Vicent Grimalt: «Calen governs progressistes que mirin els interessos de la majoria dels ciutadans»

El 2015 es presenta per primera vegada com a cap de llista del PSPV en unes eleccions de Dénia i guanya, podent governar la ciutat en coalició. El 2019 es ratifica la confiança del municipi i torna a eixir guanyador, aquesta vegada amb majoria absoluta. No necessita ningú més i es posa al capdavant de l'Ajuntament, essent el màxim responsable en una legislatura difícil. Ara, es torna a presentar per tercera vegada amb la intenció de rebre de nou el suport suficient de la població per acabar la transformació de la ciutat que defensen.

Vicent Grimalt a la plaça Arxiduc Carles

Vicent Grimalt ens espera a la plaça Arxiduc Carles, lloc que el candidat socialista ha elegit per dur a terme aquesta entrevista. Seiem, a petició seua, a la terrassa d'una cafeteria del lloc. Porta dues xapes a la solapa: la de l'Agenda 2030, que llueix habitualment a les trobades més formals, i el cor que el PSPV gasta per a la campanya. Perquè, novament, toca campanya.

PREGUNTA. Una altra campanya com a candidat a l'Alcaldia després de vuit anys com a alcalde. No és esgotador?

RESPOSTA. Sí. Com més gran et fas més esgotador és. Però són tres o quatre setmanes cada quatre anys i cal afrontar-ho, amb il·lusió i amb ganes. Però és esgotador.

P. Per què vols tornar a ser alcalde?

R. Entre altres coses, perquè la gent que està amb mi m'ho va demanar, i perquè al llarg d'aquesta legislatura, per la pandèmia, se'ns han quedat projectes que tots volem acabar, per això vam decidir que em tornaria a presentar.

P. Continues sent el mateix candidat que es va presentar el 2015?

R. Sí. Bé, més gran i amb menys pèl, però sí.

P. Com era la Dénia que et vas trobar el 2015?

R. Fàcil de veure: no hi havia res. Una Dénia parada, amb mogollón de projectes per fer, sobretot el Pla Confiança que no havien estat capaços ni de fer projectes conforme tocava, i els vam haver de fer nosaltres. Sense un projecte de ciutat en cap sentit.

També era il·lusionant. Arribar pràcticament de zero i començar a fer coses.

P. Com és la Dénia d'ara?

R. Una Dénia molt diferent. En què s'han fet moltíssimes obres, s'hi ha vianants molt espai, fent-se per a la gent, per als nens… Molt més verd! I amb un futur molt clar com és el tema universitari o tot el que s'està fent des de Turisme, amb un Pla General aprovat quan fa no sé gaires anys que no teníem, amb unes polítiques d'infància i joventut que no existien abans d'arribar nosaltres perquè no hi havia projectes... Amb molt menys deute, també, que quan arribem.

Jo crec que és una nova Dénia que la gent del carrer nota.

P. Per què cal un altre govern de Vicent Grimalt?

R. No és que faci falta cap altre govern de Vicent Grimalt. És que calen governs progressistes, d'esquerres. No només aquí, sinó a infinits pobles, ciutats, ia la Comunitat. Són els únics que fan polítiques socials, educatives públiques, de la sanitat pública, i de tot allò que els ciutadans necessiten.

No és una qüestió que siga jo o que siga un altre. És una qüestió del tipus de política que fan uns, mirant els seus amics o els interessos de saber qui, i altres que ho fem mirant els interessos de la majoria dels ciutadans.

P. D'aquesta legislatura, amb majoria absoluta del PSPV, se n'ha dit que ha faltat diàleg. S'ha parlat de corró.

R. Alguna cosa han de dir. Però és molt fàcil veure el percentatge de punts aprovats per unanimitat a tots els plens que s'han fet. Jo diria que en són més del 90%. És clar que sempre hi ha diferències, i sobretot als partits que no són progressistes, però la immensa majoria de punts, tant en comissions com en els plens, s'han aprovat per unanimitat.

