El que hi havia i el que hi ha. La història de Les Marines és la història de la venda del paisatge de Dénia, de la victòria del totxo i de decisions de les que dècades després ens arribem a penedir.
El litoral nord de la ciutat bulli de vida sempre a l'estiu. A l'hivern és un altre cantar, però entre el juliol i l'agost hi és el continu vaivé de persones del que fuig tot aquell que el coneix i en pot esquivar la zona. És intransitable. Per aventurar-se a la carretera de les Marines cal armar-se de paciència, ja que el trànsit és més dens per hores que a qualsevol altre punt del terme municipal.
Antany, com bé recull Maite Madrid al seu recomanable podcast Dénia, Un viatge al passat, des de la costa nord només arribaven carruatges que feien ús del camí de Gandia i de les seues moltes posades, algunes reconvertides en restaurants, per descansar. Es tractava de una zona destinada majoritàriament al cultiu, on alguna casa senyorial de la burgesia de l'època es colava entre grans plantacions de tarongers.
Els dos 'booms'
No obstant això, amb el tàndem del auge turístic de segona meitat del segle passat i el auge immobiliari, aquest paisatge agrari i verd va donar pas al gris del ciment. I especialment el de l'asfalt.
La creació de la carretera de les Marines va suposar un punt d?inflexió a la zona, propiciant l?auge de la construcció. A més a més, va servir per delimitar els espais d'interès dels inversors urbanistes. Tot el terreny que estigués entre la carretera i el mar estava al punt de mira. El que quedava cap a l'interior ja no tant, per la qual cosa encara perduren alguns espais poc construïts i amb un aspecte gairebé idèntic al de fa un segle.
Entre l'asfalt de les Marines i la arena de les platges està tot venut, es podria dir. I no només es van fer cases particulars. El corrent d'aprofitament del terreny per explotar-lo al màxim amb la creació de múltiples habitatges, ja sigan urbanitzacions o apartaments, va ser la que va transformar per sempre el paisatge de la costa. El 1968 fins i tot es va permetre un deu altures, sent l'edifici més alt del litoral nord.
Una frontera d´asfalt
És clar que els diners de la construcció eren irresistibles, i el model econòmic actual de la ciutat es deu en gran mesura a això, però la manca de límits en aquell moment va propiciar que Dénia perdés l'essència de la costa.
Però, a quin límit es podia recórrer? El ja construït i per on circulen diàriament centenars de vehicles, la carretera de les Marines, hauria estat un fantàstic. I si només s'hagués permès de construir des de la carretera cap a l'interior? La primera línia continuaria existint per a aquells que necessiten estar davant dels de segona línia, però estaria uns quants metres més allunyada de la platja. Per davant quedaria només la carretera, les marjals, les arbredes o terrenys agrícoles, i ja la platja. Una decisió que sembla xicoteta però que hauria canviat completament el paisatge de la ciutat.
Com siga, ara aquesta és la costa que tenim a Dénia. Encara hi ha escletxes del que va ser. Un exemple clar és el camí de Gandia, envoltat majoritàriament per tarongers. La seua paral·lela i més jove companya, la carretera de les Marines, hi té poc a veure. És una altra ciutat, nascuda per connectar milers de persones amb la platja i Dénia, sense saber res de recer i descans a viatjants en les seues llargues travesses entre poblacions.
El turisme cal.
Pitjor ha estat el boom del Montgo.
Compromis gepa molt:
Imposició del Valencià, orelles sordes davant les queixes…
El PP dues quartes del mateix:
Tot esport, privatització (com la manca d'un bus gratuït per a les Marines, les Rotes i l'Hospital) i mala despesa de diners en projectes (el centre Artistics).
