Quan reflexionem sobre la pesca a la Mediterrània gairebé sempre ens estem referint a la mar ia l'extracció de recursos marins vius renovables, i sovint oblidem parlar d'evolució humana, d'alimentació, d'infraestructures (ports, fars, llotges, peixateries ... ), de sistemes i arts de pesca, d'un vocabulari propi de gent de la mar, de manifestacions festives, de plats, d'històries, d'investigació, innovació i formació, d'art, de models de gestió, de el paper de l'administració, de barris mariners, d'activitat econòmica, o d'identitat i marca.
La pesca a la Marina, una cultura mil·lenària, és el resultat de la interacció de la natura amb uns models socials que al llarg de la història han anat configurant un riquíssim patrimoni cultural que en el moment actual, malgrat la seua reconeguda gran importància socioeconòmica , cultural i mediambiental, està patint un declivi important.
Fòrums multidisciplinaris de la UE i de la FAO, que analitzen dades, discuteixen metodologies i proposen informes, avisen que un 90% dels estocs de la Mediterrània i de la Mar Negra estan sobreexplotats aconseguint els majors nivells de sobrepesca de el món, tot i reconèixer el seu potencial de recuperació si s'adoptessin les mesures adequades. La sobrepesca, entenent com a tal el fet que s'extreu més biomassa que la que s'està reproduint per creixement natural, afecta a la Mediterrània occidental a el 80% d'espècies demersals, entre elles algunes de gran valor: moll, lluç, gamba roja, escamarlà ... Posseeix, per tant, un gran impacte ecològic i també econòmic, tant a mitjà com a llarg termini, perquè encara és possible que, si s'augmenta l'esforç pesquer en pesqueries sobreexplotades, augmentin les captures fins que ja no donin més de si i es col·lapsi.
Són dades que ens alerten de l'elevada vulnerabilitat actual de el recurs i de el sector, com queda reflectit en els gràfics de el Grup d'Acció Local de Pesca (GALP) de la Marina, en els quals es veu la tendència cap a una disminució general de les captures , el manteniment de l'rendiment econòmic a la nostra comarca per l'extraordinària demanda de la restauració i l'elevat preu d'alguna pesquera (la gamba), i una disminució de la flota i de pescadors, als quals caldria afegir l'envelliment de el sector i la falta de relleu generacional qualificat.
Estem, doncs, davant d'unes evidències: captures cada vegada més escasses per sobrepesca i impactes en el medi marí regulades per uns models de gestió que, encara amb bones intencions, no han aconseguit els resultats que es proposaven. Si a això se suma una major demanda derivada d'el gran creixement urbà i turístic, amb un consum poc responsable en què el local queda moltes vegades diluït, i una escassa, quan no nul·la, tasca de patrimonialització de les diferents dimensions de l'món de la pesca, s'estan generant les condicions per a la tempesta perfecta que augura una mala travessia.
Davant d'aquesta situació, si ens preguntéssim què fer per contribuir a una cultura maritimopesquera de la Marina ia una gastronomia de el peix compromesa amb els ODS i que puguen complir amb les metes de l'Agenda 2030? La resposta obligatòriament ha de ser múltiple, ja que són molts els camps sobre els quals actuar coordinadament, però totes han de tindre com a línia base el bon estat ambiental de la mar Mediterrània i, per tant, el manteniment dels serveis dels seus ecosistemes. Sense això, no hi ha recurs.
La meta seria capturar espècies marines aptes per al consum humà, econòmicament viables i de manera que no alterin de manera irreversible les característiques i funcions dels ecosistemes. Per aconseguir-hauríem de considerar els diferents factors que influeixen en l'activitat pesquera i que estan associats a la singularitat, diversitat, complexitat i vulnerabilitat dels recursos pesquers de la Mediterrània.
És un mar poc productiu, en què hi ha molt diferents hàbitats ocupats per una gran diversitat d'espècies. Per això la pesca és molt variada, multiespecífica per aquesta elevada biodiversitat, i entre altres coses perquè ens ho mengem tot -peixos, mol·luscs, crustacis, equinoderms, cnidaris ...- a més de poc abundant, comparada amb pesqueries d'altres mars i oceans .
