Article de Juan Bta. Codina Bas
Presentarem un llibre publicat el 1918, però l'origen se situa tres anys abans quan l'escriptora va començar a recórrer aquestes costes i paisatges de la Marina d'Alacant en un passeig un poc penós, ens diu l'autora, que iniciat quan el ferrocarril per la Marina no s'esmentava si més no, a l'concloure dit ferrocarril és un fet.
Signa el llibre Narcís de l'Prado i té un pròleg d'Eduardo López Chavarri qui en el seu començament ens crea confusió, ja que les seues dues primeres línies són Com resistir davant els prego d'una dama que us demana un pròleg per a un llibre? I seguix: Vol seua autora que coneguis la regió anomenada de la Marina d'Alacant. Estem parlant d'el llibre Costes i paisatges de la Marina d'Alacant. Aquesta contradicció amb el nom que suggereix ser el seu autor un home i el femení que empra el prologuista el desvetllarem més endavant, però ara volem assenyalar una dada relativa a el moment de la seua aparició.
L'època. Es va publicar el 1918, l'any en què gran part de el món estava envaïda per una pandèmia que portava el nom de grip espanyola i el de l'escarabat. El seu nom va ser a causa de que si els països immersos en la primera guerra mundial censuraven les notícies sobre la grip per no desmoralitzar les tropes, a Espanya a l'ésser un país neutral sí que va ser objecte de molta informació pel que d'aquí el que es conegués com la grip espanyola, quan d'espanyola no tenia res, i d'altra banda la consideració que aquesta grip s'estenia amb la mateixa facilitat que les paneroles o que aquests insectes la propaguessin. Precisament en aquest any i crec, en la meua apreciació que no va ser premeditada, però si casual, que en una època que la civilització estava immersa en un panorama desolador, l'aparició d'aquest llibret de mida xicoteta era concebut com una joia per elevar l'ànim de l'lector mostrant els bells paisatges, no dels pobles, de la costa que s'estén des de Dénia a Alacant, en un viatge realitzat per una dona on s'aprecien emocions i sensibilitats pròpies de la dona.
No és lloc en aquest moment parlar d'aquella pandèmia encara que si assenyalarem que a la revista de Higiene i Tuberculosi que dirigia el denier Dr. José Chabás deia que ataca principalment als adults sans (la majoria entre els 20 i 40 anys), respecta a la gent gran i és poc greu per als nens. A Espanya va deixar al menys 260.000 morts.
En Xàbia la grip també va haver de notar-se ja que en les nostres anotacions dels anys 1917, 1918 i 1919 es pot apreciar la incidència de morts en els tres últims mesos de l'any i s'aprecia el major nombre el 1918.
1917
- Octubre: 8
- Novembre: 10
- Desembre: 9
1918
- Octubre: 27
- Novembre: 14
- Desembre: 8
1919
- Octubre: 8
- Novembre: 13
- Desembre: 12
Un cop dit això anem a centrar-nos en el propi llibre.
El Llibre. En aquest Dia de l'Llibre que no tindrà celebració a causa de l'COVID-19 és bo parlar de el llibre que va aparèixer en aquella pandèmia de 1918.
Quan va aparèixer aquest llibre l'autora tenia 73 anys. En aquest llibre es dóna a conèixer la Marina d'Alacant, "... les seues belles costes, els seus racons deliciosos, els llocs bravíos, o plàcids, o austers, o amables, d'aquesta contornada tan poètica ... Cal tindre l'ànima plena d'aquell íntim amor a la pàtria natal, per nodrir-se commogut pels infinits "moments" sentimentals que el país pot suggerir-nos, i per voler comunicar amb generós impuls a les altres gents totes les joioses emocions que abans sentíssim ... ".
