L'11 d'octubre tindrà lloc a Dénia un dels esdeveniments més esperats de l'any. Zoo i Maluks donaran, per fi, el promès concert que van haver d'ajornar a Festes de Dénia pel positiu d'algun dels participants. Era el dia més important d'aquell FEstiu 2021, encapçalant el cartell amb un dels concerts més grans organitzats a la ciutat els darrers anys. Però coses de la pandèmia.
A nosaltres també ens va agafar per sorpresa l'ajornament d'aquest concert, havent publicat dies abans una entrevista a Panxo, cantant de Zoo, per parlar sobre la seua actuació a Dénia. Més greu va ser el cas de Maluks, que vam haver de retindre l'entrevista realitzada fins hui, quan per fi podem treure-la.
Maluks dóna inici a la seua carrera en una època més que complicada, però amb molta il·lusió i una aposta trencadora. Quatre joves componen la formació, tres d'elles a les veus i una quarta en la producció. Maria Deltell és la DJ del grup, un lloc que encara hui solen ocupar homes dins d'aquest tipus de formacions. Amb ella parlem sobre la gira de presentació del seu primer àlbum, Som i vibrem, i el seu concert a Dénia.
PREGUNTA. Porteu poc temps en actiu, havent-vos tocat l'època potser més estranya. Però, per no avançar-nos, com neix Maluks?
RESPOSTA. Maluks neix el 2019 per una iniciativa de Marina (Bolea), que sempre havia tingut la il·lusió de fer un grup de música. Amb Núria (Pons), que són amigues de tota la vida, van decidir muntar el projecte. Elles ja havien tocat juntes, ja que Núria tocava el violoncel i Marina el violí. Van conèixer a Laura (Honrubia), també violinista, a la Orquestra Filharmònica de la Universitat de València.
Però els agradava cantar i volien desconnectar o fer una altra cosa diferent a la música clàssica. Van canviar radicalment de concepte, de manera que van començar a buscar una persona que produguera, que fera de DJ, i van contactar amb mi al veure que havia tocat en diferents festivals. Ací va ser quan va començar tot el sarao de Maluks.
P. Formeu el grup quatre dones, sent íntegrament femení, cosa que per desgràcia no és molt comú. Penseu que grups com el vostre estan tenint ara més possibilitats o suport de el públic que fa uns anys?
R. Més facilitats no. La facilitat és la mateixa que hi havia abans. Sí que hi ha hagut un canvi de consciència, encara que potser no tan important com voldríem. Però sí que és veritat que hem perdut la por per deixar de ser un objecte passiu que va als festivals, que mira els grups de tíos —perquè sempre han estat grups d'homes els que han copat els cartells i els festivals—, per passar a ser un objecte actiu. I nosaltres, dedicant-nos a la música i sent músiques, podíem fer-ho també. Va ser tan fàcil com plantejar-ho i pujar als escenaris.
Encara que queda moltíssima feina per fer en aquest àmbit, sí que és veritat que cada vegada hi ha més dones.
P. A més, escoltant alguns discursos que s'estan normalitzant els últims mesos, sembla més important que mai que les dones tinguen les mateixes oportunitats de apropar-se a un micròfon.
R. Sí, és clar. Han d'haver les mateixes oportunitats. Però hem de perdre la por, sobretot. Hem d'estar més segures de nosaltres mateixes i tindre la iniciativa de formar un projecte.
Perquè a la fi són ganes, il·lusió, evidentment formació... I si tires endavant tenint clar que vols aconseguir un objectiu, a la fi ho aconseguixes. Nosaltres ens ho vam marcar per fer un grup que tinguera una coherència.
Va ser molta feina i moltes hores de dedicació, però ara comencem a veure els fruits i estem molt contentes.
P. Deies abans que part del grup ve de formar-se en la música clàssica, però en els vostres temes es nota una gran influència de ritmes llatinoamericans, potser més allunyat del que és habitual a la zona. Quin és el motiu d'aquesta influència tan americana?
