Dénia.com
Cercador

Xavi Sarrià: «Crec que el feixisme ha gaudit de molta impunitat al nostre país»

03 d'octubre de 2021 - 08: 50

El proper Nou d'Octubre actuarà a Dénia una de les veus més importants de la cultura valenciana de les últimes dècades. Parlem de Xavi Sarrià, responsable junt al seu antic grup, Obrint Pas, que es popularitzara la música en valencià entre la joventut, donant inici a una escena musical sense igual en tot l'Estat.

Després de 20 anys, Obrint Pas va comunicar la seua retirada dels escenaris, el que va portar al seu exvocalista a centrar-se en l'escriptura i altres projectes en solitari. A Dénia arriba en una data tan assenyalada amb un concert documental disposat a posar en valor les lluites valencianes i a retrobar-se amb el públic d'una comarca per la qual sent especial devoció. Per aquest motiu, ens posem en contacte amb ell per xerrar sobre la seua proposta, les mobilitzacions valencianes, el nostre passat negre ... però també sobre l'esperançador present i futur, així com de la rellevància de la nostra comarca en els últims moviments.

PREGUNTA. Vens a presentar No s'apaguen les estreles. Un concert documental. En què consisteix aquest projecte?

RESPOSTA. És un concert que naix de la cançó que vam fer per La mort de Guillem, la pel·lícula. La cançó ja intentava recuperar les nostres històries de lluites populars, i en el concert hem intentat donar veu a aquestos testimonis, de les nostres històries de resistència i lluita en moments difícils.

És un concert intercalat amb elements audiovisuals que, d'alguna manera, van participant entre cançó i cançó.

P. La pel·lícula de la qual parles, La mort de Guillem, tracta sobre l'assassinat de Guillem Agulló al 93. Però molt del que es veu a la pel·lícula recorda massa a conflictes més actuals. Per què sembla que estiguem igual gairebé 30 anys després?

R. Crec que el feixisme ha gaudit de molta impunitat al nostre país. L'assassinat de Guillem va ser un exemple flagrant, però també l'assassinat de Miquel Grau i tota la violència de l'extrema dreta que s'ha patit al País Valencià. Aquesta impunitat, per desgràcia, continua i hui s'amplifica amb els nous discursos d'odi que veiem contínuament, les noves agressions als carrers, la legitimació que donen certs sectors a tot això ...

La veritat és que és trist, però també és esperançadora tota la lluita de la nostra gent i el nostre poble, que és el que volem posar en valor en aquest concert.

P. Penses que això que contes afecta especialment al nostre territori o està creixent, o tornant, a tot arreu per igual?

R. El feixisme està tornant a tot Europa i a tot l'Estat espanyol, com vèiem l'altre dia en chueca, per on es passejaven impunement. Ací ho hem patit molt. Les històries que ensenyem en el concert són una mostra de tot el que han patit tantes generacions. Però també és posar sobre la taula el contrari: tot el treball, la lluita, tot el que ha fet tantíssima gent de la nostra terra per plantar cara al feixisme i guanyar un futur de llibertat.

P. Es diu molt això de «la història es repeteix» i veient algunes escenes de la pel·lícula, que recorden tant a l'actualitat, així ho sembla. No em puc treure del cap, per exemple, el judici que veiem, amb una justícia tan clarament posicionada.

R. La veritat és que en la pel·lícula es mostra aquest moment del judici, que és molt bèstia, en el qual es va intentar criminalitzar la família i els amics. Es va intentar tapar tot el que havia passat presentant-lo com una simple baralla i acusar, fins i tot, a Guillem quan ell havia sigut el assassinat.

La veritat és que és trist tot el que hem patit i, com dius, continua repetint-se la història. Però, malgrat tot això, sempre la nostra gent ha estat lluitant, perseverant i desafiant a la por. La por que sentíencara no els va vèncer. La por hi era, però els podia més les ganes de canviar les coses. Això és el que volem posar en valor aquests dies de múltiples crisis que estem vivint.

«Les dates assenyalades són importants per celebrar el que som i d'on venim»

P. El presenteu ací justament el Nou d'Octubre. Creus que ara, pel que parlàvem, és més important aquest tipus de celebració?

R. Crec que és un moment molt complicat el que estem vivint, i que el Nou d'Octubre es converteixca en un dia de celebrar les nostres lluites i dir al carrer que estem vius, com fa a València la manifestació antifeixista, crec que és molt necessari. Per sort, hi ha molta gent sortint als carrers i omplint els concerts. Aquest és el signe de la nostra gent.

P. A Dénia, el Nou d'Octubre sempre ha tingut un caràcter reivindicatiu, imagine que com en tots els pobles, però més limitat a actes purament polítics, xerrades, esdeveniments més tradicionals com la dansa, però això de fer concerts de rock en valencià era una cosa que teníem com oblidat. És important apostar per aquests escenaris en una data tan assenyalada?

