Divendres que ve es celebra a tot el món el Dia Internacional de la Dona, i en denia.com volem fer un homenatge a aquestes dones més properes que amb el seu treball, actitud i constant lluita, destaquen en diferents àmbits de la nostra societat.
Durant aquesta setmana parlarem amb cinc dones que en els últims temps han aportat el seu granet de arena a la societat deniera, entre les que es troba Jessica Romero, presidenta de Ludai que serà reconeguda divendres que ve per l'ajuntament.
Hui comencem aquesta sèrie d'entrevistes parlant amb Raquel Marí, directora de la UNED a Dénia des del passat mes de desembre.
.
Ve de Gandia, si bé la seua vida professional i estudiantil ha estat vinculada a Dénia des de l'any 98, quan va començar a estudiar Ciències Polítiques i Sociologia. Actualment resideix a Gandia junt al seu marit i el seu fill, de cinc anys. Raquel és a més una gran defensora i coneixedora de la igualtat en tot el món gràcies a la seua Màster en Polítiques d'Igualtat i Gènere. Ens vam reunir amb ella al seu despatx a la Casa Municipal de Cultura, On ens rep amb un somriure.
La Raquel, ets la primera dona que ostenta el càrrec de directora de la UNED a Dénia. Com et sents?
La UNED m'ha donat molt, jo vaig començar aquí a estudiar, vaig ser representant d'alumnes, ja reivindicava el que era la UNED, que em sembla una de les millors universitats d'Espanya en tots els aspectes. La UNED et va adobant, et va desenvolupant com a persona perquè la disciplina que has de portar amb els estudis és molt més gran que la que s'ha de tindre a la universitat convencional o presencial. A la presencial et piquen tots els dies amb apunts, les classes ... aquí arribes i tens el teu llibre i t'ho has de organitzar per a tot el curs. Tens el suport de les tutories presencials, i et fa tindre molta disciplina en totes les facetes de la teua vida perquè t'has d'organitzar tot el temps entorn als teus estudis. Et dóna una visió i una qualitat en l'educació impressionant, és una de les universitats més ben posicionades a nivell mundial.
M'ha donat moltíssim, de manera que ser directora és tornar-li a la UNED el que m'ha donat a mi. Disciplina, organització, coneixement, saber desenvolupar-me sola de cara al món laboral ... tot això m'ho ha aportat la UNED.
Com compagines la teua vida personal i laboral?
El meu marit i jo conciliem la vida laboral i familiar. Som fifty-fifty. Portem el tema de la igualtat a peu de la lletra. Ni ell m'ajuda a mi ni jo li ajudo a ell: nosaltres compartim les tasques i sempre estem l'un a disposició de l'altre. I això m'ha ajudat molt, de fet m'ha ajudat també per derivar els meus estudis en el màster de Polítiques d'Igualtat i Gènere. La igualtat és un dels meus objectius, a nivell també d'universitat.
¿Aquesta igualtat ha a la UNED?
A la Universitat pública, com en totes les institucions públiques, estem obligats a respectar aquesta igualtat. La UNED ha estat una de les pioneres en tindre, a nivell nacional, una rectora, Elisa Pérez Vela. Però sí que és cert que en 32 anys de vida a Dénia, és la primera vegada que una dona dirigeix la UNED. Sí, és notícia, però jo em quedaré satisfeta el dia que això no siga notícia. El que vull és ser igual.
Creus que és necessària la celebració d'aquest dia?
Ara si. Espanya és un dels països de la UE capdavantera en lleis d'igualtat, ia causa de la crisi, la igualtat s'ha anat silenciant. La igualtat ja no és notícia però no perquè l'hàgim aconseguit, no és notícia perquè sembla que estiguem en una involució, i per a mostra un botó: l'últim comentari de Toni Cantó ... sense comentaris. Se seguixen matant dones, se seguixen qüestionant si serà cert o no ... Això et demostra que aquesta celebració cal, de la mateixa manera que el Dia Contra la Violència de Gènere. A més hem de destacar el paper de la dona. Encara seguix existint el sostre de vidre en els llocs d'alta responsabilitat, tant de l'empresa pública com la privada.
Què dona és un model a seguir per a tu?
La meua mare, sens dubte. La adoro. Per a mi és la millor persona del món. Tinc devoció per ella. Ha estat treballadora i mare de família. En els temps en què la meua mare es va casar, als anys 60, es va treure la seua oposició a Telefónica, el seu carnet de conduir ... ella no cobrava la seua nòmina, la cobrava el seu pare perquè ella no podia tindre número de compte. Després es va casar amb el meu pare, van iniciar un negoci, ha tirat endavant a quatre fills, la feina ... tot. Per a mi és una super dona
