Dijous passat, José Luis Pérez Pont dissertar a la Casa de Cultura de Dénia sobre "L'ART hui a la Marina", davant nombrós públic, però mai suficient, perquè quan el que s'ofereix és bo no cal perdre-se'l. Vaig trobar a faltar a molts artistes de Dénia. Si es tracta d'un comissari que va apostar pels joves artistes en "Puntes de fletxa" i amb un bagatge digne de mèrit.
Recolzant-se en un inici en el somriure del públic mitjançant uns vídeos de patacades, va passar a presentar-nos a través d'uns power points el nucli de la seua xerrada, amena i molt interessant.
Una primera part amb una deriva sobre l'espai urbà de València i mostrar els disbarats que es fan en l'entorn urbà, on prima la uniformitat i desapareix el ser diferent, que abans era un valor i hui un problema i centrant-nos en l'art. El rotondismo, com ell el va anomenar, amb exemples visuals d'autèntiques aberracions artístiques i que prima l'enxufisme polític per instal·lar-les.
A la segona part va mostrar dues intervencions públiques en què ha participat com a conseller, on al marge del politiqueig i amb jurats de pes artístic, el resultat, senzill pel que fa a les formes, però amb una gran càrrega sentimental i amb una participació ciutadana en l'elecció del projecte, va sorprendre els oients. Són projectes humils, participatius i subjectes a negociació, al contrari del que veiem en aquesta comunitat, tot imposat pels polítics que habitualment ni saben d'art, ni s'envolten d'assessors que entenguin i només prima els interessos partidistes, que fan a més, que amb els vaivens electorals cada quatre anys, tot consisteix en destrossar el que van fer els anteriors, siga bo o dolent ... sobretot si ha estat bo.
I va acabar amb una apreciació que comparteixo, que almenys la crisi serveix per raonar i posar les coses al seu lloc, i en l'art per sorgir moviments amb més força i creativitat, imperant els sentiments.
Només demano perdó a José Luis per haver de resumir tant i possiblement deixar-me moltes coses al tinter, però fidel a mi mateix, només pretenc provocar que els que han perdut la xerrada, reaccionin i no deixin passar aquestes bones oportunitats, per posar-nos les piles i ser conscients de la realitat i no deixar-nos manipular, tancant-nos en la caixa tonta. Tornem enrere, eliminem els molts errors que ens porten a aquestes crisis cícliques i reprenguem l'essència de l'home. Ser un mateix i diferent i compartir-lo. I l'art és un dels mitjans més importants per a això.