de Dénia van poder gaudir de la campanya d'animació a la lectura sobre els monstres a partir del llibre La Maria no te per, De Francesc Gisbert. Aquesta campanya es va dur a terme al Centre Social, on es va instal·lar l'exposició Els nostres monstres.
Allà van poder descobrir a personatges com el Moro Mussa, Un personatge tradicional de la nostra mitologia del que s'explica que viatjava acompanyat per la seua gat negre i amb una serp enroscada en el seu cos.
També va aparèixer en escena el Butoni, Una mena de monstre, o dimoni, un personatge habitual en el bestiari de l'imaginari valencià, que es dedica a fer malifetes, i fa por als nens xicotets.
I qui no recorda al home del sac? Es diu que segresta els nens ficant-los en un sac. Se sol representar com un home que vaga pels carrers amb un sac a la recerca de nens perduts. És un dels estereotips de ser amb la qual es fa por a les criatures.
Entre els monstres del bestiari valencià destaca també la Quarantamaula, Una criatura misteriosa, d'origen demoníac, un ésser fantàstic que servia per espantar als nens i nenes quan es portaven malament.
I no cal oblidar els Gambosins, Una mena d'homenets, encara que un altre els consideren animalots, que viuen amagats en els boscos que hi ha prop dels pobles. Els agrada acostar-se al nuclis poblats per observar la gent del poble i imitar els seus gestos i accions. També solen acostar-se a zones d'acampada o zones amb fons i taules per menjar. Quan troben algú es burlen d'ell. Uns diuen que tenen cua, d'altres que udolen i ballen a la lluna plena; i altres els consideren follets capritxosos.
A ells se sumen Donyets, la Cuca Fera, l'Home dels Nassos, els Gegants o les Bruixes. En definitiva, un recordatori per sentir-nos orgullosos que la nostra tradició també té monstres, històries i llegendes relacionades amb la por.
