Mig centenar de persones es manifesten a Dénia pels drets dels refugiats de guerra

No dubtaria (Antonio Flores), Imagine (John Lennon), o We are the world (Micheal Jackson) van ser part de la banda sonora de la manifestació que va recórrer en el matí de dissabte els carrers de Dénia en defensa dels drets dels refugiats de guerra.

Organitzada per Moviment per la pau, la manifestació va comptar amb el suport de mig centenar de persones entre els que vam poder veure a membres de la Plataforma antidesnonaments, nombrosos particulars ia alguns membres del partit Socialista com els regidors Óscar Mengual y Cristina Morera; l'alcaldessa de la Xara, Maite Pérez Conejer; o la diputada a les Corts Rosa Falastín Mustafà.

La manifestació, que va partir amb mitja hora de retard, va eixir des de la plaça del Consell i va recórrer els carrers Cop i Marqués de Campo fins arribar a l'edifici de Creu Roja, on es va llegir, en valencià i castellà, el següent manifest:

Des de setembre de 2015, la xifra de persones fugides de Síria superen els quatre milions, set milions sis-cents mil han escapat a altres llocs dins el país, és a dir, més de la meitat de la població han hagut d'abandonar casa seua. Al que cal afegir totes les persones que en altres llocs del món han estat obligades a deixar els seus hàbitats per motius econòmics i de la guerra.

Mentrestant, els governs europeus es distreuen en reunions estèrils i els governs dels països de l'OTAN s'entrenen per fer la guerra. A Europa, desenes de milers de persones refugiades de les guerres de Síria, l'Iraq i l'Afganistan diuen a les nostres portes i alguns països es les tanquen en els seus nassos. Tot a causa d'unes guerres que, recordem, van ser alimentades o fins i tot iniciades pels EUA, els seus aliats i també per Rússia, i que gràcies als seus criminals accions hui s'han convertit en països ingovernables on regna el caos.

ON NO VOLEN ACONSEGUIR LES ACCIONS POSEM DETERMINACIÓ

El cas de Síria és paradigmàtic. Uns (Rússia) ajuden al règim de Baixar al-Assad, altres, (EUA, Turquia i altres països de l'OTAN) inicialment van ajudar als rebels i ara els bombardegen i potser més endavant els envaeixin amb una intervenció militar. Els uns i els altres amb els seus bombardejos han matat i castigat a civils i han facilitat que hui sigan més de 240.000 dels morts i quatre milions els refugiats que fugen de la guerra. Ara els EUA i Rússia diuen que van a parlar, però mentre, la comunitat internacional no porta a terme iniciatives polítiques per aturar la guerra, fet que facilita l'extensió de les atrocitats.

ON NO VOLEN ARRIBAR ELS ESTATS POSEM SOLIDARITAT

Tot això ens condueix a sospitar que les maniobres militars Trident Juncture 2015 de l'OTAN a Espanya puguen tindre com a objectiu, no només dur a terme atacs, sinó també el envair qualsevol país, potser Síria, un país africà, o simplement facilitar una escalada militar amb Rússia, que és tant com obrir les portes a una nova guerra freda i la possibilitat d'un enfrontament armat en sòl europeu entre potències nuclears.

Els moviments socials i l'opinió pública haurien mobilitzar-se en contra d'aquestes maniobres de l'OTAN. No s'ha d'oblidar que l'OTAN té com a comesa la solució dels conflictes mitjançant la utilització de la força (la guerra); que és la màxima potència mundial causant de la carrera d'armaments; que demana insistentment l'augment de la despesa militar. Per això, cal demanar polítiques públiques a favor de la pau, de la resolució pacífica dels conflictes, del desarmament i del dret internacional humanitari, i en aquest sentit, donar acollida a les persones que fugen de les nostres guerres.

L'OTAN durant el proper mes d'octubre fins al 6 de novembre durà a terme les maniobres militars Trident Juncture 2015, a Espanya, Itàlia i Portugal. En elles participaran 30.000 efectius de 30 països, 20.000 dels quals es desplegaran a Espanya, amb el propòsit de realitzar operacions d'intervenció a gran escala davant de tercers països. Aquestes maniobres seran les més grans realitzades al sud d'Europa i tindran lloc en diferents punts del territori espanyol.

La Trident Juncture 2015, que tindrà lloc a Espanya, ve a afegir-se a dos perills recents. Un a la base marítima de Rota (Cadis), on els EUA ha instal·lat destructors amb l'escut antimíssils que ens diuen servirà per protegir-nos d'atacs. Al seu dia, es va justificar davant d'un Iran nuclear, que hui no es justifica un cop s'ha signat un acord, la qual cosa indica que l'escut està dirigit enfront de Rússia i la Xina. El segon, la recent acceptació del Govern de l' PP que la base aèria de Morón (Sevilla), EUA desplegarà 2.200 marines (que actuaran en aquestes maniobres) i s'instal·larà el comandament de AFRICOM davant l'Àfrica subsahariana, disposats a llançar atacs i intervencions sota el supòsit de la guerra contra el terrorisme.

Espanya és actualment un país emissor de migrants. Entre 2009 i 2014 més de 700.000 espanyols han fixat la seua residència a l'estranger, superant al gener de 2015 els dos milions d'emigrats. Així ho recullen les xifres proporcionades per l'INE, i encara que fa escassos mesos la Marea Grana denunciava que aquestes minimitzen la situació real, evidencien una tendència ja consolidada.

CAP ÉSSER HUMÀ ÉS IL·LEGAL

Totes les organitzacions internacionals (ACNUR, AI, CREU ROJA ...) denuncien aquesta situació, però els governs es perden en tortuositats burocràtics i procedimentals sabent que amb això només aconseguixen donar l'esquena al problema i que el desastre es perpetuï alhora que faciliten l'ús i abús d'armament beneficiant a les multinacionals, dirigides en alguns casos per futurs exministres.

NINGÚ TRIA ESDEVENIR UN O UNA REFUGIADA

Nosaltres i nosaltres volem fer una crida a les consciències de totes les persones de bé perquè exigim als nostres governs que acatin la voluntat popular i destinin recursos a l'ajuda solidària per als refugiats, al mateix temps demanem a totes les persones que, cadascuna segons les seues possibilitats, doni suport activament a aquestes persones que estan en una situació ja viscuda per molts espanyols i espanyoles i que amb l'escalada bèl·lica pot repetir-se en un futur no molt llunyà.

Totes som refugiades del capitalisme.