R. Encara que ens agrada tot tipus de música i tot tipus de ritmes, sí que volíem que el nostre grup tinguera arrels jamaicanes i llatines perquè és la música que més escoltem. Volíem fer una fusió entre aquestes dues variants, que fos alguna cosa molt tropical, molt caribeny i ballable, perquè la gent s'ho passara bé escoltant-nos. Així nosaltres ens ho passarem bé també damunt de l'escenari (rialles).
«Si ningú canta en valencià, i la gent amaga la nostra llengua, cap ho farà per nosaltres, que som els únics que podem fer-ho»
P. No obstant això, moltes de les vostres lletres són en valencià. ¿Era una cosa que teníeu clar des del principi?
R. Per a nosaltres cantar en valencià era una cosa molt important. En el tema de visibilitzar a dones, si nosaltres, com a dones, no fem un discurs sobre els escenaris ningú ho farà per nosaltres. I en el tema de la llengua passa el mateix: si ningú canta en valencià, i la gent amaga la nostra llengua, cap ho farà per nosaltres, que som els únics que podem fer-ho.
Era la nostra llengua d'expressió, així que va ser una cosa natural. Laura, per exemple, és d'Albacete i ella sí canta en castellà, que és la seua llengua i amb la qual es sent més còmoda. La de la resta és el valencià, així que cantem conforme ens expressem.
P. A principis d'aquest any vau treure el vostre primer àlbum, Som i vibrem. Ja vos ho hauran dit, però vau ser molt valentes en plena pandèmia.
R. Sí, la veritat és que vam acabar d'ultimar el disc durant la pandèmia. Ens va servir per poder acabar, perquè si haguerem tingut tants concerts com aquest any haguera estat molt difícil dedicar-se exclusivament a l'àlbum.
I en algun moment havíem de treure-ho. Si ens esperàrem a que tot fora normal com abans... És que encara no sabem ni quan serà.
Pel que pensem que el millor seria treure-ho a principis d'any, que la gent començara a escoltar-lo i que a l'estiu, quan tinguérem concerts, tot i que no fosen multitudinaris com abans, que ja es saberen les cançons.
Si no ho haguérem tret potser haguérem desaparegut de l'escena, després de tant de temps sense publicar res.
P. A més, que són tot ritmes, com dius, molt festius que ara han de conviure amb les cadires davant dels escenaris. Encara que estem en pandèmia, és bona època per a la festa?
R. Per a la festa sempre és bona època (rialles). Hi ha moltíssim control, moltes mesures de seguretat en els concerts i festivals. La gent s'ho pot passar bé. És un altre concepte de concert, però a la fi estàs amb els amics, fent-te una cervesa i escoltant les cançons que t'agraden.
A Catalunya deixaven al públic estar dret davant de la cadira, sense moures de lloc. I veure la gent saltant en els seus llocs amb els braços aixecats ja ens feia pensar que cada vegada tornava tot més al normal. I a poc a poc serà cada vegada tot més normal.
P. Dèieu en una entrevista a principi de presentar el disc que teníeu por de com faríeu la gira o si hi hauria. Han passat uns mesos i parleu de concerts a Catalunya, teniu ara el de Dénia ... Esteu més optimistes?
R. La veritat és que estem molt contentes de l'acollida que estem tenint. Teníem molta por quan havíem de tancar la gira d'estiu, perquè ho vam fer al gener, en ple repunt de contagis. Allí no teníem ni idea de què passaria.
Però al cap de pocs mesos, al març diria, es van disparar les contractacions, perquè tothom volia tindre el seu concert al seu ajuntament, el seu poble, al seu auditori ... Això vol dir que la gent hi és i té ganes de conèixer-nos, i per a nosaltres és molt important amb el que està passant.
Diuen: » les dones hem perdut la por deixant de ser un objecte passiu que va als festivals…..» Doncs van tard aquestes xiquetes. Molt abans que elles han existit i hi ha excel·lents artistes dones que omplen i seguixen omplint estadis de futbol amb la seua música i espectacles. Ara resultarà que les dones mai no han cantat. Això de la joventut hui dia és de traca això de creure's inventors del refresc de cua frega el ridícul.