Els socialistes de Dénia han presentat el seu pla per al medi ambient dins del programa per al període 2023-2027. Segons M. Josep Ripoll, número dos de la candidatura socialista i actual regidora de Territori i Qualitat Urbana, la visió transversal del partit és fonamental per entendre el Pla General de la ciutat, aprovat recentment, que busca un futur sostenible amb més àrees verdes, protecció del paisatge agrari i creixement responsable.
En aquest mateix sentit, Ripoll ha destacat l'aportació del nomenament com a Ciutat Creativa de la Gastronomia UNESCO a impulsar la producció i el consum de proximitat; l'aposta per un turisme respectuós amb la nostra riquesa natural que suposen el projecte Viu la posidònia i els Plans de Sostenibilitat Turística a Destinació, subvencionats amb 7 milions dels Next Generation; o el mateix concepte de transformació urbana, que des de fa vuit anys desenvolupa el govern socialista i que avança cap a “una ciutat més verda i més per a les persones, que és una ciutat també més sostenible”.
I en aquesta mateixa línia de treball incideixen les noves propostes del programa socialista per a les municipals, amb dos grans reptes al cap: integrar la natura a la ciutat i continuar reduint l'empremta ecològica.
Marta Gascó, una de les cares noves de la llista i participant activa a les reunions sectorials que es van celebrar per a la redacció del programa, ha estat l'encarregada de detallar algunes de les accions concretes que en matèria de transició ecològica recull el document. «La idea que vaig voler transmetre a les sectorials de medi ambient, i que s'ha recollit al programa, és que mirant les grans capitals mundials que són pioneres en aquest àmbit, com Berlín, Barcelona, París o Nova York, podem veure com el camí és integrar la natura a les ciutats de manera que coexisteixin i puguem gaudir dels beneficis que la natura ens aporta», ha explicat la número vuit de la llista.
Propostes com fer de Dénia una ciutat Bird Friendly, perquè les aus autòctones ajudin al control de plagues ia la pol·linització, i crear xicotetes àrees de biodiversitat, «com al parc del riu Túria de València, per exemple al Bosc de Diana, que serà el gran pulmó verd de Dénia», s?emmarquen en aquesta ideologia.
El segon gran repte, donar continuïtat a les mesures ja engegades per reduir les emissions contaminants i millorar l'eficiència i l'estalvi energètic. En aquest apartat s'inclouen propostes com fomentar la implantació de plaques solars (facilitant informació i assessorament a la sol·licitud de subvencions); les instal·lacions d'autoconsum a edificis municipals, un camí ja iniciat amb l'empresa de serveis energètics que, preveu, per exemple, crear instal·lacions fotovoltaiques a la zona del trinquet i al pavelló de Joan Fuster; i ampliar el programa 50/50 a més escoles de la ciutat per implicar els més xicotets en l'estalvi energètic (l'ajuntament torna als centres, en inversions i millores, el 50% de l'estalvi que s'ha aconseguit incorporant bons hàbits).
Se sumen a aquest objectiu algunes de les propostes del programa econòmic per incentivar la transició ecològica també al sector empresarial: la bonificació de les taxes dels llocs del mercat i mercat ambulant que no utilitzen el plàstic; la de les taxes d'ocupació de via pública per a aquelles empreses que disposin del 90% de la flota de vehicles ecològics; i el reforç a la contractació pública de les clàusules mediambientals.
I un tercer eix de treball és el de l'impuls de l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport, «per una Dénia amb menys fums i més saludable», amb mesures com ara: la Zona 30 al voltant del nucli urbà, entre la Ronda de les Muralles i l'avinguda de Joan Fuster; la creació d'espais especials per a bicis a zones semafòriques, per garantir la seguretat dels ciclistes; l'ordenació i l'adaptació dels carrils bici; i l'ampliació del nombre de pàrquings per a bicicletes.
Fanals amb tecnologia LED
La contractació de l'empresa de serveis energètics (ESE) és un dels grans èxits de l'actual legislatura en matèria de transició ecològica. M. Josep Ripoll ha destacat que des de la posada en funcionament a Dénia, a finals de març, «ja s'ha dut a terme la substitució d'un 40% dels 5.500 fanals de l'enllumenat exterior per dotar-los de tecnologia LED i per fi s'han pogut arreglar, amb un sistema modern, els fanals solars de la zona del Montgó i incrementar la il·luminació a la carretera de Les Marines».
L'estalvi previst en matèria de consum quan es completi la renovació de l'enllumenat públic és del 70%. També s'aconseguirà reduir un 25% al consum elèctric dels edificis municipals i un 10% el consum tèrmic de les instal·lacions municipals.
Altres fites aconseguides durant aquests darrers quatre anys de govern socialista són el nou contracte de neteja urbana i recollida de residus, que va entrar en funcionament el juliol del 2022 «i ha portat a Dénia la recollida selectiva de la fracció orgànica, l'ampliació d'horaris i maquinària i un servei més ecològic»; i la creació de l'Oficina del Clavegueram per regularitzar la xarxa a Les Rotes y el Montgó, que ja ha aconseguit la connexió de 91 habitatges al clavegueram públic i l'inici de les obres de 433 més.
M. Josep Ripoll també ha posat èmfasi que «Dénia ara és una ciutat més verda», on s'han plantat una mitjana de 100 arbres a l'any, i en la gestió sostenible de les platges; «La seua neteja i manteniment, en equilibri amb projectes com l'abalisament i la restauració de dunes o les barreres de posidònia a l'hivern, han merescut que totes les platges de Dénia rebin el distintiu SICTED de qualitat dels serveis turístics».
En matèria de prevenció d'incendis ha destacat la instal·lació d'11 hidrants al Montgó, amb una inversió de 44.000 €, que aquest 2023 s'ampliaran fins als 22 punts d'aigua.
I com a enllaç entre l'actual mandat i el futur, Ripoll ha citat el projecte de Centre d'Interpretació del Mar a La Faroleta, «una de les propostes que incloem al nostre programa 2023-2027, però de la qual ja tenim molta feina avançada, amb l?espai cedit a l?ajuntament i un projecte redactat per convertir l?antiga Faroleta en un museu dedicat a les arts de la pesca i la riquesa natural del nostre mar».
Cada cop hi ha més terrenys agrícoles abandonats sense manteniment, cosa que és una de les principals causes dels incendis a l'estiu. L'Ajuntament disposa d'empleats la feina dels quals és únicament fiscalitzar els terrenys abandonats i obligar els propietaris a complir amb la normativa i mantindre-los nets, però poc fan. Ho sé perquè visc a la zona de les Marines i estic envoltat de terrenys abandonats i l'any passat el foc ens va arribar gairebé. L´Ajuntament té en part la responsabilitat d´això ja que quan declarem o fins i tot ens queixem de la situació no fan absolutament res. Parlant amb els veïns crec que podem entendre perquè els propietaris de molts d'aquests terrenys són “amics”.