Dénia.com
Cercador

Què va passar amb la fàbrica de l'Portland? Fotos inèdites i moltes incògnites

10 de març de 2020 - 09: 00

La Fàbrica de Portland de Dénia podria convertir-se en un hotel i residència per a gent gran

Per a moltes persones joves de Dénia, la Fàbrica de Portland pot ser simplement la fàbrica abandonada al costat d'el Pinaret d'Elies. Estan acostumats a veure de tant en tant la silueta de la seua xemeneia aparèixer a la llunyania. Però poca gent sap la seua història i què va suposar per a Dénia. I als pocs que queden els costa parlar, hi ha un mutisme generalitzat sobre el tema. No obstant això, Carles Doménech, professor de l'institut Historiador Chabàs i de la UNED recentment jubilat, ha portat a terme una investigació històrica per aprofundir en aquesta part del nostre patrimoni industrial. Un treball de divulgació sobre la història laboral, econòmica i industrial de Dénia des de la postguerra fins a la mort de Franco. Ha trobat moltes respostes, i alhora, noves preguntes.

Una primera dada sorprenent

La Fàbrica de l'Portland va ser l'única empresa espanyola que va tancar per motius mediambientals durant els 35 anys de franquisme. La calcinació dels materials per obtindre el ciment produïa gasos calcaris en suspensió. Aquests gasos afectaven els treballadors, però sobretot a l'entorn natural: sobre els tarongers que envoltaven la fàbrica es posava una espessa capa de pols blanca que impedia la fotosíntesi i el creixement normal dels arbres. Aquest problema es va agreujar quan a més van començar a construir-se xalets a prop, per l'arribada de l'turisme.

Cronologia de la fàbrica: de la seua construcció a el tancament

L'obra civil de la fàbrica (despatxos i altres instal·lacions) comença el 1954, el 1955 es fa l'obra tècnica (llar de foc, dipòsits, forn ...) i en el 56 comença l'activitat. Durant la seua construcció, hi va haver XNUMX:XNUMX morts, Una taxa de mortalitat rècord a Dénia en l'àmbit laboral. Aquests fets van ser un xoc per al poble.

Què és el ciment i d'on venien les matèries primeres

El producte que es fabricava era portland blanc, La "aristocràcia de el ciment", un material de gran bellesa diferent a l'corrent pòrtland gris. L'empresa que opera la fàbrica és CEMESA, Ciments de la Mediterrània SA. El ciment és un producte artificial que s'obté barrejant pedra calcària, argila i caolí. El profund tall a la muntanya a què estem acostumats, la pedrera del Montgó, Era la font de pedra calcària per a la fàbrica de l'Portland. L'argila s'extreia de arena de la mar, recollida en les Deveses, Concretament a la zona de l'Molinell. I el caolí (usat en ceràmica, molt apreciat a Manises) es comprava i es portava des d'Astúries.

Els tres components entraven en un forn, en què patien un procés de calcinació que, com hem dit, originava gasos. Molt poc després de l'entrada en funcionament de la fàbrica, van començar a notar-se els efectes d'aquestes emissions contaminants. Estava a punt d'esclatar el conflicte d'interessos entre els agricultors i CEMESA.

L'origen de l'xoc

Al voltant de 1960, a Dénia comença a haver-hi un procés de substitució de la vinya pel taronger. La taronja es pagava cara i el seu cultiu era molt rendible. Però el taronger és molt sensible a la pol·lució atmosfèrica, i la pols blanca de la cimentera es posava fins a tres quilòmetres a la rodona. A això se suma que entre 1968 i 1970 comencen a aparèixer ja xalets a les rodalies de la fàbrica. En aquest moment és quan s'arriba al pic d'enfrontament, perquè a més de el sector agrícola s'uneixen altres fronts, i comença la via judicial. Hi va haver quatre plets, en un dels processos judicials més llargs de la història de Dénia. Els tribunals fallen en contra de CEMESA el 1971, i comença el procés d'acomiadament dels 125 treballadors. La sentència deixava "la porta oberta" a la reobertura de la fàbrica si canviaven les condicions ambientals, la qual cosa CEMESA va respondre instal·lant uns filtres per complir aquesta premissa.

Arran de la publicació de la sentència en el Butlletí Oficial de la Província d'Alacant es presenten al voltant de 6500 al·legacions, unes a favor i altres en contra de la reobertura. Si es té en compte que la població de Dénia en aquests moments rondava les 16.000 persones, vol dir que va prendre part en aquesta causa un percentatge enorme de la població. Aquest enfrontament va crear enemistats que a dia d'hui encara continuen, i que han dificultat a Doménech seua investigació. El silenci indica que va ser un tema conflictiu.

L'última sentència de Tribunal Suprem va liquidar l'assumpte, i la fàbrica va tancar definitivament el 1973.

Reivindicar el patrimoni industrial de Dénia

El pla general estructural té un catàleg de béns protegits, però en el cas de la fàbrica de Portland només està protegida la xemeneia.

La resta de la construcció, si no es prenen mesures, "està abocada a la piqueta", segons Carles Doménech. "Allà queda maquinària i elements valuosos per a conservar, perquè el patrimoni industrial no és només l'edifici. Es podria convertir-se en seu museística, per donar valor a la història econòmica i industrial de Dénia." els únics vestigis de patrimoni industrial que queden a la ciutat són la Caldera del Gas i la façana de l'antiga Serradora Gualde, A la cantonada del carrer Diana amb el carrer de la Via.

Carles Domènech porta diversos anys immers en una àrdua investigació, i la seua obra, la crònica històrica "La Dénia de l'pòrtland: Ciment i taronges, XNUMX dífícil Encaix" està pendent de publicació. La seua intenció i la dels seus centenars de col·laboradors és la de "canalitzar la seua edició via municipal, buscant la col·laboració de l'Ajuntament de Dénia".

1 Comentari
  1. NACHO diu:

    ÉS INTERESSANT SABER QUE EL JOVE ADVOCAT, PER AQUELLS DIES, QUE VA GUANYAR EL JUDICI EN FAVOR DE DENIA FINS EL SUPREM DESPRÉS VA SER UN DELS MILLORS ALCALDES QUE HA TINGUT LA CIUTAT. RECENTMENT FALLIT.


37.861
4.463
12.913
2.700