En la Marina Alta vivim de la reciprocitat que es produeix entre la nostra població i la que ens visita, de la gastronomia, de la qualitat de vida i de l'essència mediterrània. Per això hem de vetllar per tornar a oferir aquest turisme de qualitat, amb un caràcter diferenciador, que ens ha servit per construir bona part de l'important teixit empresarial de què disposem actualment.
Des del Punt Nàutic de Creama, projecte emmarcat dins de l'Acord Territorial per l'Ocupació i Desenvolupament Territorial i subvencionat per la GVA a través de Laboratori, que neix arran de la demanda per part dels diferents agents territorials d'implementar una formació especialitzada en el territori, que s'adeqüi a les necessitats de el sector nàutic, s'està realitzant un estudi per conèixer en quin grau afecta l'actual crisi sanitària i la conseqüent paràlisi econòmica a el sector marítim de la nostra comarca.
Al llarg d'aquest estudi, iniciat amb la declaració de l'Estat d'Alarma i que continuarà actualitzant-se fent un seguiment dels canvis produïts en les properes fases i l'anhelada arribada de la "nova normalitat", s'analitza des d'un punt de vista qualitatiu com està afectant aquest estat d'excepcionalitat a el teixit empresarial de el sector marítim. Així doncs, s'han realitzat una sèrie d'entrevistes telefòniques amb diferents entitats de la comarca corresponents al vessant de manteniment i reparació d'embarcacions, nàutic esporteu, nàutic recreatiu i pesquer, de les que es poden extreure una sèrie de conclusions aclaridores. Les dades extretes d'aquesta primera onada d'entrevistes, corresponen a el període de temps comprès entre el 14 d'abril i el 18 de maig.
Les dates estan jugant un paper molt important en l'inici de les diferents activitats segons el tipus d'entitat, desenvolupament de les tasques quotidianes, tornar a la producció, canals de comercialització o vendes efectuades. Però ha existit un denominador comú en totes les entrevistes realitzades fins al moment i que s'ha destacat per sobre de la resta, el gran impacte econòmic que ha tingut el COVID-19 sobre el sector nàutic.
A més, hi ha una visió generalitzada en el sector pel que fa a la gestió que s'ha fet per part de les autoritats competents, havent proporcionat una mala comunicació i en molts casos ambigua que propicia la lliure interpretació. De la mateixa manera, es considera que els tràmits administratius que s'han hagut de realitzar arran de la situació (els ERTE i ajudes) s'haurien d'haver simplificat, així com haver atorgat un paper més rellevant als ajuntaments en la presa de decisions.
Durant el període de l'estat d'alarma, els agents de el sector nàutic han anat prenent diverses iniciatives com l'aplicació de les mesures sanitàries recomanades així com altres que s'han pres per iniciativa pròpia, la implantació de l'teletreball en el personal administratiu i d'atenció a el públic o la flexibilització de l'horari laboral per facilitar l'accés a la ciutadania.
La pesca està considerada un dels sectors essencials, i com a tal s'ha permès continuar amb l'activitat convencional al llarg d'aquest període, sempre respectant les mesures de seguretat dictaminades per les autoritats competents i que van abocar a les embarcacions més xicotetes a presentar un ERTO per la impossibilitat de poder respectar aquestes mesures de seguretat, com la distància social. No obstant això, des de les confraries de pescadors es van adoptar diferents postures a el respecte.
A Calp, la Confraria va interpretar que es podia continuar amb l'activitat convencional, pel que van ser els principals encarregats de cobrir la demanda de peix al nostre territori, que rondava al voltant de l'40% del producte habitual, mentre que pràcticament no s'ha capturat res de marisc. "Actualment som uns privilegiats, ja que hem pogut continuar amb la nostra activitat, i encara que el gènere més car (el marisc) no s'ha capturat, l'oferta d'altres ports ha estat paralitzada completament pel que una cosa ha compensat l'altra".
A Dénia, la Confraria va decidir no eixir a la mar fins a l'11 de maig a causa de la desprovisión d'equips de seguretat higiènica, i també per falta d'una ordre específica o recomanació per part dels organismes oficials. "Érem conscients que venia la campanya de setmana santa i sabíem que l'hostaleria s'havia aprovisionat de gènere, de manera que prioritzem la seguretat dels nostres mariners".
En Xàbia es va optar per iniciar la seua activitat en la tercera setmana de confinament únicament sortint les embarcacions necessàries (al voltant d'un 20%) per cobrir la demanda de la pròpia botiga que té la confraria. "El tancament de l'hostaleria està perjudicant moltíssim a el sector de la pesca, el consum de peix té una gran importància a la Mediterrània".
Al juny comença la veda i la flota per la seua activitat, però al juliol les confraries tornaran de nou a treballar a el 100% perquè ja no hauran ERTO ni ajudes. A partir d'aquest punt, és quan els nostres pescadors vaticinen que s'enfrontaran a un paradigma on les importants pèrdues econòmiques sofertes fins al moment, se sumaran a una represa de l'activitat pesquera marcada per la baixa demanda per part de sector restauració que, segur, veurà minvada considerablement l'afluència de turistes.
D'altra banda, la resta de sectors marítims com, la nàutica recreativa, han estat considerats com a serveis no essencials, amb la qual cosa clubs nàutics, marines privades i varadors han hagut de tancar a el públic durant les primeres setmanes de la Fase 0, podent-se realitzar únicament tasques de marineria i manteniment d'embarcacions amb caràcter urgent, per garantir la seguretat de les pròpies embarcacions. No va ser fins al 17 d'abril quan es va permetre l'accés als professionals de sector a aquestes instal·lacions, marcant l'inici en aquest tipus de producció.
La cancel·lació i reducció de vaixells contractats per als mesos d'abril i maig, el retard en l'entrada de vaixells de grans eslores per al mes de juny o la incertesa respecte a el tràfic internacional de cara a l'estiu, han marcat que tant Varadero Port Dénia com Marina Spirit Varadero (Calp), actualment estiguin enfocant-se en embarcacions comercials. Si bé és cert, que la segona entitat ens ha confirmat que ha estat un cop econòmic molt fort per a ells i enfront de les pèrdues econòmiques que s'esperen per a aquest any, han pres la decisió de reconvertir-se cap el tràfic local de forma permanent.
Pel que fa als clubs nàutics, s'han vist afectats tant per les restriccions de trànsit d'embarcacions com per la prohibició de les activitats esporteves. "Moltes de les activitats esporteves que es realitzen al llarg de l'any han estat cancel·lades i encara que la pràctica esporteva està permesa des de fa uns dies, les mesures de seguretat sanitàries no permeten un desenvolupament normal de les activitats nàutiques".
El dia 11 de maig, amb l'entrada a la Fase 1, els aficionats van poder eixir a navegar en un escenari on les limitacions i restriccions marcades per les autoritats sanitàries cobren molt important. Tant és així, que el sector nàutic disposa d'un protocol de protecció i prevenció davant el COVID-19, fruit de la comunicació i la interacció positiva que està mantenint-se entre les entitats de el sector i les autoritats competents.
Les diferents entitats entrevistades tenen clar que la recuperació s'allargarà durant la resta de l'any, començant a alçar el cap al març de l'2021. I si tal com afirma un dels agents entrevistats: "Ens ve una postguerra a nivell econòmic, en un territori on el principal motor és la restauració i el turisme", Aquest estiu resultarà un punt d'inflexió en la supervivència de moltes empreses que conformen el teixit empresarial nàutic.
