El regidor de Cultura, Raúl García de la Reina, i el director d'Arqueologia i Museus, Josep Antoni Gisbert, han presentat hui un conjunt de ceràmiques de vernís negre procedents de la regió italiana de Campània i altres de vernís intern roig pompeià, originàries del segle I aC, que Manuel Sánchez Valentín ha donat al Museu Arqueològic per a la seua exhibició al Museu de la Mar.
Manuel Sánchez Valentí, gran aficionat a la pesca submarina, va trobar de manera fortuïta aquestes restes arqueològiques subaquàtiques a les rodalies del port de Dénia l'any 1980, segons ell mateix ha explicat.
Per aquell temps, ja va deixar en dipòsit a Museu Arqueològic diverses de les peces trobades i, recentment, ha donat el conjunt de 81 peces de vaixella ceràmica de taula i de cuina campanianas que hui s'ha presentat. 40 d'aquestes peces estan senceres i en bon estat i, majoritàriament, s'exhibeixen ja al Museu de la Mar.
Aquesta vesprada, a les 20 hores, l'arqueòleg Josep Gisbert parlarà d'aquesta nau enfonsada en temps de Sertorio, procedent de el golf de Nàpols, amb càrrega de vi i ceràmica, d'on procedeixen les peces donades per Sánchez Valentí. Amb aquesta xerrada s'inaugurarà la programació estival dels museus de Dénia, que s'estendrà fins al mes de setembre.
El catàleg i estudi d'aquestes peces que està realitzant el Museu Arqueològic oferirà una informació cabdal per al coneixement de l'trànsit marítim i les importacions de la Dénia romana, Dianium, en l'època tardorepublicana, quan va ser ciutat estipendiària -els seus béns i persones pertanyien a Roma i aquesta autoritzava als seus habitants a explotar els seus recursos a canvi de el pagament d'un tribut (stipendium) - abans d'arribar a l'estatus de municipium.
La vaixella ceràmica de taula i de cuina trobada data entre el 80 i el 70 aC, època de Sertori, i procedeix, pels contextos que s'han pogut establir de diferents troballes, d'un dels navilis procedents de el golf de Nàpols en aquella època i que va naufragar en els voltants del port de Dénia.
Aquestes naus onerarias, ha explicat Gisbert, eren de grans dimensions i transportaven vi de el golf de Nàpols, oli d'Apulia i, com a càrrega secundària, ceràmiques fines de taula i de cuina, molt de gust de moment, marcat per la romanització de el món ibèric i, en conseqüència, el ressorgiment de l'consum de vi i altres productes itàlics.