Però és clar, no poden dir «què bons que són, que bé ho fan» i després presentar-se a les eleccions. Hem fet el debat de la ciutat, hem fomentat la participació pública als plens… Hem fet una política oberta i transparent.

P. A la pregunta de per què caldria un altre govern teu, m'he fixat que has contestat que el que cal són governs progressistes, d'esquerres. Però no has dit governs del PSPV. Si calgués, creus que seria possible un nou Acord del Castell?

R. Nosaltres sempre hem estat disposats a continuar treballant amb Compromís. De fet, en aquesta legislatura parlem amb ells i els ho vam proposar. Però havien d'adonar-se que nosaltres ja érem dotze regidors, i ells n'eren tres. I els regidors que havien eixit per part del PSPV havien de tindre una delegació. No podíem fer com a l'altra legislatura, que érem set i quatre.

No ho van voler veure, van creure que a l'oposició podien fer més feina, ja que allà ells. Ara bé, jo suposo que sí que seria possible l'acord. Per part meua. Però no em puc ficar al cap per saber què és el que pensen o què farien.

Nosaltres tenim molt clar què faríem. Ells no ho sé.

P. No s'ha trencat la relació?

R. No. Jo crec que en aquesta legislatura amb tots els grups hi ha hagut una relació super cordial. Amb tots. Tenim diferències, és clar, però als plens ia les reunions no hi ha hagut cap problema.

De fet, a la pandèmia treballem tots de la mà. Evidentment, el pes el teníem nosaltres que portàvem les delegacions. Però reunions pel Zoom aquest vam fer milers.

P. Quan hi ha una candidatura a la reelecció, a ocupar el mateix càrrec, hi ha alguna cosa que m'inquieta: les promeses que es fan, el programa, no són coses que es podrien haver fet els anys anteriors?

R. No s'haurien pogut fer perquè, com moltes obres, quan arriben eleccions no estan acabades. Cal tindre en compte que durant aquesta legislatura s'han quedat coses per fer, però no perquè nosaltres no hàgim treballat, sinó perquè hi ha hagut una pujada de preus bàrbara que ha modificat els pressupostos de moltíssimes obres que teníem començades, o que licitaríem , i que se'ns han quedat desertes.

La pandèmia ha estat molt més llarga que un any, però vam estar tot un any dedicat única i exclusivament a buscar i modificar crèdits i pressupostos perquè serveis socials tinguera la injecció necessària de diners per ajudar les famílies. I a les empreses.

Sempre queden coses per fer, però Dénia, igual que totes les ciutats, evolucionen. Aquí, per exemple, tenim nou mil i escaig cases a el Montgó que no estan connectades al clavegueram. Això no es pot fer en una legislatura. A Les Marines y Les Rotes no sé jo quantes queden encara per connectar. Doncs qualsevol dia ens enganxaran una bufetada des d'Europa que ens quedarem tremolant. No es pot permetre, però tampoc no ho pots fer en una legislatura.

Cal recordar-ho, el 2007-2008, el govern de Paqui Viciano va aconseguir onze milions d'euros de la Confederació Hidrogràfica del Xuquer del Ministeri, per fer el clavegueram de les Rotes-Montgó, i després de la moció de censura… Aquesta és una prova palpable de les diferències en com es fan les coses. Vet aquí com es va quedar el Montgó, amb els camins fets un fàstic, i hem estat nosaltres els que vam començar a fer tot el que no havien fet quant a canonades i connectar el clavegueram. A Les Rotes ni ho van començar, i van deixar perdre els onze milions d'euros que teníem amb una subvenció. Doncs bé, aquestes són les diferències. I això no ho pots fer en una legislatura.

P. I quin és el projecte que més has trobat a faltar fer? L'assignatura pendent?

R. L?assignatura pendent més grossa que tenim és el transport urbà. S'hi ha quedat penjat, encara que al ple d'aquest mes ja va l'aprovació definitiva del que és el projecte. Ens ha costat mesos perquè hi ha hagut moltes modificacions i és una cosa que és molt cara. Li costarà molts diners a la ciutat de Dénia. Al voltant de 700.000 euros cada any. Però ho hem de posar en marxa.