Això demostra una dita:
A Espanya sobren Nacionals (PP i Compromis) i falten Socialistes (Sumar)
Molt bombo de Dénia però és una pena porto estiuejant 25 anys i cada vegada està més deteriorat tot i la neteja dels carrers, com pot estar tan bruts per exemple el carrer Marqués de Campos. On van a parar els impostos que tots tenim habitatges allà, per exemple el de les escombraries es paga 140 euros per cada casa: que fan amb aquests diners on va a parar i després el transport públic els autobusos que recorren la ciutat, sobretot el de les marines és una veritable vergonya que fa l'ajuntament res de res com tot, espero que tot això se solucioni aviat
Aquí governa psoe o comoromis, no esperis més, els del tito Berni, els dels ets, es paga molt impost i està tot brut, mal construït, mal planificat, carreteres desballestades, voreres qye gairebé millor sense, no hi ha carril bici i el poc existent trencat i així un sense fi. Això sí, ibi i escombraries a nivell de la moralitat amb serveis de Kenya. Gestió socialista tot que toquen ho enfonsen, però continuen guanyant perquè la xarxa clientekar que viu de paguetas i subvencions és molt gran i tenen tots els mitjans de comunicació al seu costat.
Visqui el turisme! Encara sort que des de l'ajuntament ho estan enfocant tot d'una altra manera i han après dels errors. Ah, no! És veritat, que tot seguix igual i res no ha canviat, els mateixos errors i més greus seguixen aquí i l'ajuntament seguix promocionant el turisme i no sap fer res més
ajuntament =infotourist
He tingut diverses respostes als meus comentaris i algunes no em deixen continuar responent, així que responc aquí.
1.- S'EN CARN PRÒPIA que l'agricultura és molt dura. He vist caure la taronja, perdre pasta, i ara estem en procés de fer altres coses. Em diuen que agafi l'aixada i em falta dormir-hi abraçat.
2.- Sé que dos terços del sòl de Dénia, dos terços! són sòl agrícola. De debò algú pensa que tot aquest terreny es pot convertir en apartaments? És això realista? És insostenible amb caràcter general i tampoc hi ha tants km de platja per a tanta gent.
3.- Sé que tots tenim el costum de menjar dues o tres vegades al dia. Qui creu que serà eterna la importació de producte del Marroc o Sud-àfrica? I l'agricultura basada en insums que vénen d'Ucraïna o el Marroc i se sosté amb un dièsel cada dia més car?
4.- Sé que els diners recaptats del turisme NO han repercutit en millor qualitat de vida a la comarca, i així ho diuen totes les dades de fa anys. Som líders a l'atur estructural, economia submergida o pobresa infantil a la Comunitat Valenciana. Aquesta és la realitat, amb dades a la mà, del negoci del turisme. Algú ha guanyat molts diners, però això no ha repercutit a la comarca.
5.- Sé que totes les consultores turístiques estan apuntant ja que molts turistes aniran a destinacions més al nord a causa de les temperatures creixents
Si som realistes, és possible que s'urbanitzin d'aquí a 25-30 anys les hectàrees que preveu el pla general. Però només això ja suposaria que, 20.000 habitants més? 10.000 apartaments més? Població estacional de 300.000…? Si això és el que voleu , és factible
PERÒ què fem amb el terreny agrícola? El llencem a les escombraries o ho intentem fer un eix productiu?
No es pot repetir el monocultiu de taronja, és la ruïna. Però es poden fer models agrícoles de cicle curt.
Diuen que visc als mons de Yupi… potser sí. Però en quin món viu qui pensi que Dénia té capacitat per a molt més turisme o que sempre podrem portar menjar de fora? Al d'Espinet?
Doneu-me dades i no desqualifiqueu. Jo debat amb vosaltres.
Perquè gent es desplaci a viure a una altra zona és indispensable que hi hagi feina, infraestructures i serveis públics. 10.000 «habitatges» més? No, tot és per a especulació turística. No en diem «habitatges».
D'acord
Quanta raó porta.
Jo també opino que hem de diversificar en els models de negoci, siga agricultura, siga pesca, siga turisme estacional o permanent. Tampoc no és tan complicat entendre-ho.
Els polítics són el problema.
Els polítics NO són la solució.
Cert però no són polítics, són grimpes ficades a les institucions públiques per al seu propi benefici. I se'ls vota perquè puguen fer-ho. Amb els nostres vots escollim qui és el proper a lucrar-se.