El contingut d'el llibre abasta la regió que va des del Montgó fins a la pròpia ciutat d'Alacant detenint principalment a Xàbia (tres capítols dedicats al seu terme), per passar a Teulada i Moraira (tres capítols més), Benissa, Ifac, Bèrnia, Fontilles , Altea, Benidorm, la Vila Joiosa, Guadalest, Busot concloent a la mateixa capital de la província com havíem dit. Però en la descripció que realitza no desitja entrar "en detalls referents als pobles, perquè el seu objecte és tan sols descriure paisatges i marines".
L'autora que sempre utilitza el seu llenguatge com si d'un autor es tractés, va pujar a l'Montgó (sense 't' explica: "descansem un instant, que cal cobrar alens i ànim per ascendir a l'elevada cimera de l'Montgó ... Tres hores penoses coronen els nostres esforços ... puges, lector, agarrándote a breñas, a matolls, pinchándote amb argelagues, relliscant per pedregoses i pendents sendes, recolzant-te en sortints pics, suant, anhelosa la respiració, emocionada l'ànima i encantats els ulls. "
I quan descriu la rada de Xàbia ho fa de la següent manera: "Un vast semicercle que acaba al Cap de Sant Martí, ens mostra la més bella rada que potser hi ha al litoral de Llevant, a Espanya. És veritablement grandiosa ... L'ampla i bella rada d'aigües sempre en calma ... aigües com immens mirall que retraten els caps en elles ... produint un conjunt altament poètic per a l'artista; de tranquil·la i dolça meditació per al filòsof; de riallera gràcia i grata impressió per a l'amant del bell ".
Finalitzen aquests capítols dedicats a Xàbia amb les següents paraules: "T'he descrit el que els meus ulls van veure, ... t'he mostrat la bellesa; d'aquí a més, calla; reconcentrémonos els dos; mirem el solitari paisatge amb els ulls de l'ànima; somiem i Remuntem al sublim ... ".
Aquest llibre trenca amb tot l'escrit per homes i s'aprecia la sensibilitat femenina i encara els seus coneixements musicals a flor de pell, com quan descriu la 'Gruta dels orguens': "El fenomen acústic se sent amb delectació; és en xicotet, una imitació de la fantàstica gruta de Fingal, a Escòcia ... Mendelssohn va compondre una bella simfonia, inspirat pels rumors de la cèlebre gruta. "
L'autora. Sota el pseudònim de Narcís de l'Prat s'amaga Paulina Ibarra Blasco. En una època que escriure una dona semblava que podia perjudicar en el seu prestigi a l'espòs, que a més era advocat, músic i escriptor, va triar aquest apel·latiu al·ludint a una floreta que creix amb aquest nom en els prats, principalment a l'Alt Pirineu, el narcissus pseudonarcissus, Una de les múltiples varietats de la família de les amarilidáceas i amb origen a la zona mediterrània, alhora que tenia una connotació viril amb reminiscències mitològiques.
No podia sobreeixir sota pena de soscavar l'esquema que seguia el món social. Però a més, quan llegim el llibre, l'autora tracta d'ocultar plenament la seua condició de dona, perquè possiblement si aquest llibre, el lector hagués sabut, encara que es diu en el pròleg, que estava escrit per una dona, l'índex de lectors hagués estat molt menor i els prejudicis latents sobre el que escrivia una dona, li foren desfavorables. Aquesta ocultació de la seua feminitat ho fa, de forma conscient, amb la utilització dels pronoms personals en gènere masculí.
A més, Paulina joc amb certa ambigüitat en aquest sentit quan en el seu novel·leta "un Lliurepensador"Publicada en 1914, porta la següent dedicatòria:" A Ricardo Benavent i Feliu. Accepta aquest record que amb tota l'efusió de la seua ànima t'ofereix el teu inseparable i fidel amic Narcís de el Prat. " A més d'aquesta novel·leta, Paulina va publicar el 1910 una obreta teatral Un grapat de serpentines: quadret de costums regionals i el 1917 va publicar un llibre "articles morals"A més de nombrosos articles en diversos mitjans.
