El cementeri de Paterna va viure dissabte passat l'emotiu acte de lliurament de les restes d'una vintena de persones que van ser afusellades pel franquisme i que han lluitat contra l'oblit en una fossa comuna. Entre elles hi havia Enrique Fuster Gilabert, que ja ha tornat al cementeri de Dénia després de rebre durant el dia d'ahir un homenatge amb la resta de represaliats de la comarca.
Més de 80 anys han hagut de passar, però Enrique Fuster ja descansa a Dénia amb la seua família. Durant aquest cap de setmana, la família de Fuster ha recuperat les seues restes per finalment donar-li sepultura al seu poble, on ara s'ha retrobat amb la seua dona al cementeri de la capital de la Marina Alta.
Durant el dissabte 6 de novembre es va dur a terme al cementeri de Paterna el lliurament de les restes de vint represaliades durant els primers mesos del franquisme. Tots ells romanien en una fossa comuna en aquest mateix lloc, la Fosa 115, on hi havia un centenar de cossos. Les proves d'ADN, però, només han permès identificar-ne 21. Entre ells hi havia el d'Enrique Fuster, que va ser secretari de la CNT i per això va ser assassinat per la dictadura. «Una vida segada per l?única causa de la seua ideologia, per ser polític i secretari d?un sindicat, que defensava i reivindicava l?abolició de la feina a preu fet, els lloguers abusius, la jornada de 8 hores, el treball de la dona i el salari mínim, el que hui dia és el dret laboral espanyol regulat per la constitució», clamava la seua néta durant l'acte de memòria de les víctimes del franquisme a la Marina Alta que es va fer també aquest cap de setmana, diumenge, a Dénia .
Enric Fuster Gilabert va ser empresonat a la presó de València i afusellat el 8 de març de 1940 al cementeri de Paterna. Tenia 32 anys. Aquest dissabte els seus familiars van recuperar les restes al tractar-se d'un dels 21 cossos de la fossa amb un ADN identificat. Tot això després d'una llarga tasca a càrrec d'ArqueoAntro que va emprendre l'Associació de Familiars de la Fosa 115 de Paterna, aconseguint identificar una vintena de cossos després de més de dos anys de feina. Gràcies al fet que roman amb vida una de les filles, sent la familiar més propera, les proves d'ADN van permetre que un dels identificats fos Enrique Fuster.
A Dénia es realitzava l'endemà l'acte tradicional del PSPV d'homenatge als 49 militants republicats afusellats al cementeri de la localitat el 1939, motiu pel qual es va rendir homenatge també a aquest veí que ara torna amb els seus. «Hui és un dia especial també per un altre motiu. Ahir vaig estar a Paterna veient com lliuraven les restes que s'han pogut identificar amb l'ADN d'una de les fosses, la 115. De gairebé 100 persones exhumades només se'n van poder lliurar 20. Un d'ells el teniu aquí, Enrique Fuster. No només els mataven aquí, els mataven on els agafaven», assenyalava l?activista de la memòria històrica Matías Alonso durant l?acte.
«Gràcies a la memòria històrica hui el nostre familiar, per fi, descansarà en pau junt a la seua dona al cementeri de Dénia, acompanyat dels seus fills, néts i altres familiars», va expressar la seua néta Mª Rosario Roselló Fuster a través d'un discurs que va llegir la seua cosina Anros Fuster. «Deixa de ser un anònim i torna a la llum perquè qui va quedar atrapat per la foscor té un nom: Enrique Fuster Gilabert».
«Cal una legislació valenta que aposti per la reparació real i la recuperació de la memòria sense por»
El secretari general de l'agrupació local del PSPV-PSOE de Dénia, Vicent Grimalt, va comparar durant l'acte de diumenge els treballs actuals d'exhumació de fosses amb l'obertura de la tomba dels afusellats al cementeri denier, «quan ma mare i altres familiars dels assassinats van moure els fils, que en aquells anys eren intocables, perquè la fossa s'obrís, perquè es van identificar els difunts, perquè els que havien perdut persones estimades les pogueren acomiadar amb certa dignitat». I va destacar «la determinació del metge Manuel Lattur i la compassió d'un soterrador que va dipositar objectes personals de les persones que el règim franquista volia condemnar a l'oblit i que van permetre la recuperació dels noms i els cognoms dels afusellats».
Grimalt va recordar aquest episodi per reivindicar que «la justícia, fins i tot la que ha de reparar la mort irreparable, i la recuperació de la memòria històrica, no pot dependre de la bona voluntat i la tenacitat dels que també són víctimes de la repressió». «Encara són moltes, massa, les veus que clamen per no remenar el passat. Com si les persones que encara som aquí, fills, néts, nebots, rebesnéts dels ajusticiats, no fóssim PRESENT». La futura Llei de Memòria Democràtica, va assenyalar amb esperança, «culminarà aquest llarg i costós procés cap a l'acceptació d'un passat trist i cruel, el nostre, i cap a la reconciliació honesta».
Les investigacions al voltant dels fets ocorreguts al cementeri de Dénia, va anunciar, «són les que han permès completar la feina iniciada amb bona voluntat i bondat per una familiar, un metge, un enterrador… i descobrir, per exemple, que el llistat inicial finalment consta de 49 noms i cognoms de persones que, ara sí, sabem amb certesa que van perdre aquí la vida, i aquí jeuen, per la barbàrie de la repressió».
Tampoc van faltar a la cita anual Rosa Avellà, secretària de Memòria Històrica del PSPV a la Marina Alta, i el ja esmentat Matías Alonso, coordinador del Grup Recuperació de la Memòria Històrica. Avellà va recordar les poblacions d'origen dels afusellats, Pego, Xaló, Pedreguer, Teulada, Verger, Dénia, Ondara i Sagra, i va insistir que «la recuperació de la memòria històrica és l'alternativa al silenci i les víctimes tenen dret a una reparació integral».
Per la seua banda, Matías Alonso va agrair els presents «haver resistit» i mantindre l'homenatge, «tot i que algunes cadires ja són buides». També va recordar la innocència i les «mans netes de sang» de les persones que van ser afusellades i la política repressora de 'terra cremada' que aplicaven les tropes franquistes en entrar en un nou territori.
L'acte es va tancar, com sempre, amb la lectura dels noms i cognoms de les 49 víctimes, llistat al qual es va afegir aquest any, com a número 50, Enrique Fuster. A continuació, les persones participants van oferir clavells rojos sobre la tomba dels homenatjats.