P. El Pla General Estructural és de les fites més grans que heu aconseguit aquesta legislatura. Al temps de descompte, amb discrepàncies per part de l'oposició al complet i dubtes per part d'un percentatge de la ciutadania. És el PGE que necessita Dénia, heu dit. Però, és el PGE que volíeu?

R. És el PGE que necessitava Dénia? Sí, evidentment. I sí, és el que ens ha agradat. Potser no al 100%, perquè hi ha hagut coses que ens hauria agradat fer, però per motius diferents no s'ha pogut. És el PGE de la ciutadania? Mira, jo et faria un repte d'aquells que em fa la senyora [Pepa] Font a mi: pregunta pel carrer a quanta gent li interessa o sap què és un pla general, i el 95% et dirà «això no ho sé que és».

És clar que cal. Que l'oposició no hi està d'acord? Evidentment, perquè hi ha un sector de l'oposició que van haver fet un altre pla. I la prova és els intents que van fer fins al 2015 per aprovar plans generals que des de qualsevol administració supramunicipal se'ls tombaven perquè deien que estaven bojos, que això no es podia fer. Però ells tretze tretze. Entre elles la senyora Pepa Font.

Estem contents amb la feina que s'ha fet. I no és un pla que s'ha aprovat al descompte. Nosaltres acabarem de ser regidors el dia 17 de juny. Fins aquell dia, continuem sent regidors i la ciutat ha de continuar.

P. Hi ha alguns punts al programa que provoquen aquesta sensació de vist que parlàvem abans. Per exemple, el Bosc de Diana. Ara sí que sí?

R. És una d'aquelles coses que hauríem de preguntar a l'equip que va eixir de la moció de censura. Per què va deixar perdre set milions d?euros de fons FEDER? Un dels projectes, que jo diria estava al voltant dels dos milions d?euros, era el Bosc de Diana. I ho va deixar perdre, perquè tret de la plaça del Consell i de l'Ajuntament, tota la resta ho van haver de tornar perquè no van executar cap obra. Ni l'Hort de Morand, ni el Bosc de Diana, ni sé quantes coses més que hi havia al Dénia Futur, que ja ni em recordo.

Però ara sí que tenim dues línies d'ajuts Next Generation, d'Europa també, que ens permetran iniciar les obres i el projecte del que serà la gran zona verda de Dénia.

P. Com arriben aquests Next Generation que tant hem escoltat?

R. Doncs perquè tenim els projectes fets. Teníem molt clar el que volíem fer i ho hem sabut gestionar amb Turisme Comunitat Valenciana o amb el Ministeri. Ho hem sabut treballar, hem tingut bon suport i hem presentat les coses bé.

Això no és que projectis i t'ho donen. Hi ha molts municipis que se n'han quedat fora. Els nostres projectes s'han valorat i s'han valorat bé. Pel que ens han donat els diners.

P. De quants diners estem parlant?

R. Nou milions. Nou i bec.

Grimalt atén l'entrevista a una cafeteria del barri

P. A més d'alcalde, has estat regidor de Turisme i tens intenció de repetir-ho. A Dénia, on el Turisme és tan important. No és gaire ambiciós? D'on treus temps per a tot?

R. El temps el treus d'on calga perquè nosaltres som regidors 24 hores al dia. El que cal tindre en compte és que a Turisme hi ha un equip de gent amb molta experiència. Com a la majoria de departaments, tu pots marcar algunes coses, però si tens gent darrere que respon i té les coses molt clares és més fàcil de portar.

P. Quina feina queda pendent per fer en matèria de turisme?

R. No és qüestió de feines pendents. Els treballs estan començats. El DTI (Destí Turístic Intel·ligent) està en marxa, molts projectes de digitalització… I pendent continuar fent la feina a la línia d'ara. Perquè Turisme és una cosa que és molt transversal per a tota la ciutat, ja que inclou totes les regidories, però és una cosa que es mou. El turisme no sempre és el mateix. Has de continuar inventant i continuar fent coses. Anar-se adaptant.