Però les espècies d'interès pesquer no viuen aïllades, formen part de la trama d'interaccions dels ecosistemes marins i, per tant, es troben afectades pels canvis que puguen produir-se com a conseqüència de l'canvi climàtic, l'increment d'espècies invasores, la contaminació i els impactes derivats de l'augment d'activitats que es realitzen en el medi marí i que afecten als recursos ia l'activitat de el sector pesquer. Aquesta complexitat obliga a conèixer molt bé els hàbitats on es troben les diferents espècies, i dissenyar i seleccionar l'art i el moment més adequat per a la seua captura.
Aquests recursos necessiten mètodes d'anàlisi i una activitat que ha de ser regulada. Se sap, per l'experiència, que la manca de gestió de qualsevol recurs pesquer condueix a la "Tragèdia dels comuns", A el col·lapse. És el cas de l'eriçó de mar a la Marina. Per això les pesqueries han comptat amb organitzacions i normes de gestió des de fa segles. Actualment Confraries de pescadors, grups d'acció local Pesquera, fòrums multidisciplinars internacionals i nacionals, centres de recerca i les diferents administracions són responsables tant dels sistemes d'avaluació com dels models de gestió. Són, a més, models implementats per qui té les
competències, que en aquest cas parteixen des d'Europa i que després són adaptades per autoritats nacionals i autonòmiques, que han anat canviant i han tingut resultats molt dispars sense aconseguir evitar la sobrepesca.
A l'escenari actual i per aconseguir la meta proposada cal canviar l'enfocament d'avaluació dels recursos cap a un model de gestió pesquera basada en l'ecosistema. Segons el principi que "Tot està connectat amb tot", Aquest model té una visió més holística, adopta el principi de precaució, incorpora les noves variables (canvi climàtic, les espècies invasores, contaminació) i inclou altres activitats que es realitzen en el medi marí i que afecten a les pesqueres; a més, proposa una gestió més adaptativa segons necessitats de les espècies, dels hàbitats, i basa el seu desenvolupament en la cogestió.
En 2018 es va recuperar el Fòrum Científic per a la Pesca Espanyola a la Mediterrània, que proposa millorar la incorporació de la informació científica a la presa de decisions, i que aquesta presa siga adaptativa en funció de les fluctuacions en els recursos, per al que és necessari disposar de la millor informació i estructures de cogestió local. Aconsella que les mesures sobre l'esforç pesquer es prenguin en funció dels objectius: en temps d'activitat, mitjançant la millora de la selectivitat de les arts, establint zones protegides, vedes espacials i temporals i revisant les talles mínimes i el pla dels descarts .
Són propostes que coincideixen amb les de l'Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC), basades en investigacions fetes en l'anomenada àrea GSA6, una de les més grans de la Mediterrània espanyol a on es concentra la major part de l'esforç pesquer, amb 55 Confraries. S'han analitzat els resultats d'establir zones de pesqueres temporals (12 mesos) i permanents per tal de recuperar hàbitats i poblacions (lluç, gamba roja ...), així com la validesa de les recomanacions sobre la mida de les xarxes o els dies d'activitat. Els seus informes han estat enviats als diferents actors perquè es proposin reajustaments en moltes de les propostes de l'controvertit i polèmic "Pla plurianual per a la pesca demersal a la Mediterrània occidental de la UE", Que ha entrat en vigor el gener de 2020.
EL ICM també participa en altres models de cogestió com el "Pla de gestió per la qual es regula la pesca de gamba rosada (Aristeus antennatus) amb art d'arrossegui de fons en determinades zones marítimes pròximes a Palamós" considerat com una bona pràctica en la gestió pesquera d'un recurs molt important.
El present i el futur del sector dependrà que es prenguin decisions adequades relacionades amb la gestió del recurs. Al D*na Fòrum es va debatre sobre aquests punts, es va constatar la importància de la pesca com a patrimoni de la Marina, de la seua interdependència amb la investigació, amb la restauració i el turisme gastronòmic, amb la formació i la cultura, la necessitat dactuar i que en aquest vaixell, la pesca, hem d'estar tots a bord, des de pescadors fins a consumidors.
Governar aquesta complexitat, articulada pel coneixement i la participació, és el que pot proporcionar l'esperança d'una bona travessia i no un final d'un mar sense peixos.
Un bon article escrit des de la sensatesa i el coneixement. Gràcies.