Són molt interessants les qualificacions de terrenys rústics, agrícoles i urbans… que des de l'ajuntament de Dénia al llarg de molts anys s'han anat qualificant i desqualificant segons qui n'era el propietari. Abans la carretera de les Marines, arribava fins al balneari de Las Arenas, i el Blai Beach, quan es va construir la prolongació de la carretera com la coneixem hui, va anar creuant terrenys agrícoles, que van anar canviant de qualificació a urbanitzables quan l'agricultor els ho va fer. venia a una constructora o immobiliària. Eren temps de Franco, però aquesta pràctica s'ha anat perllongant en el temps.
I després de diversos anys fora, m'ha cridat l'atenció la destrossa amb tala d'arbres inclòs, que s'està duent a terme a les Rotes, que per ser zona de preparc natural estava prohibit fins a agafar una branqueta de farigola. Ara toca cimentar les Rotes? Doncs compte amb la carretera, que és una ratera en cas d'evacuació d'emergència.
I els
Milions d'impostos en plusvàlues, cessió, taxes i IVA on són? La infraestructura és la mateixa fa 30 anys
Aquesta és la gran desgràcia. A Noruega amb el petroli van invertir en infraestructures i serveis. Aquí amb aquest boom es van beneficiar quatre gats, la resta condemnats a l'estacionalitat
Potser perquè a Noruega entenen la construcció d'una societat, el bé col·lectiu i la gestió dels recursos per a l'esdeveniment de la riquesa social, les infraestructures i la qualitat de vida.
Tot això els Trepes polítics d'aquí ho desconeixen i la majoria de l'electorat també. Per això voten el que voten i «les grimpes» s'aprofiten de la ignorància de la gent. Ni idea tenen.
El món agrícola no era ni de lluny idíl·lic. Però llegir a hores d'ara de la pel·lícula que el turisme «dóna diners» és vergonyós. La Marina Alta és una de les comarques més empobrides de la Comunitat Valenciana i això és causa del model. Una economia precària, estacional, amb feines a B, economia submergida. Demanar «més destrucció del litoral» exactament perquè? Tenim un ACTIU, dos terços de sòl agrícola sobre el total. Hem de pencar per fer-los productius aprenent dels errors. El que s'ha fet a Dénia és una BARBARITAT amb què només han guanyat diners uns quants
“Corrar per fer-los productius”
La idea em sembla fenomenal.
Però no necessitem brindis al sol, sinó actuacions concretes.
Una dosi de realitat.
Em jugo alguna cosa que qui escriu no entén gaire agricultura.
Conec bé la zona i el deteriorament per l'abandó de les terres, que han deixat de ser rendibles, va a passos accelerats. I no és només que es deixin sense cultivar, és que ja ni tan sols netegen els terrenys, pastura fàcil d'incendi com va passar l'estiu passat.
I sí, afortunadament el turisme porta diners, encara que a alguns els sembli molestar la idea.
És clar que conec l'agricultura. No són paraules gratuïtes. I conec què és perdre TOT amb la taronja. No res, no, TOT. I això té la seua anàlisi i context.
Si el turisme hagués estat beneficiós, per què som els pitjors en tots els rànquings de benestar o pobresa?
Propostes realistes i concretes?
Turisme agricultural. Que paguin per l?experiència de treballar aquests Camps. Hi ha estrangers, molt stressats i avorrits als seus països, que ho farien. Mà d'obra gratis ia sobre paguen per fer-ho.
Turisme ECO-BIO-VEGÀ. I a treballar Campos. Encantats ho faran, hui dia paguen pel que siga.
Anem l'Antonio, agafa l'aixada ia pencar. A veure quant aguantes.
Em parteixo tan innocent com es pot arribar a ser.
El que s'ha dit, viuen al'imundo de Yupi. Els turistes són idiotes i pagaran per venir a treballar al camp.
Amb aquestes idees així ens va…
Javier, la ironia i el sarcasme no la pilles? Amb aquesta mentalitat tan curta així ens en va. Només sabeu queixar-vos i els torneu a votar. Voteu els trepes que coneixeu perfectament i després us queixeu del que fan.