Nosaltres hem aconseguit aquesta legislatura tindre el reconeixement de Municipi Turístic de la Comunitat Valenciana. Que només n'hi ha sis a tota la comunitat. Perquè s'ha fet la feina que altres no han fet. El segell SICTED de qualitat del Ministeri, per exemple. Tenim 80 a tota la ciutat, entre restaurants, hotels... Fins i tot la Policia Local la té. Som el tercer municipi d´Espanya amb més SICTEDs. Per alguna cosa és.

P. És fiable que l'economia de Dénia tingui tanta dependència del turisme?

R. No. No és fiable mai res. Mira si era poc fiable a l'època de la passa, o després, a l'època de la joguina. Són cicles, etapes, però hem de treballar perquè continuï sent fiable i que no passi el que ens va passar a les altres èpoques que he esmentat.

Tenim projectes com el de la Ciutat Universitària que és una alternativa important, si més no quant a temporades de l'any que no són les que ve la gent a la platja. Fiable no hi ha res sempre que apostes a un “monocultiu”. Què li passarà a Almussafes el dia que la Ford tanqui?

P. De la taxa turística no vols ni sentir-ne parlar, però ha estat aprovada pel Botànic.

R. Com que jo no sóc a les Corts no sé les negociacions com van ser. Nosaltres sempre hem tingut clar que a Dénia no es pot aplicar. A Benidorm és molt fàcil, a València també, perquè tenen força hotels i és on és fàcil aplicar la taxa. Però a Dénia és molt complicat, i no penso que hui dia siga la solució. Turisme Comunitat Valenciana ja té una línia de fons de cooperació local destinada únicament a municipis turístics. Això és una de les injeccions de diners que hem daconseguir.

P. Has anat avançant a poc a poc el tema de la Ciutat Universitària. Serà el que ja hem conegut, o només és el principi?

R. Només coneixem el principi. Coneixem que al CDT s'han fet diverses jornades amb la gent que està estudiant a Alacant. Amb la gent que està fent Ciències de la Gastronomia allà, que és el que es vindrà. Però per fer-ho necessitem una infraestructura que no és la que tenim encara. Començarà sent, quan estigui acabada, la casa de Torrecremada. Però el que importa és aquest aulari i l'edifici que s'hagi de fer possiblement a la zona de pujant a la Pedrera. I la intenció és que a mitjà termini, perquè no és una cosa que siga hui per demà, anar demanant a la Universitat d'Alicant algun altre grau per anar ampliant aquest espai. No ens podem quedar aturats, però no és una cosa que podrem veure d'un dia per a l'altre.

P. I on viuran els estudiants?

R. Junt a l'aulari esmentat, la previsió és intentar fer una residència d'estudiants. Tenim un milió i mig de fons Next Generetion per fer els projectes. I hem de fer-los, perquè el que no facis a, crec que són, tres anys, després has de tornar els diners. Però no farem nosaltres com el govern de la moció de censura i tornar els fons europeus.

P. Què sents quan uns amics et diuen que el seu fill o filla s'ha hagut d'anar a viure a un poble interior perquè a Dénia el lloguer és impossible?

R. Impotència. És un problema molt greu. No només a zones turístiques, a moltíssimes zones està passant. És un problema que cal afrontar. Ja hem enviat una carta al Ministeri perquè ens posin a disposició els terrenys on hi ha les cases dels antics ferroviaris perquè es pugui construir una zona d'habitatge social.

Una altra cosa que farem, que ho hem intentat de vegades però no ha arribat mai a bon port, és demanar-li a la Generalitat aquelles cases que ells han anat «heretant» aquí, perquè les habilitin i posin a disposició de la gent.

Però és un problema molt més complicat. Fent només un edifici de 40 habitatges no soluciones el problema. És un problema d'habitatges turístics, de com està el mercat, i això, tard o d'hora, l'haurem de regular.

