Voldria començar aquestes línies recordant-me de tots els veïns que per desgràcia estan passant una situació tràgica, per l'incendi de les seues propietats, parcel·les, cases i animals, i el que és pitjor, la incertesa després dels desallotjaments, de veure que trobaràs. No vull pensar com és de dur tornar a començar.
No és el moment de buscar responsables ni culpables, és el moment d'adonar-se que polítiques no funcionen i de fet aquelles frases que diuen “Cal conviure amb el foc” o “cal conviure amb les inundacions”, perquè consideren fenòmens naturals , doncs no, no es comparteixen.
Es demostra una vegada més que la manca de neteja de lleres, barrancs, vessants, arbres, la manca de tallafocs, la manca de previsió del que pot passar, ja que passa això, que hi ha molts damnificats, molta gent perd les seues pertinences més preuades , ia molta gent li canvia la vida.
Patim unes polítiques del mínim esforç, no permeten que les cabres i animals pasturin de forma natural per una muntanya que alguns s'apropien com si fos (és de tots, no dels que imposen la seua llei). No permeten que els propietaris netegin barrancs, si escau imposant multes, i no s'adonen que ningú millor que propietaris de sòls agrícoles, ramaders i caçadors mantenen els ecosistemes nets i aptes.
Quan diuen que s'ha de deixar la natura seguisca el seu curs, important poc els danys, m'entra ira al cos. No entenc, no em cap al cap que els animals vulguen o hagen de conviure amb el foc, ni tan ecologistes que són, permetin que les plantes es cremin. Crec que això no és pas ser ecologista, això és ser egoista.
Almenys en el protocol contra incendis, la primera cosa és salvar vides (menys malament), però vull recordar que moltes vides s'acaben quan ho perds tot. I no em val que diguin que la natura s'ha fet malbé per la mà de l'home per tindre casa i terres, en altres cas sí, però recordo que tots vivim a cases i molta gent que viu al camp té terra, plantacions, animals i a banda de ser el seu suport de vida, aquesta gent és molt més ecologista que els “ecologistes de butaca”, que com que no tenen propietat ni és el seu suport, no perden res, viuen d'un sou, però imposen lleis a la resta de mortals.
És hora de canviar, canviar polítiques, canviar protocols, fer, en definitiva fer, netejar lleres, esbrossar, fer tallafocs, buscar prevenció, és clar que és més barat que arrancar un hidroavió a 6000€ l'hora, o mobilitzar la UME, és hora de buscar que aquesta despesa es destini a la neteja, a mantindre i netejar.
En un ple al mes de desembre se'm va titlar com de boig per sol·licitar que es netegessin lleres i barrancs abans de l'estiu, que aquests serien metxes que difícilment poden apagar. Hui, per desgràcia, el foc ha corregut a gust per lleres i barrancs de difícil accés i ha arribat a comunicar zones que en vehicle trigues molt a arribar, una pena que encara tinguem aquest pensament.
El mateix passa amb les inundacions, si les lleres estan brutes, l'aigua es reté i puja el nivell, inundant a les parcel·les (rústiques o urbanes) que estan a la vora, en canvi quan l'aigua discorre neta, per la llera, cap més cabal, que sí que és veritat que va més ràpida però això si desaigua bé no és un problema, cal donar eixida a l'aigua, netejar lleres, esbrossar, igual que per al foc. La naturalesa salvatge no dóna més que problemes, recordem aquell 9 d'octubre del 2007 quan la brutícia i canyes van tombar el pont a Beniarbeig, es va demostrar que si la llera del Girona hagués estat net no hagués passat, de fet van posar plàstics antiarrels perquè no afloressin les canyes, i que l'aigua transcorregués veloç però sense amuntegament de brutícia.
Serveixi aquesta desgràcia, com passa tantes altres vegades, perquè reflexionem en les polítiques que apliquem, i fem plans de prevenció, pel bé de tothom.
A més, la UME no apaga els focs gratuïtament, cobra molts diners de les autonomies per això.
Millor gastar els diners públics en això que no perdre'ls en festejos, guinguetes estèrils i familiars endollats.
Un article excel·lent i estic dacord amb tot el que diu. Prevenir és molt millor que guarir.
«…Serveixi aquesta desgràcia, com passa tantes altres vegades, perquè reflexionem en les polítiques que apliquem, i fem plans de prevenció, pel bé de tots…»
Serveixi aquesta desgràcia, com passa tantes altres vegades, perquè no reflexionem i seguim fent el mateix de sempre, res.
Perquè és precisament res el que faran pel bé d'uns quants.