En aquest mateix any de la pandèmia de la grip, al juny de 1918, el Centre de Cultura Valenciana la va nomenar directora Corresponent, identificant-la amb el seu nom propi, pseudònim i activitat, ja que la premsa deia: Paulina d'Ibarra de Benavent (Narcís de l'Prat ), escriptora, a Benissa. Va lliurar un treball que no hem trobat però que segur va poder consultar Francesc Martínez Martínez per als seus llibres de dret consuetudinari.
Va haver de néixer cap a 1845 i abans de 1899 estava casada amb Ricardo Benavent Feliu, que enfonsa les seues arrels a Benissa on té casa pairal, tot i que el matrimoni no va tindre descendència. "Es tracta, doncs, segons les notícies, d'una amable parella que discorre pel món en perfecte acord i mútua correspondència d'aficions i gustos, fent-grata la vida darrere del que és bo i el bell ..." deia una publicació de l'època .
Per completar el panorama anem a parlar del seu espòs, Ricardo Benavent Feliu que va publicar el 1899 Un passeig per Europa Central i Meridional en dos gruixuts volums. Dedica aquesta obra la seua dona i ens interessa recordar la dedicatòria que apareix a l'començament. "A la meua dona. Seria notòriament oblidadís, i fins pecaria d'ingrat, si no us dediqués, la meua estimada Paulina, aquest llibre, que deu la seua existència als teus incessants i sol·lícits precs. El teu has estat la causa de resolverme a consignar totes les meues impressions, rebudes en una sèrie de set viatges; tu, la que m'has donat alens per recollir els meus records, a fi que no es perdessin en l'oblit dels anys, i per triomfar en l'àrdua empresa, per a mi, de compondre un llibre, quan tan sols m'he assajat, fins al present en articles sobre art. Heus aquí el meu treball acabat. Acull-, doncs, com a causa de la seua constant obstinació; que ell et doni la prova de la meua afecte entranyable, i, tingues molt segura, de ser tu la inspiradora de tots els meus impulsos i de totes les meues concepcions. El teu marit".
A més va publicar en 1903 va publicar L'art, consideracions estètiques sobre les belles arts en general i especialment sobre la música. Seguint la cronologia va publicar en 1913 Les catedrals d'Espanya principals (romàniques i gòtiques): assaig crític i descriptiu precedit d'un estudi sobre el poder expressiu de l'arquitectura i d'un quadre comprensiu de les manifestacions artístiques. El 1920 ix a la llum Història crític-filosòfica de l'art arquitectònic des de les civilitzacions més remotes fins a la present i en la seua contínua evolució.
Va ser un consumat pianista arribant a interpretar vuitanta i tantes peces de concert, incloses les nou simfonies de Bethoven, sense partitura En aquest camp va deixar escrita XNUMX:XNUMX Missa en honor a la Puríssima Xiqueta a veus mixtes i orquestra. En 1920 va ingressar com a Director artista al Centre de Cultura Valenciana sent presentat per Francisco Martínez Martínez.
Paulina Ibarra figura en el llibre de Carmen Ramírez Gómez Dones escriptores a la premsa andalusa de segle XX (1900-1950) així com en el Diccionari Biogràfic Javiense abreujat mentre de Ricardo Benavent Feliu hi ha referències al llibre editat a Berlín per Antón Mansch: Món intel·lectual. Galeria de contemporanis en el terreny d'Arts i Ciències i en el Diccionari de la Música Valenciana dirigit per Emilio Casares Rodicio.
Només resta impulsar al fet que la obreta de Paulina de la qual hem parlat siga reproduïda en facsímil per poder-la gaudir en l'actualitat quan es conclogui la pandèmia a el temps que servirà per proporcionar treball a alguna impremta en moments de precarietat laboral.
En ple confinament per la covid-19, al Dia de el llibre. 23 abril 2020.