Grimalt repeteix per tercera vegada com a candidat socialista a l'alcaldia de Dénia

P. Si estigués a sobre la taula la possibilitat de regular el preu del lloguer, estaríeu disposats a estudiar-lo?

R. Per suposat que estaríem disposats. I si no m'equivoco, la setmana passada es va aprovar a Madrid, a les Corts Generals, la Llei d'Habitatge. A partir d´aquí cal començar a posar-se les piles.

El que no hi ha dret és que en algunes zones de Dénia hi hagi milers de vivendes buides i tancades durant pràcticament tot l'any, esperant l'estiu per a dos mesos treure el mateix que tot l'any, i que després la gent no tingui llocs per viure. D'alguna manera cal regular-ho.

P. Creus que hi haurà tramvia o tren direcció nord els propers quatre anys? Perquè, sincerament, sona un poc de fum.

R. Hi haurà tramvia. Què no és el que ens agradaria? També ho he dit sempre. Però TRAM d'aquí a Gandia sí que hi haurà perquè Ferrocarrils de la Generalitat ja té l'ordre de començar els treballs. Suposo que ja deuen haver començat.

No és el que volíem i el que sempre hem reclamat. Però bé, alguna cosa és alguna cosa.

P. Des de fa unes setmanes han estat constants els conflictes i les acusacions entre la candidatura del PP i el PSPV. Què està passant?

R. No ho sé. Que preguntin a la candidata del Partit Popular. Nosaltres portem la línia de sempre, que és explicar el programa a la gent, explicar què és el que hem fet, i deixar de banda els atacs conforme està fent el Partit Popular.

És una persona que va estar a la legislatura del 99 al 2003 amb poder, perquè tots saben que la senyora Font de florero no va mai. Ella on va, tallarà el bacallà. A més va ser una de les artífexs de la moció de censura fins que la van fer fora el desembre del 2014. El que està intentant ara és desprestigiar el que nosaltres estem fent. Que digui que nosaltres no hem fet res durant vuit anys… Que digui ella què va fer durant dotze anys!

P. Has triat aquesta plaça, Arxiduc Carles, per fer l'entrevista. Què representa?

R. Les polítiques que hem fet els socialistes. Conforme va explicar Maria Josep [Ripoll] a la visita del President, que no se'ns oblidi que totes les places públiques que té Dénia hui dia s'han fet quan ha governat el Partit Socialista. Amb Paqui Viciano la plaça del Convent de Sant Antoni o Mariana Pineda, per exemple. I nosaltres aquesta, la de l'Oest… Hem fet nosaltres allò que no ha fet mai el Partit Popular ni la dreta.

Hi ha molta amnèsia amb els nostres projectes. La Biblioteca Municipal, l'Agència de Lectura Rafael Chirbes, la pista d'atletisme, la gespa de Diego Mena, la reforma de la Casa de la Cultura, el carrer Major… L'avinguda Joan Fuster i el pas del tren, per exemple. Ningú no recorda com estava Joan Fuster fa quatre anys. Un munt de coses que semblen de tota la vida, però s'han fet ara. La il·luminació del port! D'això ningú no se'n recorda. Aquí no s'hi podia anar i mira ara la llum que hi ha. O els arranjaments de fanals del Montgó.

Treball s'ha fet mogollón. Qui ho vulgui negar, doncs això ja…

P. Quina diferència el vostre projecte entre tots els que hi ha a sobre la taula?

R. Que nosaltres no venem fum en res de les propostes que portem. Conforme hem fet fins ara, el nostre programa és realitzable al 100% i tenim clar que ho podem fer. Mai direm res que no puguem complir. Altres venen altres propostes que ens agradaria saber com ho faran. Nosaltres ho tenim molt clar.

P. Guanyes l'Alcaldia i et presentes el primer dia al teu despatx. Què seria el primer que faries?

R. Continuar treballant. L'endemà seré a l'ajuntament, com la majoria de dies, a les 08 o 30 per continuar treballant. Si després hi hem d'estar, continuarem amb la llibreta que tenim. El mateix. És un avantatge perquè no has de començar de zero com ens va passar el 09.