A més Javier, ja estan venent les visites turístiques al desastre dels focs a la Vall d'Ebo i hi ha gent que paga per visitar camps calcinats. Qui és l'innocent aquí? Qui són els idiotes?
Li dono a l'aixada cada dia Pere. A veure si li dónes tu
Aquest tipus d'articles il·lustra bé la ignorància de qui els escriu.
Romanticisme transnonat i elogi de la pobresa.
Trànsit “intransitable” a la Carretera de les Marines. Es nota que el periodista ha viatjat poc…
Que boniques les platges verges i els camps verds, és clar que sí.
I que ningú no pugui gaudir de les meravelloses platges de Dénia. Perquè per això caldria construir pàrquings a prop, oi? Ah no, que ara anirem tots en bici. Amb l'àvia. I amb la nevera, que cal hidratar-se (perquè xiringuitos tampoc cal posar, suposo). I el carretó del nen. O tampoc, pel que sembla el món de Yupi al qual ens volen portar és només per a joves amb bona salut.
I aquests camps “protegits” qui els cuida? Perquè tampoc cal deixar construir habitatges als horts, oi? Per això la prohibició de fer-se una caseta si no tenen almenys 10.000 m. I això quan aconseguixen el permís després d'anys de despeses inútils i paciència. Doncs res, que vinga també amb bici el pagès.
Evidentment cal evitar destrossar el litoral. Però es pot gestionar amb sentit comú. Més que gestió, jo parlaria d'aprofitament del litoral, que és el recurs econòmic més gran que té Dénia, o és que els periodistes locals no entenen d'on vénen els diners?
I és clar que cal protegir les terres agrícoles. Però això passa per fomentar-ne el cultiu, no per fer la vida impossible als seus amos. Ni per dir que es “protegeixen” les terres agrícoles, com el Pla de Dénia o els terrenys rústics que queden entre la carretera de les Marines i el Camí de Gandia, que al seu dia van ser urbanitzables, amb limitacions d'ús que porten inexorablement a el seu abandó.
La clau és l'ús raonable dels recursos, però els polítics fa temps que van perdre la raó.
EL TURISME ÉS LA PESTE ¡¡¡
Noti's que en Ramon viu del conte. Segurament no m'equivoco que siga directiu d'alguna guingueta social pagada amb els nostres impostos
I si teniu una professió que no depèn del Turisme? Hi ha moltes professions fora del sector turístic i que tampoc formen part del sector públic. Li resulta estrany? Això és l'autèntic motor econòmic d'un País.
Als anys 50, i es veu bé a la foto, encara no havia començat el boom del taronger en aquesta zona. Els terrenys eren horts o vinya, cosa que necessitava poca aigua i feia que diverses zones quedaven inundades durant mesos per les pluges. Els tarongers i la gran necessitat d'aigua desaprofitaran les reserves d'aigua i és per això que hui dia fins a 1 km de la riba l'aigua subterrània té sal. Com que els terrenys són xicotets per a agricultura i l'aigua el desaprofitem durant dècades ja no és rendible cultivar tarongers ni alguna de les altres espècies de manera com alvocats que necessiten igual d'aigua i una gran part dels terrenys estan abandonats i cada cop hi ha més propietaris que els fan malbé.
L'economia i la societat han canviat i pensar que seria possible seguir amb l'agricultura de subsistència que era la dels anys 50 aquí a la zona no és res més que un somni romàntic. El passat recent de Dénia i el seu futur són el turisme, única indústria rendible en aquestes terres. El que seria bé és que els de l'Ajuntament ho entenguessin i promoguin polítiques urbanístiques que permetin als propietaris d'aquests terrenys de valoritzar-los sinó el que tindrem és formigó per una banda i matolls abandonats de l'altra.
El cultiu massiu de tarongers va ser un error, però no podem canviar aquest monocultiu per un altre pitjor com ha estat el turisme, que només ha generat una economia de subsistència