El silenci forçós que arrossegava el centre històric de Dénia des de principis de març encara les últimes hores. Les cinc campanes de l'Església de l'Assumpció afronten aquest dilluns la fase definitiva per tornar a dalt de tot de la torre, just a temps per als dies grans de la Festa Major de la Santíssima Sang. Queda enrere l'enix monumental d'aquell divendres d'hivern on la peça major es va despenjar del seu lloc, amenaçant de caure al buit i obligant a desallotjar la plaça per pura seguretat.
Els bronzes van tornar al municipi a finals de la setmana passada després de passar quatre mesos als tallers de l'empresa especialitzada Electro Recamp, a Atzaneta. Durant dissabte i diumenge, el veïnat va poder contemplar les peces de prop, exposades arran de terra a la plaça de la Constitució. El canvi estètic salta a la vista. Els tècnics han retirat els antics i perjudicials ferratges de ferro instal·lats a la reforma dels anys vuitanta, completament corroïts, i els han substituït per nous jous de fusta d'alzina. Aquest material esmorteeix l‟impacte del volteig i protegirà l‟estructura interna del campanar de cara al futur.
Una complexa maniobra que es perllongarà durant tot el dilluns
La jornada de diumenge va deixar una estampa difícil de repetir. Aprofitant el trasllat de la Santíssima Sang des del convent de les Agustines, les campanes van rebre la benedicció litúrgica. Poc després, es va procedir a un emocionant volteig manual al mig del carrer. Els veïns van sentir la vibració neta del bronze a escassos metres de distància, un preludi del treball tècnic que s?executa al llarg de la jornada d?hui amb una grua de grans dimensions.
Pujar les estructures al campanar, situat a uns trenta metres d'alçada, requereix una precisió gairebé mil·limètrica. L'operació consisteix a elevar els 1.425 quilos de la Maria de la Victòria i les seues quatre companyes menors per introduir-les de banda per les estretes obertures de la façana. És un procés lent. D'aquesta manera es tornarà la normalitat a una torre que es va quedar completament buida per primera vegada en vuitanta-quatre anys, quan les esquerdes en els suports rovellats van fer témer un despreniment imminent que fins i tot va obligar a suspendre la Crida de les falles a la seua ubicació habitual.
Memòria viva i un retrobament familiar
L'exposició pública de les peces durant el cap de setmana també ha servit per reconstruir un tros de la memòria sentimental de Dénia. Entre les persones que es van acostar a tocar el metall restaurat es trobaven els descendents directes de la família Calabuig. Aquesta saga local va finançar de la seua butxaca la fabricació de les dues campanes més xicotetes del temple a la postguerra. El maig de 1942, els germans Francisco i Joaquín Calabuig Doménech, al capdavant de la coneguda fàbrica de joguines IAUCCA, van encarregar aquestes peces a la fosa de Roses Hermanos, a Silla, per cobrir el buit que va deixar la destrucció dels bronzes originals durant la contesa civil.
Vuitanta-quatre anys després d'aquella donació, els néts dels industrials van poder fotografiar-se junt a La Concepció, una peça de 80 quilos que porta gravats els noms dels fills del fundador, i Sant Joaquín, que arriba als 154 quilos. El cost total de totes dues a l'època va ser de 4.356 pessetes, calculades estrictament pel pes del material i el valor de les ferramentes d'alzina de llavors. Com la resta del conjunt, aquestes peces conserven ben visible la inscripció amb la paraula «DENIA» a la vora. Una marca obligatòria a l'època que buscava evitar que les campanes es perdessin o es confonguessin en futurs conflictes. Amb els treballs d'hissat en marxa, la fesomia urbana i sonora de la localitat es prepara per recuperar la identitat de sempre.