R. Crec que sí, tot i que els concerts en la nostra llengua han d'estar tot l'any, no només en dates assenyalades. La nostra llengua ha d'ocupar els escenaris i espais quotidians. Però també les dates assenyalades són importants per celebrar el que som i d'on venim.

P. Imagine que és també una forma més senzilla de posar en contacte a la població jove amb la nostra cultura i fer-la més partícip d'aquesta celebració.

R. La joventut és el nostre futur. Per sort, la gent jove està molt animada a participar i a eixir als carrers. A mi m'ompli d'alegria veure a tanta gent sortint i participant de les lluites i, en el meu cas, anant als concerts. Crec que és vital i una sort que tinguem tota aquesta joventut hui en dia.

P. Tocareu en la llarga època COVID. Què és el que més trobes a faltar dels concerts pre-pandèmia?

R. Evidentment, el contacte amb la gent, que estiguen en peu ballant sense restriccions ... Ara sembla una cosa impossible que s'ajunte tot el públic, abraçant-se, gaudint i cantant a ple pulmó, i no estar tots moderant-nos.

Tot i això, hem intentat fer un format que en temps de pandèmia puga funcionar.

P. Com siga, tornes a la Marina, que és una comarca per la qual, si no m'enganyo, sents devoció. Per què és important la Marina Alta per a l'escena musical valenciana?

R. La Marina és un referent. És un territori on vam començar molts concerts en la nostra època. Sortíem de València i anàvem a la Marina i trobàvem moltes persones com nosaltres, aquests pobles en festes, aquests primers concerts que ens van donar vida ... Per això li tenim aquesta estima, als seus paisatges, les seues emocions, els records que deixem ací ... De fet, la cançó Si tanque els ulls de Obrint Pas està basada en un concert a la Marina.

Per això és, en definitiva, tan important per a nosaltres, pel que ha significat per a la música en la nostra llengua i per tot el que continua sent i representant.

P. A més tornes a Dénia, on vas tocar per última vegada al festival Rock a la Mar de 2006 junt a Obrint Pas.

R. Sí, al port (rialles). Que abans es feia en Els Poblets, en l'Almadrava ... Ho recorde molt emocionant. De fet, ara recorde tots els concerts del passat i sembla un altre món (rialles). Tota la gent ballant ...

Eixa emoció i eixa època marca, tot el que vam viure durant aquells anys en què fer coses en valencià era molt complicat. No hi havia tant suport institucional ni sortíem en els mitjans de comunicació públics. Es feien concerts perquè la gent jove omplia els recintes, i això era molt emocionant per a nosaltres.

Tocar a la capital de la Marina ... Era tot un símbol i va ser molt important per a nosaltres.

P. Tens ganes de retrobar-te amb el públic d'ací?

R. Sí, sí, tinc moltes ganes del concert. Quan m'ho van dir em va fer molta il·lusió per tot el que deia. Pel que significa simbòlicament la capital de la Marina, on serà la segona vegada que toque.

P. Doncs ens veurem al Nou d'Octubre, amb màscares i asseguts, però ens veurem i gaudirem, que és l'important. Ha estat tot un plaer.

R. Acabarà passant, però sembla que hi hagi estat ja tota la vida (rialles). Ens veiem, moltes gràcies.

2 Comentaris
  1. Luis diu:

    A veure. Bé que es vulgui fer un homenatge a una persona assassinada, bé que es vulgui denunciar la injustícia d'un judici però fer-ho és confondre conceptes el que provoca en realitat el blanquejament dels culpables. 40 anys votant el PP a la Comunitat Valenciana, majoria absoluta, corrupció total i el poble els seguia votant fins que va explotar el sistema sencer. No és el feixisme el que ha gaudit i gaudeix d'impunitat, és l'enorme corrupció del sistema, ara s'ha posat de moda utilitzar la paraula «feixisme» per a tot desvirtuat el sentit i deixant-ho en res. Ara anomenar feixista algú ven això és trist perquè desvia l'atenció sobre la corrupció generalitzada. en què se sustenten tots els partits polítics.
    D'altra banda, si volen basar la seua música en una mena de cançó protesta política, doncs molt bé, però en realitat l'únic que fan és aprofitar el filó del que hui dia ven. Màrqueting pur però que si els funciona doncs fantàstic. 40 anys votant el PP podrien fer una cançó amb aquest tema i un bon vídeo al Palau de les Ciències, al circuit de F1 oa l'aeroport de l'«agüelo» a Castelló per exemple.

    • Casimir Arteta diu:

      Però si aquests són igualets a aquests contra els que diuen lluitar, els feixistes, diuen. Les mateixes cares d'odi, els mateixos missatges de violència i d'intolerància. Només canvien els símbols, el territori de què volen excloure els que no pensin com ells, és a dir, nacionalistes, les banderes. Diuen ser antifeixistes, però són comunistes, que tal com ens ha demostrat la història, pessics palles, i es mouen amb la mateixa impunitat que diuen que tenen els altres ... Els uns, encegats per la radicalitat, i altres, aprofitant per treure unes peles de cada aigua tèrbola.


37.861
4.463
12.913
2.700